Mots que no volem perdre

PalmaNo es tracta del cementeri de les paraules oblidades. Però sí que són mots tradicionals a les Illes que conviuen amb altres de més recents (alguns admesos per la norma, d’altres no) i que duen camí de substituir-los. Les llengües són dinàmiques, però cal anar alerta a no confondre evolució amb empobriment.

Capolat

En sentit literal, es prefereix ‘triturat’, i en sentit figurat, ‘estar fet pols’ (en lloc del ‘capolat’ de sempre).

Entabanat

El més habitual ara es sentir que un està ‘atontat’, tot i que es manté prou vigent ‘empardalat’.

Estotjar

Tots els objectes que abans s’estotjaven dins les cases, ara més aviat es ‘guarden’ (o es reciclen).

Feixuc

Les coses que solien ser feixugues han esdevingut ‘pesades’, en consonància amb el castellà.

Fesomia

Els fills d’altri, sovint eren reconeguts per la fesomia. Ara, sovint, se’ls posa ‘cara’.

Posar messions

Podem posar messions que molts de joves desconeixen que aquesta expressió vol dir ‘apostar’.

Gosar

Ha arribat un punt que ningú gosa dir ‘gosar’, en comptes del menys nostrat ‘atrevir-se’.

Flassada

Els superbs, als quals no es podia tapar el cul amb set flassades, ara parlen d’estirar la ‘manta’.

Manllevar

Qui ‘demana prestat’ perd l’ocasió de recórrer al molt més elegant ‘manllevar’.

Frissar

N’hi ha que ‘tenen tanta pressa’ que no recorden que, quan volem fer via, és perquè frissam.

Haver de menester

Hauríem de menester que qualcú pensi que no és bo ‘necessitar-ho’ tot i a tota hora.

Pus

A banda de les sigles d’una coalició política, en frase negativa ‘pus’ vol dir ‘prou’ o ‘més’.

Alenar

Ara que tothom ‘respira’, faríem un alè si, de vegades, tornàssim a alenar tranquils.

Acotar el cap

No ho hauríem de fer mai, però si no queda altre remei, val més acotar el cap que ‘abaixar-lo’.

Badocar

L’art de badar, o badocar, és un costum nostre i un privilegi que no ens hauríem de permetre perdre.

Revenir

És senyal de desmemòria no tenir present que les coses ens poden revenir, en lloc de ‘recordar-les’.

Regirar

Ara gairebé tothom ‘s’assusta’ i és molt poca la gent que es regira, s’espanta o s’endú ensurts.

Bravejar

Tothom tendeix a ‘presumir’, més que a bravejar, però en tots dos casos, es fa el mateix paper.

Avesar

Hem adquirit el vici d’estar ‘acostumats’ a tot i no ens hi hauríem d’avesar.

Flastomar

Molta gent blasfema o, sobretot, diu ‘tacos’, quan no hi ha res tan lleig com flastomar a les fosques.

Enciam

Tenim una amanida de lletugues i ‘ensalades’ que a molts els ha llevat el gust de menjar enciam.

Descambuixar

No cal ‘despentinar-se’ per aprofitar la nostra riquesa lingüística i descambuixar-nos de tant en tant.

Trabucar

Trabuquen les persones, els cotxes i els carros, perquè no és cert que tot hagi de ‘tombar’ o ‘caure’.

Torbar-se

No arribarem més tard per molt que de vegades ens torbem, i no ens ‘retrassem’ o ‘retardem’.

Pic

Quants de pics deim ‘vegades’, quan podríem recórrer al pic ni que fos qualque pic.