La migració que (suposadament) no hi cap: el 50% són europeus

PalmaLes Balears no poden continuar assumint l’increment poblacional que han experimentat els darrers anys. Així ho considera la presidenta del Govern, Marga Prohens, qui, durant el debat de política general, va voler posar al centre un fet que cap illenc ignora:l’allau de nova població que ha arribat a les Illes les darreres dècades. Si el que planteja el Govern és reduir l’arribada de migrants, el primer que cal fer és analitzar d’on prové aquest fenomen.Segons les dades del padró de població del 2022, la meitat dels residents estrangers de les Balears (108.585) eren europeus.

“Si l’argument que no podem assumir tanta població nova com fins ara va adreçat als estrangers, entenc que la presidenta no vol diferenciar entre els que venen del nord i els que han vingut del sud”, apunta l’historiador de la UIB Pere Salas. Si el que es pretén en el debat polític és atribuir el problema de la saturació a l’arribada de migrants irregulars, cal acudir una altra vegada a les xifres:unes 6.000 persones han arribat il·legalment a les Illes el 2025, un rècord, si bé “bona part dels irregulars no queden a les Illes”, recorda Pere Salas. “Es tracta, en definitiva, d’un percentatge insignificant respecte dels fluxos estrangers i peninsulars que tenen les Balears”, conclou l’historiador.

Segons el padró, els estrangers d’origen africà que viuen a les Illes són menys de la meitat dels europeus, 40.365, mentre que els nascuts a Amèrica són 57.259. Les xifres són contundents:la meitat de l’increment poblacional experimentat les darreres dècades, amb els problemes que ha generat, correspon als ciutadans europeus. “Aquí cal fer una petita matisació, perquè alguns argentins poden figurar com a europeus, ja que arriben amb passaport italià –els descendents d’italians fins a la tercera generació poden gaudir-ne de la nacionalitat–, però això no n’altera gaire els nombres”, assenyala Salas, i afegeix que “el pes dels europeus en la configuració de l’actual situació demogràfica de les Balears és fonamental. No podem en cap cas ignorar aquest fet”, conclou.

Si se segueix el fil de l’argumentari de la presidenta del Govern en referència als immigrants, podria semblar que el focus només està posat en els que arriben amb una clara necessitat laboral, i no els que compren pisos i cases, i s’estableixen amb una vocació molt més residencial. “S’ha de parlar clar i no podem caure en discursos xenòfobs:tots som persones i ha de ser igual d’on vingui un nou resident. És cert que ens ha de preocupar preservar la cultura i el territori, però això és un repte com a comunitat i no podem fer diferències en funció de l’origen de les persones”, afirma Jesús González, catedràtic de Geografia de la UIB.

Retòrica antimigració

Segons l’historiador Pere Salas, el que ha suggerit Prohens quant a la pressió sobre el territori de l’excés de població “és defensable”. “Hem de ser capaços de trobar un equilibri. Ara bé, el que no podem fer és caure en el discurs que s’està escampant a Europa, que és una retòrica antimigració, que en realitat no té res a veure amb la realitat. Europa necessita els immigrants del sud per treballar, perquè funcioni l’economia. Però això no es reconeix obertament, i el que es fa és escenificar un rebuig que està capitalitzant l’extrema dreta, i que la societat ha d’evitar completament”, remarca Salas.

Els experts en migracions consideren que el cas balear és el més significatiu de l’estat espanyol, amb un 47% de la població actual no nascuda a les Illes. D’aquest xifra, entre un 25% i un 27% correspon a ciutadans nascuts a l’estranger, i la resta són de comunitats autònomes espanyoles. Així, hi ha cert consens entre els especialistes sobre el “repte que suposa aquesta realitat”. Però en cap cas consideren que es puguin atribuir els problemes als arribats en pastera, que són una minoria i, per això, reclamen “rigor”. “Hem viscut la migració peninsular dels 60, després la que va arribar amb els primers residents estrangers, la bombolla immobiliària i ara una altra fornada important, perquè hi torna a haver demanda de mà d’obra. La immigració està vinculada a un model econòmic que necessita persones, vinguin d’on vinguin, sense que es pugui discriminar la conveniència d’uns orígens”, insisteix González.

Ús de recursos públics

Un altre tema recurrent en la confrontació política i al carrer és l’atribució als migrants d’un consum de recursos públics molt per sobre del que seria lògic. “És una altra fal·làcia. Per començar, bona part dels immigrants del sud arriben en edat de treballar, cotitzen i, en molts casos, ja no han de menester ser escolaritzats. La seva contribució és molt positiva i, en tot cas, és el que els proposa la societat local”, subratlla Pere Salas. En la seva opinió, “tots els segments de la població en treim alguna cosa”. “Els empresaris els contracten en condicions sovint molt justetes i contribueixen al seu enriquiment. Bona part dels residents els demanam que assumeixin aquelles tasques que no podem o no volem fer, com tenir cura de les persones grans. Insistir que els donam alguna cosa que suposadament no els pertoca és senzillament no voler veure la realitat”, assegura.

Pel que fa als recursos naturals, l’ecologista i especialista en territori Neus Prats, portaveu del GEN-GOB, insisteix que “no podem fer cap discriminació per raons d’origen en matèria ambiental”. “En tot cas, si volem demanar-nos qui consumeix més aigua, podem mirar els habitatges que ocupen els estrangers que viuen a les Illes i podem arribar ràpidament a conclusions”, ironitza. “El problema de sobrepoblació que tenim, que el tenim, puc assegurar que no ve en pastera. Per favor, cal ser més seriosos. El que hem de fer és canviar el model de creixement basat únicament a consumir territori. Prohens no pot dir que vol aturar el creixement poblacional i fer les polítiques territorials que fa, perquè és una contradicció flagrant. Si li preocupa la saturació, el que ha de fer són les polítiques contràries a les que ha fet fins ara i no parlar de migrants”, etziba.

Prats sí que considera que les Illes tenen un “greu problema de saturació”, i en aquest sentit veu encertat que Prohens plantegi aquest tema en el debat polític més important de l’any. “On pens que s’equivoca completament és en intentar vincular aquest problema a l’arribada de migrants. I molt menys els irregulars, que són molt pocs i fugen de situacions de gran patiment. El que ha de fer Prohens, si de veritat li preocupa la saturació, és reduir la capacitat turística i residencial. Pot estar ben segura que llavors es reduirà la pressió sobre el territori, que sembla que ara és el que li preocupa”, diu la portaveu ecologista.

Aporofòbia

També la Xarxa per a la Inclusió Social-EAPN Illes Balears ha criticat en diferents ocasions que la migració irregular es posi com a causa dels problemes en el debat polític. El director de l’entitat, Andreu Grimalt, defensa que “ningú és il·legal enlloc” i critica que es diferenciï entre persones refugiades segons el seu origen. “Quan arriben refugiats ucraïnesos, les institucions actuen amb una lògica humanitària; però quan arriben migrants d’Algèria i de l’Àfrica subsahariana, es parla de saturació o de perill social”. Per aquest motiu, Grimalt considera fonamental que els polítics no incorporin en el seu discurs “l’estigmatització de l’immigrant, sigui qui sigui i vingui d’on vingui”.

L’entitat, que agrupa una vintena d’organitzacions del tercer sector, va criticar en el seu moment algunes propostes institucionals que assenyalen els migrants irregulars com si fossin un greu problema. La Xarxa considera aquestes actituds “xenòfobes, aporofòbiques i excloents”, i alerta que s’està consolidant un relat institucional que estigmatitza determinats col·lectius, especialment els migrants en situació vulnerable.