El Moviment per l'Escola en Català avisa el Govern: "Si s'aplica la segregació lingüística, emprendrem mesures"

PalmaEl Moviment per l'Escola en català ha mostrat el seu rebuig frontal a la proposta d'elecció de llengua que propugna el Govern. "Estam decebuts, perquè el PP ens ha mentit, perquè ens vàrem reunir amb el conseller Vera i va assegurar que no hi hauria segregació", ha dit Ivan Solivellas, de Plataforma per la Llengua. "El que aconseguiran és fer visible el conflicte lingüístic, que ara es converteix ja en problema de convivència", ha afegit. En aquest sentit, ell mateix ha avisat el Govern: "Si s'ataca la legislació vigent que protegeix el català i s'aplica la segregació lingüística, emprendrem les mesures que corresponguin". Aquest moviment l'integren l'Institut d'Estudis Eivissencs, l'STEI , la UOB, Plataforma per la Llengua, CCOO, l'Associació Professional de Docents d'Eivissa, el Moviment Menorca Edu21, l'OCB i Alternativa Docent.

Solivellas també ha considerat que atacar la llengua catalana "és tornar a l'època de Bauzá, quan es va fer de l'idioma un conflicte social". Cal recordar que la presidenta Prohens ha reconegut en diverses ocasions "haver après" de les situacions de confrontació educativa que es varen produir en la legislatura 2011-2025, quan 100.000 varen sortir al carrer contra el TIL.

Escola en Català posa un exemple de com la segregació lingüística incomplirà el Decret de Mínims, malgrat que Vera va assegurar que no serà així. Els alumnes que escullin la línia en castellà no faran la meitat d'hores en català. "Com a exemple concret, si les assignatures científiques ocupen 12 hores lectives de 30 i cada assignatura lingüística n'ocupa 9, la llengua escollida per les famílies de cada alumne ocuparà un mínim del 50% de les hores. Si s'hi sumen les 3 hores dedicades a l'ensenyament en anglès, la llengua no triada pels estudiants no assolirà el 50% en cas que no es redueixi el pes curricular del bloc de les assignatures socials i científiques".

En contra de la llei

El català perd presència a les aules de les Balears, com ha constatat l'ARA Balears en diversos articles. En aquest sentit, Carles Cabrera, de l'STEI, ha assegurat que en un sistema de "línies lingüístiques, l'única que funcionaria seria aquella a la que tots els vents li bufen a favor, la que es fes en castellà". Les proves d'avaluació IAQSE (Institut per a l'Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu=, ha dit, posen de manifest que les competències dels alumnes en català són menors a les assolides en castellà. Si més no, ha lamentat que l'IAQSE no ha publicat dades diagnòstiques de final de curs des de fa cinc anys.

Pel que fa a la segregació lingüística, Maria Carmona, de la UOB ha assegurat que és "il·legal" i "incompatible amb la Llei de normalització lingüística i la Llei d'educació de les Illes Balears". La de normalització, ha afegit, "és fruit del consens, i preveu l'obligació de no separar els alumnes per raó de llengua i tampoc permet separar en grups classe".

Un tema que preocupa les entitats és que amb la segregació lingüística, "es crearà un problema que no existeix" i es traslladarà als "equips directius i als docents". "Com és possible que el Govern defensi l'autonomia de centre i a la vegada obligui a separar els grups per raó de llengua?", ha demanat Carmona.