El model turístic de la Platja de Palma, un peix que es mossega la coa
Veïns, hotelers i Ajuntament no acorden cap solució conjunta a un problema que ja és històric
PalmaEs conserven unes imatges de la Platja de Palma dels anys seixanta filmades per un aviador que va recórrer Mallorca i va plasmar amb la seva càmera una illa molt diferent de la que tenim ara. L’Arenal es deia així perquè era una ampla línia d’arena fina, d’aigua clara i de res més. En casos com aquest, fer exercicis d’ara i abans pot resultar, emocionalment, contraproduent.
Durant molts anys, els hotelers han apostat per aquest indret i n’han tret tot el suc acollint perfils de turistes de gran diversitat: els que volen sol i platja, els que just venen a descansar o els que, amb més energia, cerquen la gresca i tenen l’alcohol com a medicina. Sembla, però, que els últims anys aquest darrer element ha agafat més protagonisme i ha acabat constituint una xacra per a la imatge d’aquest arenal que, com una vedet, lluita per fer valer el seus antics atractius. La botellada amb poals fets a mida de gegant, la curiosa neurosi dels qui practiquen el balconing i l’esperpèntic carrer del Jamón són tares que no ajuden a millorar l’aspecte d’aquesta barriada.
Els veïns demanen als hotelers una rentada de cara i que eliminin el tot inclòs; a l’Ajuntament, una nova ordenança i més inversions; a la Policia, més vigilància contra els venedors ambulants i els carteristes. Uns i altres se’n reparteixen les responsabilitats. Els hotelers creuen que Cort hauria d’haver invertit més en l’embelliment dels carrers, en l’enllumenat. I Cort, per la seva banda, responsabilitza els hotelers d’atreure clients de baixa estofa. Qui n’és el vertader responsable? Segons la consellera de Turisme, Bel Busquets, no es tracta de cercar-ne culpables perquè, a parer seu, el problema del turisme incívic és multifactorial i demana una resposta conjunta i consensuada.
El carrer del Jamón
Si es tracta de cercar velles cicatrius, el carrer Pare Bartomeu Salvà, conegut com el del Jamón, podríem dir que és la via de la Platja de Palma amb més mala ferida. Segons l’hora en què s’hi passeja, el retrat és grotesc, com transitar per un paisatge que no pertoca, amb tavernes a banda i banda a l’estil beer-garden, cartells escrits en alemany i música kitsch interrompuda per múltiples ‘prosts!’. L’any passat les bregues es varen repetir entre grups de neonazis i aficionats al futbol que volien celebrar el resultat dels seus equips. La Policia Nacional i la Local varen haver d’intervenir-hi en diverses ocasions.
S’espera també un juliol complicat, amb el Mundial de futbol en marxa. De fet, José Evaristo Búrdalo, secretari general de la Unió Federal de Policia (UFP), va assenyalar que s’haurien d’augmentar els efectius de la Unitat d’Intervenció Policial només per a aquesta zona.
El batle Noguera assegura que s’ha fet una gran inversió per incrementar la unitat de la Policia Local, amb 120 agents, 28 més que l’any passat. “Som i serem implacables en la lluita contra el turisme de gatera”, declara.
Des del balneari 2 fins al 5, la Platja de Palma té una menció de zona d’especial atenció, on s’incrementa la vigilància policial per evitar, entre altres coses, el consum d’alcohol a la via pública. De fet, el passat dilluns 25 de juny la policia va sancionar 9 locals per activitats no permeses, es varen aixecar 15 actes, 7 per vendre alcohol a partir de les 24 h i 8 per publicitat no permesa en què es promocionava l’alcohol en llocs on n’era prohibida la venda (4 de publicitat amb poals i 4 amb cartells lluminosos).
Tot i això, l’Associació de Veïns assegura que les inspeccions i les batudes són puntuals, no regulars. Recriminen també la manca de coordinació de la policia de Palma i la de Llucmajor: “Es passen la pilota els uns als altres, sembla que juguin a ping-pong”, diu Barceló.
Un model en crisi
El model de turisme de gatera no és extensible a tota la Platja de Palma, però sí que n’afecta una part molt important. És un peix que es mossega la coa: qui en vol en té i com que en volen, els en donen. Com posar fi a aquesta mala imatge que s’exporta a través de les agències, dels mitjans i dels touroperadors?
“Ens preocupa que no puguem dormir als vespres, que no es faci res per garantir el nostre descans i el dels turistes”, afirma Biel Barceló, president de l’Associació de Veïns de la Platja de Palma-l’Arenal.
Per fer desaparèixer el turisme de gatera “hi ha d’haver unitat d’acció, hem de deixar de banda els personalismes, el corporativisme i s’ha de fer un poc més d’autocrítica”, explica el batle Noguera, descontent perquè en les darreres reunions de la comissió de seguiment de la Platja de Palma no s’hi han presentat ni hotelers ni veïns. Biel Barceló assegura que no assistiran a les reunions fins que no s’aprovi la nova ordenança cívica, pendent d’uns informes jurídics que es fan esperar.
Per part de l’Associació Hotelera de la Platja de Palma, Francisco Marín, el president, assenyala que s’ha fet un esforç per augmentar la categoria de molts dels hotels i evitar així que vinguin turistes de poc poder adquisitiu amb paquets de tot inclòs. De fet, a través de les inversions del Consorci de la Platja de Palma, dels 200 hotels que hi havia, 72 de dues i tres estrelles varen passar a tenir-ne quatre. Tanmateix, els hotelers afirmen que no és només un problema de preus, “perquè si no poden venir una setmana vindran menys dies, però vindran”, explica Marín.
D’altra banda, existeixen les botigues de souvenirs i els petits comerços que venen alcohol fins a les dotze de la nit. És part d’una oferta complementària que determina el que passi en aquesta barriada i que, per segons qui, és un dels seus millors reclams.
Un altre dels problemes que apunta Biel Barceló són els grans locals d’oci que ofereixen cervesa gratis i fan openings enmig de la platja, amb happy hour i barra lliure tota la nit. “Tu creus que els nostres fills i els fills dels turistes han de veure això com una cosa normal?”, es demana, conscient que no obtindrà una resposta apaivagadora. Segons Barceló, els turistes que venen aquí “a fer l’animal” ho intenten dins l’hotel, però també ho fan al carrer, “i això ja és competència de l’Ajuntament, que hi hauria de posar més policia”.
El batle Antoni Noguera, dins la línia de la Conselleria de Turisme, incideix en la corresponsabilitat. Assegura que hi ha hotels i sales de festes que compleixen i n’hi ha que no, i que el marge d’acció de l’Ajuntament és gran, però no il·limitat. Francisco Marín, president de l’Associació d’Hotelers de la Platja de Palma, assegura que molts hotels han augmentat la seguretat dins els seus establiments, però assenyala que el problema moltes vegades és al carrer.
Benaurades inversions
La dissolució del Consorci de la Platja de Palma el maig del 2017 ha frustrat tot un conjunt d’expectatives que es concretaven, com és freqüent, en forma d’euros. 80 milions exactament eren els doblers que des de Madrid s’havien compromès a invertir en aquesta zona turística madura. D’aquests, en varen arribar només vint. De moment no es preveu que es torni a crear, però hi ha expectatives de diàleg, sobretot després del nomenament de Bel Oliver com a nova secretària d’Estat de Turisme.
“Nosaltres hem presentat al govern central i al de les Illes Balears un conveni amb una inversió de vint milions d’euros que es destinaria a la millora de la primera i la segona línies, la construcció de corredors urbans, equipaments culturals, esportius i la millora del paisatge urbà”, explica el batle de Palma, Antoni Noguera. Bel Busquets, consellera de Turisme, també té esperances en el nou govern del socialista Pedro Sánchez, perquè “tenim una mancança de finançament a les nostres illes, necessitam les inversions de l’Estat”, assevera.
Veïns i hotelers s’han aliat i han creat la Plataforma per una Platja de Palma cívica. Entre els seus objectius hi ha la voluntat que aquesta barriada tingui districte propi i no l’hagi de compartir amb el Pla de Sant Jordi, la Zona Nord i Llevant. Asseguren que la Platja de Palma aporta un 35% dels ingressos de tota la ciutat, però que això no es tradueix en més inversions. “Només amb les taxes municipals d’obres que han recaptat els ajuntaments es es podrien fer inversions importants”, declara Biel Barceló.
Cort de moment diu que aquesta proposta no té cabuda i que respon a un plantejament erroni: que el Consistori n’és l’únic responsable. Tanmateix, veïns i hotelers tenen clar que tiraran la iniciativa endavant. En aquest sentit, també tenen previst fer una auditoria que reflecteixi les aportacions econòmiques de la Platja de Palma i les inversions municipals que han obtingut com a resposta.
El camí de diàleg sembla, doncs, que es dibuixi arran de mar, amenaçat per múltiples marees. Les llunes del període electoral potser les faran créixer o decréixer, però segur que hi influiran.
