Societat 28/05/2022

Medi Ambient demana col·laboració ciutadana per detectar invertebrats marins en perill

Les espècies més amenaçades són la nacra ('Pinna nobilis'), el corn ('Charonia lampas') i la tenassa mediterrània ('Dendropoma lebeche')

ARA Balears
2 min
Cartell informatiu sobre les espècies d'invertebrats marins en perill a les Illes Balears.

PalmaEl Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i SEO-BirdLife han iniciat, en el marc del Pla de recuperació i conservació dels invertebrats marins de les Illes Balears, una nova campanya per impulsar la recollida d’informació sobre els invertebrats marins més amenaçats de les Illes Balears a través de la col·laboració ciutadana.

Segons expliquen des del Govern, el pla de recuperació, que fa seguiment de les accions del projecte ARES (Actuacions de Recuperació d’Espècies Silvestres 2017-2020), té com a objectiu la recuperació de la nacra (Pinna nobilis) –en perill crític– i la conservació del corn (Charonia lampas) i de la tenassa mediterrània (Dendropoma lebeche) – espècies vulnerables –, que són les tres espècies d’invertebrats marins catalogades oficialment com a amenaçats. Aquest pla proposa accions encaminades a recollir dades i completar informació per poder fer el seguiment de l’evolució de les poblacions.

A més, el Pla inclou verificar l’estat de les poblacions de cigala gran, llamàntol, madrèpora mediterrània, corall, gorgònia roja, nacra rugosa i cranca de les Balears. Es tracta d'unes espècies que, encara que no estan catalogades com a amenaçades, es troben en situació de perill.

La primera campanya es va fer el 2020 i va aconseguir els objectius marcats. Amb aquest projecte nou, es vol tornar a impulsar la participació de la ciutadania per trobar aquestes espècies i millorar-ne la informació sobre l’estat de les poblacions i les localitzacions. Per donar a conèixer les espècies en perill, s’han editat pòsters, un vídeo i un llibre amb la descripció, hàbitat i principals amenaces de cada espècie.

Gràcies a les accions del Projecte ARES, s’ha establert una xarxa de col·laboradors entre el sector pesquer, l'administració, els instituts d’investigació i els clubs de busseig perquè puguin aportar el seu coneixement i observacions d’aquestes espècies. A més, amb la col·laboració del sector pesquer s’ha recopilat el coneixement ecològic tradicional que tenen els pescadors d’aquestes espècies.

Contacte

Des del Servei de Protecció d’Espècies es demana la col·laboració ciutadana perquè, si algú observa alguna d’aquestes espècies, els ho comuniqui mitjançant el correu electrònic especies@dgcapea.caib.es, al telèfon 971 176 586 o per missatgeria instantània al 606 875 244.

stats