Neix Fra3, un projecte que celebra 50 anys de germanor musical

PalmaLa música els havia fet sentir agermanats tota la vida i ara, després de gairebé 50 anys d’iniciar cadascun la pròpia trajectòria, han decidit traslladar aquesta germanor a un disc. Així és com ha nascut Fra3, projecte integrat per Miquel Massutí, Biel Pons i Jos Gayà que es presentarà oficialment amb el llançament del seu primer disc, batiat amb el mateix nom que el grup, el pròxim 5 de desembre, quan sortirà tant en vinil com en format digital. “És com si haguéssim fet una exposició”, resumeix Massutí, “en què cadascun podia dur els seus quadres, però tots havien de ser intervinguts per tots. Hi ha cançons escrites per en Biel, altres d’en Jos i altres meves, i tanmateix hem aconseguit que hi hagi una coherència entre totes, que totes ens representin a tots. I he de reconèixer que m’ha sorprès a mi i tot: quan ho vàrem tenir del tot acabat va ser quan vaig adonar-me que realment era així i em va alegrar molt. És la primera vegada que, després de treballar molt en un disc, el continu escoltant perquè hi trob coses noves. N’estam molt satisfets, la veritat”. En aquest disc, que en principi no presentaran en format directe, hi han participat músics com Ali Domínguez, Pere Dàvila i Alfonso de la Sierra, a més de Xisco Albéniz, qui n’ha fet el màster, i també el disseny de Joan Pascual.

Tot va començar, rememora Massutí, arran de la mort d’un músic que havia estat molt important per a tots ells, Pere Pla. “La seva mort, el mes de desembre de 2021, va fer que en Jos i jo començàssim a xerrar dels nostres inicis i de temes i gravacions que teníem d’aquell temps. Hi havia una cançó en concret que jo recordava molt, però que no trobava enlloc, i li vaig demanar a mem si tenia manera de recuperar-la. I va resultar que jo en recordava la primera estrofa; ell, la segona; jo, la tonada… Vàrem quedar per intentar tornar a treure-la, i poc després s’hi va afegir també en Biel, però no vàrem aconseguir recuperar-la del tot”. El tema, amb lletra de Pere Pla i música de Jos Gayà, duia per títol Nina de l’auba i aquella primera estrofa que Massutí recordava deia així: ““Te dibuix amb llapis / Damunt paper arruat / Després t’esborro amb goma / Suaument desapareixes / Faig des teu record cal·ligrafia / I me pos gramaticament malalt””. I tot i que varen dubtar d’incloure-la al disc, finalment ho varen descartar. “En va ser el detonant, però no era una cançó que haguéssim fet nosaltres, que fos de Fra3, així que va quedar en això, en un punt de partida que ens va tornar a ajuntar”.

Lletres en primer pla

Entre els deu temes que sí que formen part del disc, on els tres músics s’interrelacionen amb veus, guitarres, bateries i teclats, s’hi troben Aquí estic tranquil i Passejant, que han servit de primers avançaments d’aquests treballs. I malgrat que hagin estat escrits per dos membres diferents del grup –l’autor de la primera és Miquel Massutí, mentre que la segona està signada per Biel Pons– parlen de temàtiques molt semblants i d’un dels eixos narratius que travessa tot el disc: l’amor per les petites coses, l’atenció als petits detalls. “Mal tinguem maneres de fer i referents diferents, allò que ens uneix és la música, i a través d’ella podem parlar de coses que ens interessen i ens afecten, com la natura, la mort o el nostre plantejament vital”, assegura Massutí. “Per això vàrem tenir clar en tot moment que les veus havien de quedar en primer pla. No tenim uns arranjaments gaire complicats, és cert, però volíem que hi destacassin les lletres, que per a nosaltres són molt importants. Qui l’escolti es trobarà amb un disc que és, sobretot, molt íntim”, afegeix. A Passejant canten que “és el millor lloc / on descansar-hi, mort, / allà dins es bosc, / davall una gran pedra, / dins un forat negre / d’aquesta terra verda / fins a convertir-me / en més pols per l’univers”.

El pròxim senzill, el darrer que servirà d’avançament del disc, du per títol Palma Calma i l’autor és Jos Gayà. “Hi xerram d’aquesta suposada calma que tens a Palma, aquesta tranquil·litat que en algun moment ha tingut, que si gires el concepte es transforma en ‘calma, Palma!’, que és el que demanam ara davant aquest creixement desbaratat, la invasió de creuers i cotxes i del lloguer vacacional, i davant la desaparició de bars i botigues de tota la vida per crear més i més franquícies”.

Un disc atemporal

L’esperit combatiu continua també intacte en aquest nou projecte format per tres noms que han estat sempre vinculats a l’escena musical: Massutí amb grups com Corc, Rock & Press i Massutí i els zeromonstres; Pons amb Forats Negres i Furnish Time i Gayà amb Mön i projectes internacionals com l’ensemble La Bottega dell Note, grup de fusió de música barroca i irlandesa, o Waterwind. “L’experiència que tenim ens ha servit molt”, reconeix Miquel Massutí, “però ha fet també que no tot fos tan senzill. Qualsevol fet creatiu té una part de defensa del propi ego, i nosaltres som tres egos que ja no tenen 18 anys. Quan comences potser ets més bo de modelar, però tres personatges de 65 a 67 anys ja duen moltes batalles a l’esquena”, afegeix entre rialles, “i en aquest sentit el procés del disc ens ha servit també per aprendre a cedir, per veure que de vegades no tens la raó i no passa res. Ara, el que tenim tots clar és que és un disc atemporal: no depèn ni de modes ni d’èpoques, ni tampoc és nostàlgic ni antic. L’hem fet nosaltres, ara, pensant en les coses que ens agrada fer i en les que ens agrada escoltar. A més de 65 anys no vas a intentar fer allò que ja has fet: vas a fer allò que et surt. I crec que aquesta espontaneïtat també dona valor al disc”.