Memòria de Mallorca demana ajuda per pagar el procés judicial del monument de la Feixina

PalmaFa anys que l'Associació Memòria de Mallorca fa feina per enderrocar el monument franquista de la Feixina que honora els "caiguts" en el creuer Baleares. L'entitat ja ha esgotat totes les vies judicials de la lluita i l'octubre del 2022 el Tribunal Suprem va dictar sentència a favor de la protecció del monòlit i va condemnar l'entitat a pagar 3.223,71 euros per compensar els costos del procés. L'Associació ha de pagar l'import aviat i no té els doblers necessaris per fer-ho. Per això, demana ajuda i obre una campanya solidària per reclamar aportacions voluntàries i reunir els doblers que ha de pagar.

L'entitat ha expressat en un comunicat el seu "profund desacord amb la protecció judicial d'un monument feixista inaugurat pel dictador Franco, que continua ocupant un espai públic i democràtic". La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha considerat que "és una vergonya que una societat democràtica condemni una entitat per intentar mantenir un espai net de símbols franquistes".

Memòria de Mallorca compleix 20 anys

Aquest dimarts fa 20 anys que Memòria de Mallorca es va constituir formalment com a associació. Ho han celebrat a l'edifici de Sa Riera, el mateix lloc on el 2006 l'entitat va passar a ser oficialment una associació de memòria democràtica. L'aniversari coincideix amb "una data molt rellevant a Mallorca, l'assassinat del batle Darder de Palma, el batle Mateu d'Inca, el diputat socialista Alexandre Jaume i el fundador d'Esquerra Republicana a Alcúdia, Antoni Maria Ques.

Per commemorar-ho han creat premis que es repartiran el desembre d'enguany per honorar persones, projectes i trajectòries que han contribuït de manera destacada a la defensa i la recuperació de la memòria democràtica dins els camps dels drets humans, l'educació, la recerca, les polítiques públiques, l'activisme social, la resistència, l'art i la divulgació. Oliver ha explicat que l'Associació ha demanat a l'Ajuntament de Palma un teatre per fer-hi la gala de premis i ha destacat que Cort els ha dit que tot està ple aquelles dates.

Cada guardó rep el nom d'una persona important en la lluita per la memòria democràtica: premi Jaime Bueno a la Memòria Democràtica i Drets Humans; premi Josep Massot i Muntaner a la Investigació; premi Aurora Picornell a l'Activisme Social; premi Matilde Landa a la Resistència, i premi Maria Vaquer a l'Art i Divulgació. La presidenta de l'Associació ha destacat el premi Pere Capella a l'Educació, un guardó especial que reconeixerà els treballs de memòria democràtica elaborats pels alumnes de diferents centres educatius.

Oliver ha anunciat que aquest premi té l'objectiu d''"estimular la memòria democràtica en els centres educatius", ja que, segons ha asseverat, l'entitat ha "detectat anomalies a les escoles perquè el tema de la guerra civil i els mots 'dictadura' i 'franquista' no figuren en el currículum escolar a l'ensenyament obligatori, i hi ha molts de joves que deixen els estudis abans i no toquen aquests termes ni saben qui és en Franco".

Per altra banda, Oliver ha repassat les fites que ha duit a terme l'entitat durant aquests 20 anys. En aquest sentit, ha destacat la digitalització de més de 300.000 documents de les causes judicials franquistes i la feina que ha fet l'Associació amb l'objectiu d'impulsar les lleis de fosses i de memòria democràtica. "Fins i tot vàrem anar a l'Argentina amb 30 querelles mallorquines perquè la política recollís a la seva agenda la necessitat de fer lleis que tinguessin en compte aquestes coses", ha recordat. En la mateixa línia, ha valorat la feina que ha fet l'entitat en la creació de mapes de fosses. De fet, Oliver ha destacat que l'entitat va obrir la primera fossa de Mallorca, concretament a Sant Joan, "sense cap tipus de mitjà ni cap tipus de llei".