Natzaret: palestins dins d’Israel
Polèmica a la principal ciutat àrab del país pel projecte de llei que preveu el càracter jueu de l’estat
NatzaretUn grup de turistes russos, arribats amb autocar des de Jerusalem, segueixen fil per randa les explicacions del seu guia dins de la basílica de l’Anunciació, un dels grans reclams turístics de Natzaret. Va ser aquí, a Galilea, on, segons la tradició cristiana, un àngel va anunciar a Maria el naixement de Jesús. Tot seguit el grup fa via cap a l’església de Sant Josep, “el lloc de la infància i la joventut de Jesús”, proclama el guia mentre càmeres i mòbils retraten cada instant del viatge.
L’ornamentació nadalenca, sobretot al centre, és visible en aquesta ciutat d’estrets, desnivellats i desordenats carrers. Amb uns 90.000 habitants -65% musulmans i 35% cristians-, Natzaret és la ciutat àrab més gran d’Israel. Quan David Ben Gurion va declarar l’establiment d’Israel, el 14 de maig del 1948, ja va definir la nova nació “com a estat jueu”. El document parlava també “de completa igualtat de drets polítics i socials per tots els ciutadans, sense distinció de religió, raça o sexe”.
Seixanta-sis anys després, Israel, en plena campanya per les eleccions del 17 de març, està immersa en un intens debat sobre el projecte de llei que vol definir el país com “un estat nacional jueu”, cosa que significaria deixar de banda, segons veus del centreesquerra, els principis democràtics. El polèmic projecte amenaça la cooficialitat de l’àrab -amb l’hebreu- com a llengua estatal i reforça els símbols jueus.
“A Israel, la majoria i la minoria estan dividides ètnicament. I la minoria palestina forma part del conflicte araboisraelià”, diu el cap del departament de ciència política de la Universitat de Tel Aviv, Amal Jamal, que no se sent especialment sorprès per aquest projecte de llei quan, en el panorama polític, “els palestins no tenen cap mena d’influència”. Per ell, aquesta llei nacional, “dolenta per a les dues comunitats”, “institucionalitza la discriminació a Israel, la formalitza; no em puc sentir un estrany a casa meva”. Jamal pertany al 20% de palestins amb ciutadania israeliana, al voltant d’1,6 milions a Israel.
Inversió i infraestructures
El professor compara Natzaret amb la jueva Natzaret Illit, fundada a finals dels anys 50 i amb uns 45.000 habitants, a tocar de la bíblica ciutat però que, a diferència de la primera, “disposa de millors infraestructures i més espai”. Aquesta diferència d’inversió estatal també és evidenciada pel director de l’Associació Àrab pels Drets Humans, Mohammad Zeidan, amb seu a Natzaret, que vetlla pels drets dels palestins a Israel. “Israel parla de prioritats i no de discriminació a l’hora d’invertir més en un lloc que en un altre”, assenyala. Zeidan constata, a més, un “gir cap a la dreta” de la política israeliana en què el primer ministre Netanyahu apareix com “un home més de centre”.
Però el que considera “més perillós” és el suport de la societat israeliana a “les idees més extremistes”. En aquest punt, recorda el pla del ministre d’Afers Estrangers israelià, Avigdor Lieberman, de transferir la població àrab d’Israel a un futur estat palestí en un possible acord de pau. “Nosaltres no som emigrants. Ens vam convertir en ciutadans israelians perquè ens vam quedar aquí”, remarca. I sobre la llei de l’estat jueu es queixa que “jueus de tot el món tindrien més drets que no pas els àrabs que vivim aquí”.
Natzaret, malgrat tot, assegura el seu alcalde, Ali Salam, en una trobada amb la premsa internacional: “És una ciutat de pau que pot fer de pont entre els dos pobles perquè nosaltres, palestins amb ciutadania israeliana, estem al mig”. Salam -que advoca per la solució dels dos estats- es mostra caut a l’hora de parlar del nou projecte de llei nacional: “Aviat hi haurà eleccions i llavors ja ho veurem”. Ara la seva prioritat són els milers de turistes que aquests dies visiten la seva ciutat, conscient, però, que bona part passen un dia a Natzaret per marxar tot seguit cap a Jerusalem, on es fan la majoria de pernoctacions.
