Nou pacients paralítics tornen a caminar gràcies a l'estimulació elèctrica
Un estudi dona esperances a les persones amb una lesió que no ha arribat a seccionar la medul·la
És un primer pas, i mai més ben dit. Tornar a caminar després de patir una lesió medul·lar ha deixat de ser un somni mèdic per esdevenir una realitat esperançadora. No encara per a tots els pacients, però sí almenys per a aquells que han perdut aquesta capacitat a conseqüència de traumatismes o malalties que afecten la medul·la i interrompen el flux d’informació del cervell sense seccionar-la, com acostuma a passar en molts accidents de trànsit. Un experiment descrit a la revista Nature d’aquesta setmana per l’equip del neurocientífic Grégoire Courtine, de l’Institut Federal de Tecnologia de Lausana, a Suïssa, revela que durant el tractament de rehabilitació amb estimulació elèctrica es “recluten” un grup concret de neurones excitatives que fan possible que els pacients tornin a caminar.
Les anomenades lesions no traumàtiques de la medul·la espinal poden ser degudes a malalties com l’artritis, l'osteoporosi, el càncer, processos inflamatoris greus, infeccions o la degeneració dels discs de la columna vertebral, per bé que la gran majoria –les traumàtiques– s’originen en accidents o caigudes. En tots els casos està comprovat que el dany afecta les fibres nervioses que travessen el punt de la lesió, cosa que impacta negativament en la musculatura i els nervis que discorren per sota. Si és a la part baixa de la columna (regió sacra o lumbar), el dany pot comportar la pèrdua de mobilitat de les cames, o del control dels intestins i la bufeta, a més de la funció sexual i afectacions psicològiques més o menys severes.
En l’estudi dirigit per Courtine es van reclutar nou pacients amb lesions medul·lars cròniques no traumàtiques. Cap d’ells caminava. A tots se’ls va sotmetre a estimulació elèctrica amb l’objectiu de recuperar la marxa, però també per veure si el tractament tenia algun efecte sobre les neurones que fins aleshores romanien inactives. El resultat va ser que tots ells van recuperar la capacitat de caminar almenys fins cinc mesos després de l’electroestimulació. La tècnica, considerada segura, ha estat provada amb èxit des de fa anys i se sol complementar amb sessions de rehabilitació i fisioteràpia.
Neurones excitatives
Posteriorment, els investigadors van reproduir tant les conseqüències de la lesió medul·lar com les condicions de l’estimulació elèctrica en ratolins de laboratori. I, efectivament, van identificar un grup de neurones específiques que van associar amb la promoció de la recuperació de la paràlisi. És a dir, que aquestes neurones juguen un paper essencial en la recuperació de la mobilitat i també de la sensibilitat a les cames. Courtine entén que, més enllà del benefici clínic, el treball aporta dades rellevants per entendre millor el mecanisme que mena a la recuperació de la mobilitat després d’una paràlisi severa.
En paral·lel, els investigadors van elaborar un mapa unicel·lular de l’expressió gènica per a diverses neurones de la medul·la espinal dels ratolins experimentals. Combinant el model i els mapes unicel·lulars van identificar un tipus específic de neurona excitativa vinculada clarament amb la restauració de la marxa. Aquest grup de neurones no es va poder identificar en cap dels individus sans –sense lesió medul·lar– que es va analitzar. Els mapes són, de fet, una mena d’atles molecular a través del qual es pot visualitzar el procés de recuperació de la paràlisi.
Les neurones implicades en la recuperació de la marxa es van localitzar niuades dins de làmines intermèdies de la medul·la. Tot i no ser necessàries per a la marxa, es va comprovar que si s’augmentava la seva activitat s’afavoria la recuperació, mentre que si es reduïa es dificultava el procés. Si s’eliminava del tot l’activitat d’aquestes neurones s’impedia la recuperació de la marxa. Sembla que la funció d’aquesta subpoblació de neurones és organitzar el procés de recuperació després de l’electroestimulació.
“Les troballes ens acosten un pas més a la comprensió dels mecanismes de l’estimulació elèctrica per via epidural com a tècnica de rehabilitació”, explica Courtine. “Ara sabem que aquesta pràctica clínica promou la diferenciació de les neurones en un grup específic que afavoreix la restauració de la marxa”. En cap cas, però, explica tots els mecanismes implicats en aquest procés. Courtine fa esment d’altres neurones del cervell i de la medul·la espinal que també hi estan involucrades. Caldrà veure en estudis posteriors, diu, si l’electroestimulació també promou la diferenciació neuronal en aquestes altres neurones.
