Menorca entra en hibernació
Tanquen més de la meitat dels negocis en acabar la temporada i l’illa es buida de població, mentre que el petit comerç avisa que així no pot resistir
MaóMés de la meitat dels comerços, bars i restaurants del centre de Ciutadella ja estan tancats. Fa tres setmanes que ha acabat oficialment la temporada i Menorca ha entrat en hibernació. A l’aeroport ja només hi ha vols directes amb Barcelona, Madrid, Palma, València i Londres, i l’illa ha perdut 20.000 habitants en només vuit dies. Ha passat de les més de 110.000 persones que es comptabilitzaven a finals d’octubre als 90.000 escassos que l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam) ha registrat des de principis de novembre. A l’illa hi resideixen actualment 13.000 persones menys de les 103.281 que figuraven en el darrer cens oficial de població. “La buidada de població és més abrupta en aquesta època que abans de començar la temporada”, apunta el director de l’Obsam, David Carreras.
A mitjan mes el port de Maó ha rebut la darrera escala de creuer de l’any i el turisme de l’Imserso està a punt d’acabar. Hi ha menys clients al carrer i també molta menys oferta i activitat econòmica. Segons l’Ibestat, Menorca perd del tercer al quart trimestre de l’any una cinquena part de les seves empreses, fruit de la forta estacionalitat que pateix. L’any passat, per exemple, va baixar dels 3.754 negocis que estaven actius el setembre als 3.022 de desembre, un 19% menys.
La situació es reprodueix, però amb menys intensitat, a la resta d’illes. De fet, en el conjunt de les Balears en el darrer trimestre es perderen 6.550 de les 46.091 empreses que havien mantingut activitat al llarg de l’estiu, la qual cosa suposa el 14% del total. El fenomen es dona especialment als municipis amb més pes turístic, que en el cas de Menorca són els de Ciutadella (que passà de 1.250 a 975 empreses) i es Mercadal (de 275 a 178).
L’augment dels costos i de la pressió impositiva ofeguen especialment els negocis de l’oferta complementària al turisme, que ja no poden sobreviure a l’hivern només amb els residents com a únics clients. El resultat és ben visible als carrers, però mai com enguany s’havia notat d’una manera tan intensa. “Ens sentim angoixats i molt preocupats”, admet la presidenta del petit comerç, Joana Torres. “El comerciant que un any prova de tancar un mes, al següent en tanca tres i la conseqüència és que ara tenim ciutats fantasma i sense gairebé activitat”. El que acostumava a passar a pobles petits com es Migjorn Gran, “on amb prou forces hi ha cinc botigues obertes tot l’any, afecta ja també les ciutats més grans, Ciutadella i Maó, que van pel mateix camí. El futur fa por”.
Ciutats fantasma
La presidenta de l’associació de comerciants de PIME diu que els centres de les poblacions de Menorca “s’han convertit en un parc temàtic que només obre de maig a octubre, però que després tanca, i a partir de novembre cau en picat i ens deixa sota mínims. L’illa, literalment, hiverna”.
Joana Torres en culpa especialment les “despeses estructurals, que cada dia són més elevades”. Esmenta el lloguer, l’habitatge, els impostos o la quota d’autònoms, i reclama a l’Administració que “tingui en compte que hi som”. L’any passat el Consell Insular obrí una línia d’ajudes específica per als establiments que obren tot l’any, però la patronal ho considera “insuficient”. “O ens ajuden a alleugerar la motxilla de les petites empreses i ens fan pagar menys llum, aigua o taxa de residus, o la situació ja serà insostenible”, adverteixen.
“Ha vingut el fred i ja hi ha ben poca gent pel carrer”, apunta Torres. “I això què provoca? Que, si saps que bona part dels negocis del centre estan tancats, ja no sortiràs a voltar, et quedaràs a casa i acabaràs comprant per internet, que és el darrer que hauríem de provocar. Tots volem fer feina per viure, però, sobretot, el que volem és poder sobreviure d’una manera digna. Així que, o hi posam creativitat en col·laboració estreta amb l’Administració o no ho salvarem”.
La consellera d’Economia, Maria Antònia Taltavull, defensa la importància “essencial del comerç detallista a l’illa, com a motor econòmic i com a element que aporta vida als carrers, fomenta el contacte social i reforça la cohesió entre comunitats”. Creu que el comerç de proximitat “necessita eines per mantenir la seva competitivitat”, però el sector privat demanda molt més suport de part de l’Administració.
Compra compulsiva per internet
“El Consell ens ha d’ajudar, ja que, per poder sobreviure, necessitam el seu suport”, diu Joana Torres. Però la patronal apel·la també a la conscienciació dels menorquins: “Hem de ser coherents amb el que implica ser Reserva de la Biosfera i Patrimoni Mundial. Si volem una Menorca sostenible i ecològica, les compres també ho han de ser”, remarca. De fet, Ascome promou una campanya entre el jovent “perquè pugi amb consciència envers la sostenibilitat. Aquesta generació és el comprador potencial de la Menorca que ve i no pot estar entregada també a les compres compulsives i insostenibles a les grans plataformes internacionals”.
Són dies de Black Friday i negocis com la botiga de joguines de Joana Torres s’hi van avançar, “amb descomptes del 10% de tot el material que tenim en estoc. És una manera de premiar almenys el client assidu o més fidel, però els marges de benefici són tan estrets que tampoc no hi guanyes gaire”.
Els bons de descompte posats en marxa durant les tres primeres setmanes de novembre en col·laboració amb el Consell Insular i la Cambra de Comerç han permès també donar un alè provisional a molts establiments, que han pogut augmentar puntualment les vendes bonificant 10 de cada 30 euros de compra als seus clients. Però bona part dels 125.000 euros aportats per l’Administració per fer-ho possible ja s’han exhaurit i les botigues s’han quedat sense cap més recurs per arribar fins a la campanya de Nadal. “La majoria dels comerços vàrem esgotar els bons en només dos dies”, apunta Joana Torres, qui, “tot i ser conscient que els recursos de l’Administració també són limitats”, troba a faltar “que la campanya no pugui ser més forta i allargar-se més en el temps”.
La darrera acció de la patronal del petit comerç ha consistit a posar en marxa una campanya televisiva per provocar fins a 170.000 impactes als canals del grup Atresmedia (el de La Sexta i Antena 3), però Ascome mateix diu que és una iniciativa “puntual” que només tindrà efecte fins al 30 de novembre.
L’associació Ciutadella Antiga també ha posat en marxa una campanya per atreure clients al comerç local, però la seva gerent, Illa Marquès, és conscient que “tenir obert a l’hivern és complicat i angoixós. Les despeses són tan altes que els costos són difícils de mantenir, però, per sort, sempre hi ha comerciants que obren i continuen fent caliu. El centre està desolat, però si els comerços que encara obren ho deixassin de fer, tot el centre i la mateixa ciutat se’n veuria afectada”. Per això, l’associació que agrupa 80 negocis del nucli antic vetla per impulsar l’economia circular i promoure activitats que ajudin a donar vida al centre. Encara queda un mes per Nadal i l’expectativa és que “es farà llarg. Però hi posarem tot de la nostra part. Resistirem”.
El president de l’associació de restauradors de la CAEB, José Bosch, constata també que “cada vegada tanquen més restaurants i durant més temps”. Avui compta només sis negocis de restauració que tinguin obert a tot l’eix central de Ciutadella i es mostra “preocupat, perquè és una tendència que cada any va en augment”. Per redreçar-la, demana un pla de xoc a l’Administració que impliqui tots els sectors afectats.
Bosch creu que “els factors són múltiples, però es resumeixen en un increment de costos i un nombre menor de clients que en redueix la rendibilitat i fa que no valgui la pena obrir. Els empresaris que tenen obert són uns valents, però cada vegada n’hi ha menys. S’adonen que, per no poder cobrir costos, més val estar tancats”.
L’empresari ho resumeix en xifres. “Perquè un restaurant funcioni mínimament ha de tenir quatre treballadors en plantilla, dos a cuina i dos de sala, però per poder-los pagar i cobrir la resta de costos del que suposa obrir has de girar almenys 1.500 euros diaris. Però amb un menú a 25 euros el cobert necessites 60 comensals i n’hi ha que no en tenen ni 10 en tot el dia”.
La manca de connectivitat i l’encariment de l’oferta en dificulten la solució, diu, però també la falta d’ajudes de l’Administració. “No demanam que ens subvencionin, potser basta que no ens castiguin tant amb impostos i ens donin més facilitats. Potser així alguns s’ho repensen i l’any que ve obren. Però és clar que el panorama pinta malament. Sobretot el novembre i el febrer són molt mals de passar a Menorca”.
