Menys de l'1% de denúncies a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per maltractaments a detinguts acaben en sanció

MadridEntre el 2009 i el 2012 i entre el 2015 i el 2018 es van registrar 2.854 processos a la Policia Nacional vinculats a tortures, maltractaments o denegació de garanties a detinguts, però només 26, el 0,9%, van acabar en sanció; 2.481 ni tan sols es van incoar. En els mateixos períodes, a la Guàrdia Civil n'hi va haver 2.084 i només 9 (0,4%) van acabar en sanció; 2.074 no es van incoar. Pel que fa als Mossos d'Esquadra, cada any es publica informació sobre sancions, però no s'especifica si tenen a veure amb actuacions abusives. En el cas de l'Ertzaintza se sap que el 2021 es van tramitar 281 queixes per tortures o maltractaments, però no quantes van acabar en sanció. Aquestes dades resumeixen la falta de transparència i control intern de l'ús de la força o les actuacions discriminatòries que es produeixen als cossos policials de l'estat espanyol, una circumstància que, segons associacions en defensa dels drets humans, deriva en impunitat.

Irídia, Novact i Rights Internacional Spain (RSI) han publicat un estudi en el qual radiografien aquestes mancances. El diagnòstic és que no hi ha protocols clars sobre l'ús d'armes i altres materials d'intervenció policial o, com a mínim, que no són públics. "No és possible [...] conèixer en detall quins organismes –policials i polítics– hi intervenen, quins elements es prenen en consideració i com s'aproven els protocols. En cap cas aquesta normativa és de caràcter públic", afirmen en l'informe Transparència i rendició de comptes dels cossos policials a l'estat espanyol. I això que hi ha hagut diverses recomanacions en aquest sentit per part de diferents organismes.

L'estudi recull una resposta de la secretaria d'estat de Seguretat del ministeri de l'Interior de l'any 2014 al Defensor del Poble en què assegura que un "protocol no pot donar cabuda a la diversitat de situacions diferents en què els agents policials han de fer ús de la força, ni a la variada casuística dels mètodes en què s'ha de dur a terme". El 2021 el Defensor de Poble va tornar a exigir una normativa complementària sobre l'ús de material antidisturbis. "En el cas dels Mossos, els protocols els fa la mateixa Brigada Mòbil i no se sap qui ho supervisa. Hi ha una gran opacitat", ha indicat en roda de premsa aquest dimarts Anaïs Franquesa, membre d'Irídia. Més enllà de l'ús de la força, l'estudi també destaca les identificacions discriminatòries per perfil ètnic.

A la falta de coneixement de com poden i com han d'actuar els agents, s'hi afegeix la qüestió de les investigacions i eventuals sancions. "A la Policia Nacional, la unitat d'assumptes interns depèn de la direcció adjunta operativa, un càrrec policial. Com pot ser que la unitat encarregada d'investigar depengui d'un càrrec policial?", s'ha preguntat Franquesa, evidenciant així la manca d'independència que es pot produir. En el cas dels Mossos i l'Ertzaintza, aquesta unitat també depèn de la direcció general de la policia, però està separada dels principals comandaments policials. La poca voluntat de fer investigacions per "corporativisme", en paraules de Youssef Ouled, membre de RSI, és possible per la poca informació disponible. Les dades sobre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil esmentades abans les va haver de facilitar el ministeri a petició del Comitè Contra la Tortura de les Nacions Unides.

La Fiscalia, connivent

En la mateixa línia, tampoc hi ha xifres desglossades de l'actuació de la Fiscalia en procediments d'aquestes característiques. Amb tot, els impulsors de l'estudi asseguren que el ministeri públic no té una actuació "proactiva" a l'hora de donar curs a les investigacions relacionades amb tortures o ús excessiu de la força. "S'oposa a les diligències i demana anticipadament l'arxivament de les investigacions", ha criticat Ouled. Per exemple, en la causa judicial de les càrregues de l'1-O la Fiscalia "manté aquesta actitud", ha denunciat Franquesa, que ha fet referència als casos amb què s'ha trobat Irídia: de gairebé 60 litigis, només en tres el ministeri públic ha procurat que tiressin endavant. Una altra trava important és la identificació dels agents a l'uniforme: hauria de ser visible des de la distància i en un radi de 360 graus, i no és així.

Davant d'aquest escenari i donades les limitacions que tenen el Defensor del Poble i la feina de la societat civil, les tres associacions aposten per la creació d'un òrgan de control extern i independent. Al Parlament ja hi ha una comissió d'estudi oberta que està intentant aprofundir en aquest sentit, però no és així a escala estatal. Simplement s'estan intentant introduir canvis a la llei mordassa, com l'eliminació de l'ús de les bales de goma, però el PSOE s'hi oposa. A preguntes de l'ARA, els impulsors no han volgut entrar al detall de com hauria de ser aquesta fiscalització, però sí que han avançat que hauria de tenir capacitat investigadora, tal com també han indicat organitzacions internacionals. La llei orgànica del poder judicial diu que només se'n poden encarregar les forces i cossos de seguretat de l'Estat, de manera que caldria una reforma legislativa en aquest sentit, ha apuntat Franquesa. Sense canvis legals, però, Franquesa considera que també hi podria haver aquest control extern.