Societat 04/02/2022

Mig segle de cooperatives educatives: quin és el llegat d’aquella eclosió?

Els centres que funcionen amb aquest model d’ensenyament estan consolidats a les Balears, però s’estanca la creació de noves cooperatives

4 min
Una classe del CIDE, la cooperativa d'ensenyament més antiga d'Espanya i la primera de les Balears.

PalmaLa cooperativa d’ensenyament CIDE –la primera a les Balears i la més antiga d’Espanya– va complir 50 anys el 2016. Es Liceu va arribar als 40 anys de trajectòria el 2020; l’Aula Balear va celebrar les quatre dècades de la seva constitució l’any passat; i l’escola Mata de Jonc suma 44 anys de vida aquest 2022. En els anys noranta se’n varen crear d’altres, també consolidades avui dia, com ara el Gorg Blau i Es Lledoner. En definitiva, entre els anys seixanta i els 2000 hi va haver una eclosió de cooperatives d’ensenyament a les Balears, tirades endavant per professionals convençuts d’impulsar un altre model educatiu, diferent del que s’oferia a l’escola tradicional d’aquell moment, més innovador i en català. Quin és el llegat, actualment, d’aquell moment àlgid d’escoles cooperatives?

“Les grosses es varen fer en aquell moment del boom i ara el model creix més en forma de microcooperativa, sobretot en escoletes”,explica el president sectorial d’Ensenyament de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB), Jaume Vicens. Ara com ara, a l’Arxipèlag hi ha 17 cooperatives d’ensenyament amb devers 7.500 alumnes i 700 treballadors cooperatius. La secretària de la sectorial, Francina Oliver, defensa que “és un bon model” per l’arrelament que crea entre tota la comunitat: “És la teva escola, com a mestra i com a cooperativista”.

En aquests centres, l’assemblea de socis és el màxim òrgan i totes les decisions importants s’han d’aprovar en el seu marc. El dia a dia, el gestiona el consell rector, escollit també per l’assemblea. Malgrat que cada escola és autònoma, tenen uns trets identitaris compartits: l’aconfessionalitat, la llengua catalana com a vehicular, el foment de la creació artística, l’arrelament a la cultura de les Illes i la formació permanent dels docents, entre d’altres. Oliver ressalta un punt clau, comú entre totes les propostes:“Una cosa fonamental i diferencial és que treballam els valors cooperatius, tant dins com fora de l’aula, perquè el bé comú estigui per damunt de la individualitat”, assenyala. El més difícil? Conciliar el paper de soci i professional.“Sempre optam per la millora; no obstant això, de vegades t’agradaria treballar una cosa a escala pedagògica, però en l’assemblea et poses el capell d’empresari i has de prendre decisions”, comenta la secretària de la UCTAIB.

Un altre tret que consideren positiu és tenir una plantilla estable. “Fa que el tarannà i el dia a dia siguin molt diferents, perquè entre tots cuidam i decidim el projecte educatiu”, sosté la presidenta del CIDE i també presidenta de la UCTAIB, Malena Ruidavets. Pel que fa a les condicions de feina, el mestre de Mata de Jonc Pau Cabot assegura que, “com que som totes les persones qui prenem les decisions, no s’anirà en contra del treballador”. Així i tot, matisa que “de vegades hi ha moments que les coses no acaben de funcionar”, però afegeix: “Miram de transformar-ho”.

Innovació i transformació

En els inicis de les cooperatives, la seva aposta pedagògica era molt “fora del sistema”, exposa Cabot. Ara, el panorama ha canviat, perquè les pràctiques innovadores que abans s’estenien gairebé només en el món cooperatiu ara també travessen molts centres, sobretot públics. “Aleshores vàrem ser pioners i ara som en un altre moment, per sort molt millor”, diu el professor i cooperativista. El mateix ha passat en la qüestió de la llengua catalana. “Quan la meva escola va començar, era la primera que feia classes íntegrament en català. Evidentment, estam supercontents de ja no estar sols en això”, apunta. 

Quant a l’alumnat, és molt més heterogeni que al començament, perquè llavors els centres eren totalment privats, fins que es varen concertar a mitjan anys vuitanta. “Al principi érem elitistes per força, perquè l’escola era privada i els pares havien de pagar”, diu Cabot. Ell descriu el model com “el que està enmig del sistema públic i la resta de concertades que són propietat d’una persona o de l’Església”. El Gorg Blau és un exemple de diversitat entre els estudiants: més del 60% són originaris de fora de les Balears i tenen una vintena de nacionalitats. Per treballar la inclusió, ser petits i tenir una plantilla bastant fixa els ajuda molt, assegura Joan Manel Mulet, president de la cooperativa. “Però els recursos no són suficients i de vegades no pots fer tot el que voldries”, continua. Mulet subratlla que les famílies n’estan contentes, “perquè amb aquest model es genera un contacte molt més proper”.

L'impacte del covid-19

La pandèmia els ha afectat “moltíssim” econòmicament, conta la directora del CIDE, Amàlia Martínez. Han augmentat les despeses amb els protocols covid-19, han davallat els ingressos i “no ho hem volgut traslladar a les nostres famílies”, afegeix. Per aquesta conjuntura de crisi sanitària, han rebut més ajuts de la Conselleria, “així i tot no arriba, ni prop fer-hi, i al final ho hem aportat des de la cooperativa”, conclou.

Malgrat el vent en contra del covid-19, han aguantat el cop. En aquest sentit, “el model cooperatiu, no només a l’ensenyament, és el que millor ha resistit”, sosté el membre del consell rector del CIDE, Jaume Llodrà. Com veuen el futur? Martínez apunta que “l’evolució de les cooperatives educatives s’ha estancat una mica”. Amb tot, hi veu esperança, perquè “és un model positiu per a les persones que l’utilitzen; som empreses amb principis, que és el que demana la societat”. Llodrà hi coincideix, però creu que és difícil que se’n creïn de grans, per diversos motius. Entre ells, “no hi ha tanta demanda d’alumnat, requereix una gran inversió i la normativa és molt diferent”.

stats