Maó ja fa un any que no té aigua potable
El batle tem que no n’hi hagi prou per passar l’estiu i assumeix que no en podrà servir sense nitrats a la població fins a l’hivern
MaóL’aigua de Maó continua sense ser potable un any després de la crisi que esclatà arran de la greu avaria a la planta de Malbúger. Les darreres analítiques difoses per l’oposició així ho demostren. Les xarxes de Malbúger, Turó, Sant Climent i el Grau-Cala Llonga marcaven encara al maig nivells de concentració de nitrats superiors als 50 mil·ligrams per litre, el topall màxim fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per considerar la potabilitat de l’aigua.
“És una vergonya. L’analítica és demolidora. Tots els pous haurien d’estar tancats”, ha esclatat a través de les xarxes el regidor no adscrit Xisco Cardona. “Açò és inacceptable. La salut dels maonesos es ressentirà”, anuncia. Cardona s’afegeix a les crítiques que, de forma reiterada, també ha formulat el PP. La seva portaveu, Virginia Victori, tira en cara al batle la “negligència” que originà el conflicte i la lentitud en la resolució del problema.
L’oposició ho considera una “vergonya”
El govern municipal diu que sí que ha fet passes, si bé els fruits no es començaran a notar fins a la tardor. El que més preocupa ara al batle Héctor Pons és que no hi hagi prou aigua per abastir les necessitats creixents del municipi al llarg de la temporada. “L’objectiu és no haver de tallar l’aigua, tenir-ne prou, encara que no sigui de qualitat”, admet. Fa un mes que s'ha posat en marxa una campanya per demanar “moderació”, sobretot als grans consumidors, davant d’una temporada que el govern del PSOE augurava “complicada”. En una carta remesa conjuntament amb la concessionària del servei (Hidrobal), l’Ajuntament va alertar la població de les greus conseqüències que pot comportar una despesa excessiva al llarg de l’estiu.
La solució que torni a fer potable l’aigua encara és de camí i tardarà uns mesos a arribar a les llars. “Podem garantir que a la tardor s’hauran estabilitzat els cabals i que a l’hivern tindrem aigua potable per a tot Maó, però no ara”, diu el batle. I açò que Sanitat va autoritzar l’Ajuntament fa una setmana a posar en marxa la nova planta desnitrificadora de Sant Climent. Aquest dijous se signarà la recepció oficial de les obres, però, per poder subministrar al conjunt de la població, primer s’ha de fer arribar al dipòsit de Turó per mesclar-se i diluir així la presència, encara excessiva, de nitrats a la xarxa. El problema és que encara no s’ha rebut el permís per licitar i executar les obres que connectin la planta de Sant Climent amb els pous de Turó.
De Sant Climent a Turó
La planta de Malbúger tampoc no s’ha pogut arreglar encara. Un any després que es detectàs l’anomalia en el funcionament, l’empresa no té les peces necessàries i ha demanat al consistori una ampliació del termini per fer els treballs que fan falta. “La planta no tornarà a estar en marxa fins passat l’estiu”, assumeix Héctor Pons, qui ha sol·licitat una tercera desnitrificadora per garantir la suficiència d’aigua i de qualitat en acabar la legislatura. “Llavors sí que podrem tenir aigua bona, també a l’estiu”, apunta. El Govern ho rematarà amb una dessalinitzadora al Llevant de l’illa, un projecte que contempla, però que tardarà anys a veure la llum.
Un estiu de restriccions
L’estiu passat –abans que es conegués el problema de Malbúger– ja va ser de restriccions en el consum d’aigua a Maó. El 13 d’agost el batle va haver de publicar un ban per demanar “la implicació de tots” i anunciar que es deixaven de regar els espais públics, es reduïa la pressió a la xarxa i s’incrementava el control sobre els equipaments municipals de major consum. També s’advertí els grans consumidors i es traslladà a Autoritat Portuària la necessitat d’evitar l’aigua per a usos nàutics. El missatge, dirigit als més de 16.000 abonats de Maó, els pregava no regar entre les 8 i les 20 h, abstenir-se de fer net amb aigua els cotxes, barques, terrasses o patis, no omplir les piscines, revisar les fuites i fer un bon ús de l’aigua domèstica: optimitzar les dutxes, no fer rentadores a càrrega completa i no emprar el vàter com a paperera.
Enguany encara no s’ha arribat a aquest punt, però el batle torna a avisar: “Ara mateix, en ple estiu, interessa més garantir la quantitat que la qualitat”. Superat l’estiu, insisteix, tot es reconduirà.
