La meitat dels antibiòtics es consumeixen incorrectament
El mal ús d’aquests fàrmacs provoca que deixin de ser eficaços per tractar infeccions
Barcelona/BellaterraNomés la meitat dels antibiòtics que es consumeixen globalment s’utilitzen correctament. Ja sigui perquè es prescriuen erròniament per tractar malalties que no en requereixen, com la grip o el refredat, i fins i tot algunes bronquitis i otitis, perquè no es compleix el tractament o perquè ens automediquem. El mal ús dels antibiòtics i l’ús excessiu que se’n fa, tant a nivell humà com en la producció agropecuària, estan provocant que deixin de ser eficaços per tractar algunes infeccions. La resistència als antibiòtics és un problema de salut de primer ordre. Provoca 700.000 morts a l’any globalment (25.000 a la Unió Europea) i, si no s’hi posa remei, els experts calculen que l’any 2050 poden morir més persones al món per resistència als antibiòtics (10 milions) que per càncer (8,5 milions).
La bioresistència és la capacitat dels microorganismes de resistir tractaments antibiòtics. És a dir, són els microorganismes els que es fan resistents als antibiòtics i no les persones o els animals. El problema és greu, perquè els antibiòtics són fàrmacs que ajuden a tractar una gran varietat de malalties infeccioses i hi ha casos en què han deixat de tenir efecte, com la gonorrea. També s’han generat resistències a alguns tipus de pneumònies, sobretot les adquirides a l’hospital. Per exemple, en alguns països els antibiòtics ja no són eficaços en més de la meitat dels malalts amb infeccions de Klebsiella pneumoniae, un bacteri intestinal comú que causa infeccions com la pneumònia o les infeccions dels nounats i dels pacients ingressats en unitats de cures intensives.
Aquest problema també pot afectar els programes de trasplantament o algunes cirurgies, com les cesàries o les operacions de pròtesi de maluc, que es poden convertir en procediments de risc elevat.
“Això significa que hi ha malalts que no es curen i has de canviar d’antibiòtics. En alguns casos, no tens prou temps i el pacient mor o té complicacions serioses, perquè no és el mateix no encertar l’antibiòtic en cas de gonorrea, que és lleu, que en una sèpsia”, explica Juan Pablo Horcajada, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar. Espanya, juntament amb Itàlia i Grècia, és dels països líder en consum d’antibiòtics. “Hi ha una correlació entre l’ús d’antibiòtics i la quantitat de resistències que es generen”, diu. “Cada cop costa més encertar un antibiòtic que sigui eficaç”, afegeix Carme Chacón, subdirectora general de Protecció i Seguretat Alimentària del departament de Salut.
El fenomen de la resistència als antibiòtics no és nou, és tan antic com els mateixos bacteris. Són les seves eines de defensa. Però tot i que els microorganismes desenvolupen una resistència natural, l’abús o el mal ús dels antibiòtics accelera la propagació de microorganismes resistents. “Si sempre es recorre a l’última generació d’antibiòtics, estem hipotecant la utilitat futura per tractar noves infeccions”, raona Chacón.
El primer pas en relació amb la resistència als antibiòtics és prendre’s el problema seriosament. “La societat ha de ser conscient del problema, perquè així s’alinearà més amb els professionals. Ens sentim abandonats”, diu Horcajada, que reclama també més inversió en recerca. Els pacients han de ser responsables. “L’antibiòtic es veu com una molècula que cura i no fa mal i la gent el fa servir com si fos suc de taronja, i és un medicament que té un impacte ecològic”, alerta Horcajada.
Jornada internacional
En aquest sentit, la rectora de la UAB i catedràtica en farmacologia, Margarita Arboix, destaca que quan un bacteri se sent amenaçat constantment pels antibiòtics acaba desenvolupant la capacitat de resistència, amb el problema afegit que, actualment, no hi ha suficients tractaments alternatius per atacar una malaltia que requereixi aquests medicaments. “El ciutadà ha d’entendre que no pot fer un ús indegut dels antibiòtics; si tenim un control higiènic i no ens automediquem podrem reduir dràsticament les resistències”, va afirmar Arboix durant la jornada "Les resistències als antibiòtics: un repte global", que es va dur a terme dilluns a la sala d’actes del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que va comptar amb prop de 300 assistents, la majoria experts del sector vinguts de diferents països. En aquest sentit, l’Agència de Salud Pública de Catalunya, organitzadora de la trobada, va avisar que la mala higiene i el mal hàbit d’automedicar-se estan al darrera de la majoria d’aquestes resistències.
L'objectiu principal de la trobada internacional va ser conèixer de primera mà les estratègies de les organitzacions internacionals en la lluita contra les resistències antibiòtiques, així com conèixer els plans d'acció desenvolupats per països del nostre entorn. Entre els ponents que hi van participar destaquen, per exemple, Awa Aidara-Kane, de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Jordi Torren, de l'Agència Europea del Medicament (EMA), o Ole Heuer, del Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC).
