Arcadio Díaz: "Per més que posem filats a les fronteres, la pressió de la gent per sobreviure els acabarà tombant"

PalmaEl magistrat de l’Audiència Provincial de Las Palmas de Gran Canària i antic jutge del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) a Gran Canària, Arcadio Díaz, ha estat a primera fila en totes les crisis migratòries viscudes a les Illes Canàries, una ruta consolidada des de fa 25 anys. En conversa amb l'ARA Balears, adverteix que no hi ha exèrcit ni acció diplomàtica que pugui frenar del tot l'arribada de persones per via marítima, i reclama una gestió humanitària d'un fenomen que aviat "deixarà de ser notícia".

Creis que es fa una utilització política de la situació dels menors migrants?

— Als jutges ens està prohibit criticar o felicitar cap autoritat. Sense entrar en el debat partidista, puc avaluar en conjunt que, en relació amb la situació dels menors en particular, hi ha una expressió que vaig escoltar una vegada i em sembla adequada: "Hi ha massa renou". Assumptes que haurien de ser d'estricta humanitat es converteixen en atacs entre uns i altres, on els únics innocents són els menors, els migrants. No ens hem de sorprendre perquè hi hagi diferències de criteri. Però hi ha qüestions que han d'estar-ne al marge, perquè tenen a veure amb l'estricta condició de l'espècie humana. Allò polític és la construcció de la polis, la comunitat, i allò partidista són les estructures organitzatives en què s'agrupen les persones. Es confon la pugna partidista amb la construcció de la 'polis'. Els espanyols i europeus necessitam aquestes persones, però es deixen de banda les necessitats de les nostres poblacions envellides i es fan jocs de poder. Vivim temps tenebrosos. A mi, com s'empra la situació dels menors per la pugna partidista em fastigueja.

Per què s'han multiplicat les arribades de migrants a les Balears?

— Els espanyols sempre hem conviscut amb el fenomen migratori; o bé sortint per pal·liar la fam o, en les darreres dècades, rebent persones impulsades pel mateix que els nostres ascendents: sobreviure i cercar-se la vida. A les Illes Canàries tenim una gran experiència amb les pasteres, amb les crisis del 2006, 2008, 2020... El 21 d'agost del 1989 va arribar-ne la primera a Fuerteventura: uns al·lots del Front Polisari amb una bandera. Des de llavors, el fenomen s'intensifica en funció de com està l'oceà, el ramadà, que hi hagi més pressió a Gibraltar, menys... Els traficants estan pendents de la situació i surten d'una banda o altra amb un tipus d'embarcació o altra, un preu o un altre. Se sap amb antelació. Per molt que es faci, la pressió de milions d'éssers humans que viuen la fam, la desertització i guerres, continuarà existint. Europa necessita aquestes persones per mantenir el seu estat del benestar. Es tracta de tenir la capacitat d'estratègia suficient per canalitzar això.

De quina manera?

— Es pot mirar de posar ordre, dret i humanitat a la situació. Això només s'aconsegueix arribant a acords amb països emissors, perquè no abusin dels migrants en el trajecte. A partir d'aquí, en unes ocasions hi haurà una zona d'Espanya o altra més afectada, com les Canàries, Andalusia o les Balears, segons el temps, la mar, les condicions que hi hagi en cada moment. Per molt que facem esforços per posar filats en tota la zona, la pressió de la gent per sobreviure acabarà tombant-los. Es poden establir corredors humanitaris i introduir ordre a la situació.

Què voleu dir?

— En una societat democràtica com la nostra, malgrat el dret i l'ordre hi ha delictes. Allà on no hi ha ordre ni estat de dret, com en alguns països emissors o en els trajectes, hi ha més risc. S'ha d'intentar tractar la gent com voldríem que tractassin els espanyols. Entre espanyols hem de ser solidaris. Al seu torn, tenim autoritat moral per exigir al conjunt dels europeus que ho siguin, perquè l'ordenament jurídic preveu la solidaritat. Però cada vegada més, la irracionalitat es va imposant. Això tan elemental pren en la gent, perquè en temps d'incertesa qualsevol discurs que digui, "això és meu i que no entri ningú", pren aviat en les persones amb menys formació cultural.

El Govern balear ha fet referència a un informe de Frontex que assenyala el risc que individus “amb finalitats malicioses” es colin a les pasteres. Què en pensa?

— Es repeteix molt l'argument que, del sud, venen delinqüents, criminals i terroristes. És un discurs molt antic. Entre els milers de persones que venien a les Canàries, i m'he menjat totes les crisis migratòries que han vingut a l'arxipèlag, venien també delinqüents? És cert. He estat jutge d'instrucció, he rebut aquestes persones. La majoria tenien calls a les mans. En venien algunes sense calls? És cert. Venia gent amb antecedents penals, o que esnifava cola? És cert. Però quan això s'aireja tant és perquè s'ignora que el 90% dels delictes que es cometen a Espanya els cometen espanyols nascuts en famílies espanyoles. És un fet anecdòtic. És com si per definir què és un elefant ens fixàssim que té una piga a l'orella dreta. Això és part de la realitat, però no és el que defineix l'elefant. Està bé que quan descrivim la realitat la diguem completament. Ho accept, però és anecdòtic. En alguns llocs continuen insistint molt a fer el discurs de lligar delinqüència amb immigració. Als que estan instal·lats en el discurs de l'odi els són igual les dades.

És un discurs diferent del d'aquells que són en primera fila.

— Una veïna em va dir: "Però senyor Arcadio, vostè per què defensa aquests negres?". Jo li vaig dir: "Però, estimada meva, això que tu dius d'ells, no és cert". "Com que no?", em deia ella: "Ho he vist a la televisió, en tal diari". "Però, estimada meva", vaig respondre: "Aquesta televisió no és el jutge que els veu cada dia". A mi em veia com un ésser humà normal. Per contra, qui surt a la televisió ho fa dotat d'una aura de divinitat. Cal tenir paciència per explicar les coses. Tractar de concentrar-nos en l'àmplia majoria de gent, que té bona voluntat, i contrarestar aquest discurs amb informació, pedagogia, paciència, perquè sàpiguen que la realitat no és així. El futur de l'ésser humà serà solidari o no serà.

Creis que l'actuació policial i de Salvament Marítim en termes generals és correcta? En alguns moments hi ha descoordinació?

— Hi ha persones que posen en risc la seva vida i es trenquen l'ànima per atendre aquestes persones. Durant anys he vist arribar pasteres, i la immensa majoria de la gent és tremendament solidària. De vegades n'hi ha algun que necessita fer una exhibició de testosterona i es posa a córrer rere algú en lloc d'oferir-li aigua, abric o menjar. Però no és la majoria. En general, la gent és hospitalària, és bona, i sap perfectament que qualsevol de nosaltres faríem el mateix. Em trobava al moll d'Arguineguín quan veia persones amuntegades, que em deien: "Senyor jutge, és la meva tercera o quarta vegada". Era gent que potser feia feina, però havia de tornar al seu país, perquè o tenien una urgència o se'ls moria algun familiar, i després havien de tornar a fer el viatge. En termes generals, els que treballen en aquests àmbits, la majoria intenten fer el bé. De vegades hi ha problemes de coordinació, algun confon la seva ideologia i els plans, però això passa en tots els oficis. Es tracta d'entendre que tots som éssers humans i intentar ajudar-nos a sobreviure. Per tant, partesc d'una presumpció de bona fe i comportament amb els servidors públics. Ara, el que està mal fet, està mal fet, ho faci qui ho faci. S'ha d'educar la gent perquè sàpiga coordinar-se, col·laborar. De vegades han mort persones a cinc metres del port, perquè desgraciadament no saben nedar. S'ofeguen d'una manera absurda. Cada vegada ho feim millor, però encara hi ha coses que no surten bé.

Què us sembla l'aposta del Govern per demanar ajuda a Frontex?

— Tenc prohibit criticar o felicitar l'acció del Govern. No puc respondre a aquesta pregunta. Però insistesc en la necessitat de comprendre la situació en què es troben les persones que arrisquen les seves vides i les dels seus fills i familiars. Quan arrisquen la seva vida i la dels seus fills és perquè la situació de la qual parteixen és prou desesperada. Qualsevol en el seu lloc faria el mateix. Frontex no segellarà tot l'oceà Atlàntic ni el Mediterrani. Es tracta de fer feina als països emissors, i lluitar contra el traficant, no contra qui li paga. És feina dels països emissors, receptors i de trànsit que el fenomen migratori no sigui on es lucrin i abusin els traficants.

Està creixent el nombre de pasteres que arriben a les Illes. Quin consell donau a les seves institucions?

— La distribució de la població d'Espanya és responsabilitat del govern espanyol, d'acord amb l'article 149 de la Constitució. En darrera instància, això es pot fer dialogant, però arriba un moment en què s'han de prendre decisions. Tot el que sigui acordar entre autoritats diferents en un estat com l'espanyol, compost, amb diferents fonts de legitimació, col·laborar lleialment, no emprant el fenomen migratori com un instrument d'agressió i d'histèria permanent, és millor per tothom sense excepció. Els que estan instal·lats en el discurs migratori aprofiten aquesta situació per deteriorar el sistema democràtic. Hi ha persones que, en temps d'incertesa, prefereixen abraçar discursos simples: "El negre em pren la feina, el pis i els doblers". El penúltim necessita descarregar l'agressivitat contra el darrer. L'acollida es veu amb naturalitat amb persones blanques i cristianes, com els ucraïnesos, però quan es tracta de persones de Mali o palestins és diferent, perquè són musulmans, és una altra cultura. El meu suggeriment és que, en la mesura del possible, es prevegi que aquests fenòmens continuaran existint, i deixaran de ser notícia. S'ha d'administrar això amb sentit comú, humanitat, i procurant que no deteriori la convivència entre els espanyols. Els canaris hem suportat això amb molt escassa solidaritat del conjunt dels espanyols. Sempre es pot millorar. La majoria dels espanyols, i també els catalans i balears, són gent normal, bona, que vol conviure i sobreviure. Existeixen repunts negatius, i no tots els que arriben són éssers angelicals i bones persones. Però es tracta de distingir allò anecdòtic de la categoria. Tot el que sigui administrar això amb sentit comú i un esperit solidari sempre és molt millor.