Per què és més intel·ligent un lloro que un colom?

L'acumulació de neurones en una part concreta del cervell influeix en la capacitat cognitiva de les aus, segons un estudi

3 min
Guacamai

BarcelonaMenjar nous no és fàcil si ets un ocell. Sovint la closca és massa dura i complicada de trencar, per això, una opció és agafar la nou amb el bec, volar ben amunt i, de cop, deixar-la anar sobre l'asfalt d'una carretera perquè un cotxe l'aixafi i faciliti la feina. Així ho fa un tipus de cornella (una au de la família dels còrvids) que viu al Japó. La mateixa inventiva demostra una parenta seva, la cornella de Nova Caledònia, capaç d'empescar-se un palet que fa servir per furgar la terra i fer sortir els insectes que després es menjarà. Un tipus de bernat pescaire endèmic als Estats Units fa servir pa com a esquer perquè els peixos s'acostin a la superfície i cruspir-se'ls. Tot plegat són exemples d'altes capacitats d'innovar d'algunes espècies d'aus, que es contraposen amb d'altres amb nivells cognitius molt més limitats, com les perdius o els faisans.

El motiu d'aquesta disparitat cognitiva, s'havia dit fins ara, podia ser la mida del cervell, però un estudi afina molt més en donar una resposta de per què un lloro, per exemple, és més intel·ligent que un colom. Les capacitats més sofisticades de les espècies s'expliquen per una major concentració de neurones en una part estratègica del cervell, el pàl·lium, que és la responsable de la cognició. I és aquesta acumulació que es detecta en un lloc concret el que predisposa que el cervell es desenvolupi més: "El que importa realment és la mida relativa del cervell, és a dir, la mida que té en relació amb la resta del cos", matisa a l'ARA l'investigador del CSIC i el CREAF Daniel Sol, que ha coliderat el treball publicat a Nature Ecology and Evolution.

El treball, de fet, fa aportacions rellevants en la controvèrsia de fa anys sobre si la mida del cervell condiciona les capacitats cognitives. “Els elefants tenen un cervell més gran que els humans en termes absoluts. ¿Això vol dir que són més intel·ligents que els humans? No necessàriament, quan el que més importa és la mida relativa del cervell. El dels humans conté més neurones al pàl·lium, i això fa que sigui més gran en proporció a la nostra mida que el dels elefants”, subratlla l'investigador i colíder de l'estudi, Louis Lefebvre, psicòleg de la McGill University, a Mont-real.

Corb.

D'acord amb l'exhaustiu estudi científic a 111 espècies d'aus, els primers de la classe dins del món de les aus són els lloros i els corbs, capaços de comportaments fora de l'abast d'altres espècies amb plomes justament perquè compten amb aquesta alta densitat de neurones al pàl·lium cerebral (l'equivalent al neocòrtex en els primats). Tot i que l'estudi se cenyeix a les innovacions que són capaços de fer els ocells per alimentar-se –pardals bloquejant els sensors de les portes de supermercats per robar menjar o mallerengues obrint els pots de llet que el repartidor deixa a les portes de les cases–, la cognició ja s'ha observat en altres àmbits, com ara en la capacitat dels lloros per aprendre algunes paraules.

Un dels condicionants d'aquesta "plenitud cognitiva" és el temps que té l'ocell per desenvolupar-se un cop ha sortit de l'ou, és a dir, la seva esperança de vida. "Viure més temps augmenta el valor de resoldre problemes mitjançant la innovació perquè el temps que dediques a aprendre un nou comportament es compensa si el comportament ofereix beneficis durant més temps", apunta Sol.

Nova tècnica per comptar neurones

Un dels mèrits de l'estudi és el seu abast, la capacitat de posar sota la lupa moltes espècies d'ocells diferents i comprovar per què es produeixen les diferències cognitives que són evidents des de fa anys. Segons l'ecòleg evolutiu del CREAF, fins ara s'havia estudiat molt en matèria de cognició en l'àmbit dels primats perquè són més propers als humans, però l'estudi mostra una "evolució paral·lela" en els còrvids i altres famílies d'aus.

Els resultats han estat possibles per la col·laboració internacional amb equips de la canadenca McGill University, la Charles University i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. Ha resultat clau el desenvolupament de la neurobiòloga Suzana Herculano-Houzel i els seus col·laboradors d’un nou mètode per comptar neurones, el fraccionador isotròpic, que fa possible comptar neurones de moltes espècies en poc temps i de manera acurada. A més, hi ha participat el neurobiòleg Pavel Nemec, neurobiòleg de la Charles University de Praga, que és un dels pocs experts mundials en la quantificació de neurones amb aquesta tècnica.

stats