Aurora Ribot: "No donaríem suport a aixecar la moratòria de cap de les maneres"

Els consells ja han assumit les competències turístiques i les previsions d'ocupació per a aquesta temporada són similars a les del 2019. Ara bé, com conjuga això amb el nou model sostenible que es proposa? La vicepresidenta i consellera insular de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot, vol exercir el seu poder per aconseguir-ho, mentre, paral·lelament, es proposa convertir Mallorca en una illa circular.

Vàreu presentar una moció al ple del Consell, juntament amb MÉS, per rebaixar el límit permès al creixement d'ocupació hotelera. D'on prové aquesta discrepància, si la Llei turística venia pactada pels mateixos partits del Pacte?

— El text d'aquesta Llei turística especificava que els consells insulars tindrien un mes per pronunciar-se respecte d'aquest percentatge. Nosaltres, des d'Unides Podem, consideràvem que havíem d'exercir les nostres competències. No només es tracta de gestionar, sinó també de prendre decisions polítiques sobre el model de turisme que volem, i entenem que aquesta era una oportunitat per fer-ho.

Igualment, abans de l'aprovació s'havia consensuat amb els partits el percentatge de la moratòria, no és cert?

— Sí, s'havia consensuat que es donaria aquest temps als consells per pronunciar-s'hi i nosaltres ja havíem dit en el primer decret que si fos per nosaltres el volíem en el 10%.

Durant quatre anys podeu revisar la moratòria que prohibeix el creixement de places turístiques. Ho fareu?

— Nosaltres vàrem aprovar el Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics (PIAT) i aprovarem d'aquí a poc temps el Pla Territorial de Mallorca. Amb aquestes dues normes podrem pronunciar-nos sobre això, però entenc que la moratòria ha de quedar durant els quatre anys. No demanarem que s'elimini la moratòria i no s'entendria que ho féssim.

Donaríeu suport al PSIB si ho fes?

— No, no donaríem suport a aixecar la moratòria de cap de les maneres. Entenc que no ho faran perquè quedava molt ben recollit a la llei.

S'espera un estiu com el del 2019 i es torna a posar en qüestió si realment és turisme sostenible. Què haurà canviat des de llavors?

— És important saber que aquest no és un canvi que es pugui fer d'un dia per l'altre, però això no ens ha de llevar les ganes de posar en marxa mesures que tindran fruit d'aquí a uns anys. S'estan fent canvis i estam avançant cap a un model de turisme sostenible, tot i que segurament més a poc a poc del que voldríem. Ara bé, les normes que es van aprovant així ens hi encaminen. Aquesta darrera llei té moltes coses bones, per exemple en l'àmbit laboral. Estam molt orgullosos d'haver posat damunt la taula temes com la reclamació de les cambreres de pis. A banda d'això, hi ha mesures d'economia circular, eficiència energètica, estalvi d'aigua, etc., que s'hauran d'implantar en tot el que es vagi aprovant.

Què us sembla que els vostres companys de partit votassin al Congrés en contra del finançament del trasllat de residus de les Illes en els pressupostos generals de l'Estat de l'any que ve?

— Primer de tot, he de dir que aquesta llei estatal és molt bona notícia per a les Balears, perquè va en la línia de la nostra Llei de residus i sòls contaminats. També és bona notícia per a la resta de les comunitats, perquè no totes tenen lleis específiques sobre aquesta qüestió. A partir d'aquí, entenc que les xarxes socials, Twitter en concret, no són un espai constructiu per tractar aquests temes i resoldre aquestes discrepàncies. Fer aquest tipus de debats a Twitter no fa més que mal al Pacte. No és constructiu i no ens ho podem permetre. Hi insistesc: les xarxes socials no em semblen un espai constructiu per parlar d'aquestes coses.

Quin és el resultat de l’auditoria que es va fer a Tirme i MAC Insular, per valor de 500.000 euros?

— La legislatura passada vàrem posar en marxa una auditoria molt grossa, ambiciosa, a les concessionàries Tirme i MAC Insular. Per una banda, hi havia la part operativa i, per l'altra, l'administrativa. Hem tingut molts resultats. Vàrem poder veure que oferim el servei en condicions de qualitat. A més, hem posat en marxa una interpretació del contracte amb MAC Insular per tal de resoldre els defectes que vàrem detectar.

El juny passat es va saber que hi havia plàstic als àrids reciclats de MAC insular. S'ha solucionat? Es controla?

— Hem d'entendre que els àrids reciclats són part del procés de reciclatge. MAC Insular està obligat a rebre tots els residus d'obra que duen les constructores o els particulars. Allà, fan un tractament i el que en surt ha de ser aprofitable. La normativa comunitària permet certa quantitat d'impropis i, mentre no es passi aquest marge, es pot comercialitzar d'acord amb el contracte que tenen amb nosaltres. Feim controls periòdics i exhaustius. Arran de l'auditoria, hem augmentat la pressió de control.

Heu mencionat que encara està en marxa la interpretació del contracte amb aquesta empresa, en concessió durant 25 anys, així com va establir Maria Antònia Munar. En quin punt es troba la revisió?

— La vàrem enviar al consultiu, ens l'ha tornada i ara nosaltres l'hem de tornar a revisar. Era una interpretació gran i ambiciosa, perquè proposava diferents escenaris sobre la fórmula de càlcul de la tarifa. No se'ns pot oblidar que és una concessió heretada de l'època Munar i és molt beneficiosa per a la concessionària i deixa molt poc marge a la institució. Allò que feim és utilitzar aquest marge per millorar el que ens permet.

Quin balanç feis del primer mes de la descarbonització de la Dragonera?

— N'estam molt contents. Vàrem fer els càlculs prou conservadors perquè, si produïa molts dies seguits, no tinguéssim problemes, i així ha estat. Un èxit. No esperàvem el contrari.

En quin punt es troba l'intent de restauració de les pedreres d'Establiments, sa Garrigueta Rasa i Can Rosselló, a la qual els veïns i Ajuntament de Palma s'hi oposaven? El Consell en va presentar un informe desfavorable. Què passarà ara?

— Mentre reciclem grava com ho fan a MAC Insular, no estam produint a la pedrera ni fent més forats per Mallorca. A MAC Insular s'acumula molt de material i aquest extra és el que es du a la pedrera. Ara bé, nosaltres no podem assegurar que hi haurà material per omplir aquesta pedrera tan grossa. Consideram, i així ho diu la llei, que les pedreres s'han de restaurar. Només faltaria que el promotor que fa forats a la nostra illa els pogués deixar de qualsevol manera. Ara bé, amb graves de MAC no sembla viable que es pugui fer aquesta restauració.

Segons l'associació d'Amics en Defensa del Medi Ambient (GADMA) hi ha devers 400 camins catalogats com a públics que estan tancats, alguns per discrepàncies amb les propietats per on passen, com és el cas del camí de Coma-sema, a Orient. Té previst el Consell obrir més camins? Com pot intervenir en aquests casos?

— Els camins públics són responsabilitat dels ajuntaments. Nosaltres tenim la Ruta de Pedra en Sec i tots els camins que en formen part són competència del nostre departament. Estam fent molta feina per obrir-los, utilitzant la Llei de camins i rutes senderistes que es va aprovar la legislatura passada. Sempre que es pot, es negocia amb els propietaris, i quan hi ha discrepàncies hem de recórrer a l'expropiació, la qual cosa suposa procediments molt llargs que s'han de fer amb peus de ploms. Estam a punt de finalitzar diversos processos, però encara no puc dir quins.

La reforma de la carretera de Pollença a Lluc va dur cua perquè l'Ajuntament i els veïns hi varen presentar al·legacions. Se'ls va escoltar?

— Bona part de les al·legacions es varen acceptar, com a mínim parcialment. El nostre objectiu per a aquest tram de la Ruta de Pedra en Sec, per on passen molts de cotxes, era que poguessin conviure de manera pacífica els senderistes i els veïns. Volíem que els veïns poguessin exercir el dret d'accedir normalment a ca seva i també que els senderistes no haguessin de caminar per asfalt. El pla que hem presentat preveu una part pavimentada i una altra d'adaptada als senderistes. Pensam que aquest és un bon model de convivència.

L'Ajuntament de Bunyola fa anys que demana al Consell i al Govern traspassar la competència de la gestió del polígon de ses Veles, situat molt a prop de Son Reus. S'han fet passes perquè així sigui?

— Les competències de la gestió dels polígons industrials són municipals i no les pot assumir el Consell de Mallorca, però entenem que aquest espai és singular. Per això, estam fent feina amb l'Ajuntament de Bunyola i la Direcció General de Residus del Govern per millorar el polígon.

Us preocupa la saturació a la muntanya, a la serra de Tramuntana i a les àrees recreatives?

— Crec que la nostra serra i la Ruta de Pedra en Sec tenen prou quilòmetres perquè tots puguem gaudir-ne de manera sostenible. És important recordar que és una alternativa d'oci sostenible. Només si coneixem la Serra aconseguirem que tots l'estimem i estarem disposats a protegir-la. Si els diumenges només anam al FAN, quan parlem de conservació ambiental ens sonarà molt enfora. D'aquesta manera, generam consciència ambiental i per nosaltres és crucial.

Teniu previst construir plantes de compostatge a Marratxí, Santa Margalida, Calvià, Felanitx i Llucmajor. En quin punt es troba el projecte i quin objectiu té?

— La finalitat és abaratir el preu de la compra de productes locals. A mi mateixa m'ha passat que quan vaig a fer la compra el producte local és més car que el producte importat. Això passa perquè el nostre sector primari es troba en dificultats, i ara més que mai. Volem oferir al sector un compost de qualitat a un preu públic que rebaixi els preus de producció. Tractarem tota la matèria orgànica de particulars, porta a porta, restaurants, hotels, etc. per convertir-la en compost certificat. Apostam molt fort aquesta legislatura per aquests projectes i ja els tenim prou avançats perquè siguin candidats a rebre fons europeus. Les plantes han d'estar entre el 2026 i el 2029, i la primera serà la de Llucmajor.

Arribarem als objectius mediambientals en matèria de residus marcats per Europa?

— Hi hem d'arribar perquè, si no, tindrem un problema. Els objectius es troben a la Llei de residus de la comunitat i al Pla de residus no perillosos. Hem d'entendre que Mallorca és circular o no serà. Amb el projecte de les plantes de matèria orgànica, tindrem opcions d'arribar-hi. Hem de tenir en compte que un 40% del que es crema a la incineradora és matèria orgànica.

Vàreu destituir l'anterior director insular de Medi Ambient i també heu canviat la direcció de Residus. Fareu més canvis en el vostre departament?

— En principi estic molt contenta amb el meu equip. El primer canvi va ser manifest i notori que va ser per discrepàncies polítiques importants que varen dur a una pèrdua de confiança.