Una mort per suïcidi al món cada 43 segons
Un estudi conclou que la mortalitat entre 1990 i 2021 ha baixat un 40% a escala mundial
BarcelonaLes morts per suïcidi són un greu problema de salut pública arreu del món: cada any es notifiquen 740.000 suïcidis, és a dir una mort cada 43 segons de mitjana. Aquesta és la conclusió d'un estudi elaborat per investigadors de l'Institut de Mètrica i Avaluació de la Salut (IHME) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington, a Seattle, en què han analitzat les taxes de mortalitat per suïcidi entre 1990 i 2021 i han recollit les dades de la càrrega global de la malaltia per regió, país, any, edat i sexe. Segons aquesta investigació que publica aquest dimecres la revista The Lancet Public Health, cada minut hi ha quatre homes i sis dones que necessiten tractament hospitalari per culpa d'una temptativa de suïcidi.
"Eliminar l'estigma del suïcidi i les barreres per accedir als sistemes d'atenció a la salut mental segueixen sent mesures crítiques, especialment entre les persones amb trastorns mentals i d'abús de substàncies", avisa l'autor principal de l'estudi i investigador del Mohsen Naghavi. Així i tot, les conclusions de la recerca revelen que, entre el 1990 i el 2021, la taxa global de mortalitat per suïcidi va disminuir gairebé un 40%, cosa que indica que les polítiques d'intervenció i de prevenció precoç funcionen. Ara bé, aquesta millora no és universal i hi ha regions i països en què els suïcidis han anat en augment.
Per exemple, als països de l'Amèrica Llatina Central van pujar un 39%, amb Mèxic al capdavant de la llista de la regió amb un augment del 123% només per a les dones. L'Amèrica Llatina andina va ser la segona regió amb l'augment més alt (un 13%), amb l'Equador com el país amb l'increment més gran per a tots dos sexes. Els estats de l'Amèrica Llatina tropical van ser els tercers (un 9%), amb el Paraguai al capdavant de la llista de la regió. En quart lloc, trobem els països d'ingressos alts de l'Amèrica del Nord, que van augmentar un 7%, amb els Estats Units al capdavant de la llista de la regió, amb un salt del 23% només per a les dones.
Els autors també adverteixen de les altes taxes que s'han registrat a Europa de l'Est, l'Àfrica subsahariana meridional i l'Àfrica subsahariana central. En canvi, les zones on han millorat més els indicadors són els països de l'est d'Àsia i de l'oest d'Europa, sobretot gràcies a la implementació de polítiques de prevenció. Aquest esforç preventiu s'ha traduït en un descens de la mortalitat del 65,7% i del 40,8% respectivament. També destaca el descens de mortalitat a l'Europa Central, amb una caiguda de les morts del 39,8%.
Els homes moren de suïcidi el doble que les dones
Els autors de l'estudi també analitzen la mortalitat per sexe i adverteixen que els homes moren per suïcidi el doble que les dones. Els intents d'ells provoquen la mort tres vegades més sovint que els d'elles. Això es deu al fet que els homes tendeixen a triar mètodes de suïcidi més violents i letals, mentre que les dones són més propenses a triar mitjans que "tenen una taxa de supervivència més alta", explica Emily Rosenblad, segona autora de l'estudi i responsable del projecte a IHME. Ara bé, les dones tenen un 49% més de probabilitats d'intentar-ho.
La investigació també ha demostrat que l'accés a mitjans letals s'associa amb taxes més altes de suïcidis. De fet, una altra variable que han tingut en compte els investigadors és l'ús d'armes de foc, un dels motius que explica per què als Estats Units la taxa de suïcidis ha augmentat. Segons les conclusions de l'estudi, als EUA un 55% dels homes i un 31% de les dones que es van suïcidar portaven armes. Els investigadors també adverteixen que hi ha altres variables que influeixen en aquestes taxes: les víctimes de violència, agressions sexuals i traumes infantils tenen un major risc, així com les persones que pateixen pobresa i privació social.
La pandèmia, un punt d'inflexió
Si bé l'estudi destaca que entre el 1990 i el 2021 les taxes a escala global s'han reduït, l'investigador del Grup de Recerca en Salut Mental de l'Institut de Recerca Sant Pau, Víctor Serrano-Gimeno, adverteix a l'ARA que ja hi ha evidència que la pandèmia ha fet créixer de nou la mortalitat. "El suïcidi no és un fenomen aïllat que afecti només persones amb malalties de salut mental. Tothom hi està exposat", avisa l'expert, que no ha participat en la investigació. Segons un estudi que Serrano-Gimeno va publicar l'any passat, les conductes suïcides no letals, és a dir, d'ideació o intents de suïcidi, han augmentat arran de la crisi sanitària. En concret, han pujat un 50,77% després del confinament.
Per tot plegat, els investigadors de l'IHME estan identificant els patrons i les tendències existents per desenvolupar mètodes de prevenció del suïcidi més eficaços a tot el món, que poden ajudar els responsables polítics i els treballadors sanitaris a desenvolupar estratègies i enfocaments més personalitzats per a ubicacions i poblacions específiques. També defensen que la prevenció del suïcidi és més eficaç quan les comunitats treballen juntes mitjançant sistemes de conscienciació, intervenció i suport.
