Manuel Milián Mestre: “Fraga es carregaria Rajoy per la seva inacció a Catalunya”

Veient el seu despatx a la seu de Foment del Treball a Barcelona, un diria que a Manuel Milián Mestre els llibres i els papers se li acumulen al mateix ritme que les vivències. Pur desordre d’un home que ha viscut en primera línia les negociacions de la Transició, el retorn de Tarradellas i el pacte del Majestic, moments que considera “els tres gran ponts” entre Catalunya i Espanya. Ara veu difícil la tercera via, però no perd l’esperança.

Els ponts trencats sembla un títol poc optimista per a algú que defensa la tercera via.

No pronostico el pessimisme del futur, diagnostico el pessimisme del passat. Són els ponts trencats dels intents que hi ha hagut de definir l’encaix de Catalunya, però crec que encara hi pot haver una solució, tot i que hi ha actituds a una banda i l’altra que no són les més idònies.

Hi haurà un quart pont?

Que jo sàpiga en aquest moment ningú l’està construint. Però compte, l’actualitat política és molt subterrània. Crec que en aquest moment hi ha molta gent preocupada, sobretot del món de l’economia, que està intentant crear consciència a Madrid que això s’ha d’arreglar.

Fins ara no ha funcionat.

Rajoy ha fet una pífia descomunal negant l’evidència durant quatre anys, però l’altre problema són els catalans que hi ha amb ell a la Moncloa. ¿Ningú ha vist la dimensió del problema? Moragas s’ha extralimitat en la seva funció. No té cap mena d’arrelament a Catalunya i ha tingut massa influència, barrant el pas fins i tot a empresaris que volien parlar amb Rajoy.

Segons revela en el llibre, el 1980 Foment era capaç de canviar el color del govern. ¿Ha perdut poder l’empresariat?

Allò va ser una jugada política d’una enorme envergadura per no deixar Catalunya en mans dels comunistes marxistes. Ara el poder empresarial està desgastat.

I un govern espanyol sense Rajoy? És possible?

Crec que acabaran rodant els tres caps. Un ja ha rodat, el de Mas. L’altre rodarà. El tercer és el de Pedro Sánchez, una persona que és només façana, quan obres la porta no hi ha res. Espero un govern fort de tres partits, que sigui sòlid per poder afrontar una reforma constitucional amb tres punts fonamentals: reconeixement de la nació catalana, pacte fiscal i blindatge de la cultura pròpia.

Aquesta era la recepta d’Unió, i no va tenir gaire suport.

Duran ha tingut un problema. Només ha parlat clar al final i mentrestant ha anat fent. Jo, el dia del debat sobre la consulta al Congrés, li vaig dir als passadissos que fotés el camp o s’enfonsaria amb CDC. Hi ha un dictamen catastròfic per a Duran, i és que una persona molt menys coneguda com l’Espadaler va treure el doble de vots que ell.

El govern de Puigdemont té un perfil més nítidament independentista. ¿L’Estat ha fet tard per posar-se a negociar?

Crec que pot ser més fàcil. Tota la dinàmica de Mas ha sigut irracionalment emocional perquè ell és un convers a l’independentisme i la fe del convers és molt perillosa. Puigdemont, en canvi, neix de l’independentisme, té les arrels profundes i pot ser elàstic i entendre que és millor parlar i que és convenient fer pactes intermedis per arribar a l’objectiu final, que per a ell és, irrenunciablement, la independència. Ell ha fet una afirmació que Mas mai hauria fet, que la declaració unilateral no és possible perquè no hi ha majoria matemàtica.

Vostè és dels pocs que reivindiquen la figura de Fraga. Què creu que faria davant la situació a Catalunya?

D’entrada, es carregaria Rajoy. Fa anys, dinant un dia tots dos a Santiago de Compostel·la, ja em va dir que Rajoy no podia ser el seu successor perquè sent gallec no parlava gallec i, a més, no guanyava les eleccions ni al seu poble. Després de la manera tan irresponsable com Rajoy ha tractat el tema català, el faria fora. Fraga no pecava mai d’omissió, pecava d’excés.

I després?

Ell la independència no l’entenia, però defensava que calia deixar els pobles autoidentificar-se amb totes les seves conseqüències derivades perquè no haguessin d’autodeterminar-se. No és la independència, però és el ple reconeixement. Ell va copiar tot el sistema de normalització lingüística de Catalunya a Galícia, i el sistema sanitari també. És després que hi ha un esglaó de caiguda amb Aznar, tot i que comencés molt bé amb el pacte del Majestic.

En el seu llibre defineix el pacte CiU-PP com el tercer pont. Per què s’esfondra?

Perquè Aznar no és Fraga. Aznar és castellà, i Fraga és de pare gallec i mare bascofrancesa. Aznar era castellà vell, d’aquells de dir: “Aquí manem nosaltres, què s’han cregut els catalans”. Per això passa el que passa l’any 2000. Amb la majoria absoluta, per què coi vol els catalans? A mi em fulmina mentre sóc a casa d’un fill de Jordi Pujol negociant la reedició del Majestic per ordre de Rodrigo Rato. Mentre sóc allà, m’assabento que em volen posar de número 9 a la llista per al Congrés. I, esclar, m’aixeco i me’n vaig.