La memòria de 750 presoners, a ‘Bellver, presó franquista’

PalmaEn cada un dels racons, columnes i parets del castell de Bellver hi ha memòria. Marcat des dels orígens per haver estat usat com a presó durant diferents episodis històrics, aquesta fortalesa va ser escenari d’un dels capítols més foscos i recents de l’estat espanyol. Bellver, presó franquista és el primer llibre que aprofundeix en com era la vida diària dels presoners durant la Guerra Civil, els seus oficis i la procedència. La publicació dels historiadors Tomeu Canyelles i Aina Ferrero aporta mig centenar de nous noms i llinatges de persones que se sumen a les 730 que ja hi havia constatades. “És una primera aproximació a la tasca de la recuperació de la memòria, ja no només per conèixer més detalls de la presó de Bellver, sinó per dignificar el record de 750 homes”, exposa Canyelles.

Els autors apunten que existia un gran buit documental referent al castell durant la Guerra Civil (1936-39), fet que obliga a contextualitzar tot un conjunt d’aspectes que permetin concebre com va ser la fortalesa durant aquells anys i quin va ser el seu rol dins la repressió franquista. Amb els testimonis orals d’alguna de les famílies represaliades i l’anàlisi de la correspondència d’alguns presos, cartes senzilles i poc compromeses, s’aporten detalls en primera persona sobre el funcionament intern de Bellver durant la guerra.

La vida diària

Malalties, fred, sofriment i, sobretot, assassinat de presos polítics. Aquest era el dia a dia dels presoners de Bellver durant la Guerra Civil. Tot i això, el llibre recull que no hi ha cap testimoni vinculat a la presó que no faci referència a l’alta pressió humana. “Fonts orals i bibliografia centrada en la repressió a les Balears coincideixen a afirmar que la fortalesa palmesana estava completament estibada de persones”, declara Ferrero. Segons s’explica a l’obra, el 1936 va arribar a haver-hi alhora més de 300 homes presoners.

Per altra banda, Canyelles determina que els grafits en columnes i parets suggereixen la possibilitat que els presoners estiguessin agrupats en relació amb el seu poble d’origen. “L’anàlisi d’una columna concreta del pati d’armes permet identificar els grafits realitzats per tres homes (Llorenç Muntaner, Joan Xamena i Bernat Sureda) que compartien un mateix poble d’origen (Artà)”, indica l’historiador. Quant a la rutina diària dels presoners, Ferrero exposa que passaven la major part del temps dins la seva cel·la. Els autors expliquen que el vespre a Bellver era un moment complicat. La correspondència que enviaven als seus familiars demostra que els presoners tenien grans dificultats a l’hora de descansar. “Dificultats provocades per la manca d’espai a les cel·les, que els obligava a dormir per torns damunt sacs grossos plens de palla. Alguns, fins i tot, dormien al mateix trespol”, afirma Canyelles. La historiadora assenyala també que a la correspondència dels presoners s’esmenta constantment el fred com un dels principals elements adversos al castell. “Aquestes condicions expliquen l’afebliment progressiu de la salut dels presoners, que morien poc temps després d’haver emmalaltit a Bellver”, manifesta Ferrero.

Origen i ofici dels presoners

Sotmesa a una profunda revisió durant el 2018, la publicació aporta mig centenar de noms nous i ofereix dades significatives dels 750 presoners identificats. D’aquests, es desconeix l’origen de 406 presoners. Per contra, es pot situar la procedència dels 344 restants, és a dir, un 45%. D’aquests, 315 (el 90%) eren originaris de diversos indrets de Mallorca, un 7% d’origen peninsular i tan sols un 1% eren de Menorca i Eivissa. La investigació determina que la majoria de presoners eren de Palma (59) i del Llevant de Mallorca (el poble amb major representació era Artà, amb 35). Alcúdia, Llucmajor, Sóller i Esporles són altres municipis als quals pertanyien gran part dels presoners.

Un altre aspecte a què fa referència el llibre és l’ofici dels presoners. A partir de fonts documentals, els autors han pogut esbrinar la professió de 205 dels 750 homes identificats, xifra que en representa el 30%. Unes 100 persones realitzaven tasques vinculades al sector terciari: oficis liberals com mestres d’escola, advocats, polítics en actiu, periodistes, empresaris i, també, membres de cossos funcionarials com Correus i Telègrafs. “Aquestes persones varen ser perseguides i represaliades per haver militat en algun partit polític o per dur a terme accions que contravenien els valors dels bàndols sublevats”, indica Canyelles.

Per altra banda, 56 presoners treballaven, sobretot, de picapedrers, i hi havia homes vinculats a l’activitat agrària o ramadera. Les altres 12 persones de les 205 amb l’ofici identificat desenvolupaven funcions en diferents cossos militars o policials abans de la Guerra Civil.