La mestra menorquina que fa feina a una mina d'Austràlia: "És temporal, però tira enrere tornar als sous espanyols"

PalmaMiren Arguimbau és una mestra menorquina de 26 anys que fa feina a una mina d’Austràlia des de fa quatre mesos. Fa un any i mig que viu al país –amb el visat Work and Holiday–, però abans de partir de Menorca no sabia si hi estaria un any o dos. Ara, es planteja quedar-hi encara més, però assegura que si hi està un altre any, serà “sobretot per estalviar i viatjar”.

Els joves viatgen al país amb aquest visat, poden estendre-ho un o dos anys, però abans han de fer entre tres i sis mesos de feina a sectors on falta mà d’obra, com ara el sector agrícola, ramader, la construcció, l’hostaleria i la mineria.

La vida a la mina

Miren fa feina a les mines que hi ha a prop de Perth des de fa uns quatre mesos. Les mines solen ser al desert, així que l’empresa els proporciona el desplaçament fins allà, l’habitatge i dietes. “No és tan sofisticat com un hotel, però sembla un poc un resort, un complex turístic”. Ella fa feina dues setmanes i en descansa una, però la seva habitació sempre és la mateixa i no hi viu ningú altre durant la setmana que ella parteix. "Treball 14 dies seguits, amb jornades de 10 hores diàries, i després tinc una setmana de descans abans de tornar. Es diu FIFO (Fly in, fly out) perquè viatgem amb avió des de la ciutat a la mina i viceversa. Cada empresa paga els vols. A més, ens proporcionen una habitació individual amb bany propi i un bufet lliure".

Les instal·lacions varien bastant segons la mina i l'empresa. Algunes compten amb piscina, gimnàs, pistes esportives (futbol, bàsquet, tennis, criquet, entre altres), sales de jocs amb taules de billar, ping-pong, dards i jocs de taula, a més d'àrees socials, un bar, una petita botiga, centres mèdics i fins i tot cinema o sales de TV. "D'una banda, està molt bé perquè tens moltes comoditats i fa que sigui una gran oportunitat per a estalviar. Però també és cert que estem enmig del desert treballant llargues jornades. Per a algunes persones, aquest estil de vida pot resultar difícil", explica la jove.

En començar a fer feina, la setmana que lliurava tornava a Perth. Allà té sempre una habitació reservada al mateix hostal, que només paga els dies que hi queda –hi té una tarifa d'uns 300 dòlars la setmana. Moltes vegades, els dies lliures els aprofita per viatjar i no torna a l'hostal. La darrera setmana que va tenir lliure la va passar a Bali. 

El sou orientatiu de fer feina a la mina és d’uns 90.000 euros l’any. Miren explica que ella té un contracte a temps complet, però que existeixen els contractes casuals, on només fas feina quan l’empresa et crida i cobres més –uns 2.500 dòlars nets per setmana. “Hi ha gent que cobra el doble que una professora a Espanya”, expressa Arguimbau. A més, tenen entre quatre i cinc setmanes de vacances cada any. La seva feina a les mines és utility: els matins neteja les habitacions de la residència dels treballadors i els horabaixes treballa al bar. 

Estalvia molt, però assegura que l’oci és més car que a les Balears: “Sortir amb els amics a fer una cervesa ja et costa deu dòlars, fer una partida de bitlles són 24”, explica la jove, encara que amb el temps ha anat descobrint els establiments amb preus baixos. “Amb els amics anam molt al Mustang Bar, on cada dimecres fan una oferta d’una hamburguesa i una cervesa per cinc dòlars”. 

Tornar a casa, tot un repte

Miren té ganes de tornar a casa, però troba que hi ha moltes qüestions, com els sous, que haurien de millorar: “Enyor la meva família, però després de cobrar el que es cobra aquí, tornar-hi em tira un poc enrere. Sé que ser aquí és temporal, però si hi qued dos anys o tres, seria perfecte. Em planteig anar a Suïssa després, perquè està més a prop”, explica la jove menorquina. Això sí, si queda més temps, voldria intentar fer feina al seu sector: “M'agradaria treballar de mestra aquí i guanyar experiència”.