El mallorquí que va exportar els horts ecològics al món

PalmaGaspar Caballero de Segovia Sánchez (Petra, 1946-2024) no es dedicava al camp, sinó a la música –era baixista i es va moure per Eivissa durant l'auge de la cultura hippy. Però per motius de salut es va començar a interessar per l’agricultura ecològica. I allò que va començar com una aposta personal, va esdevenir una revolució que ha transformat la manera de conrear de centenars de persones. El seu mètode de cultiu, conegut com les parades en crestall, ha estat replicat a escoles, fundacions, restaurants i horts particulars de diversos països arreu el món. I tot va començar a una petita finca de Costitx.

A principis dels 80, Caballero va començar a experimentar a la seva finca, Sa Feixeta. "Es deia així perquè era com una faixa estreta", explica a l'ARA Balears Joan Coll, amic íntim de Caballero i deixeble seu. L'objectiu de Caballero era trobar una manera senzilla, eficient i respectuosa de fer un hort, que no depengués de productes químics i que maximitzàs la fertilitat de la terra. El 1991 va fer la primera exposició pública del mètode en un curs organitzat per la Unió de Pagesos de Mallorca.

Amb el temps, aquell conjunt de tècniques es va sistematitzar en un mètode propi, que va acabar anomenant Mètode Gaspar Caballero de Segovia, adaptat al clima mediterrani, que defugia l’agricultura convencional i els seus excessos. "La seva aposta era tan forta que ni tan sols tirava sofre damunt la terra, i això que fins a un límit està permès", diu Coll.

Què són les parades en crestall?

El mètode es basa en parades: rectangles de terra d’1,5 metres d’amplada i fins a sis de llargada, coberts per una capa de compost orgànic (anomenada crestall). Aquest compost, també conegut com a fems de bassa, s’obté de restes vegetals i fems, i no es barreja amb la terra. Actua com una cobertura protectora que manté la humitat, evita l’erosió i nodreix la terra. "Imita el mantell de fullaca que crea humus als boscos", explica Andrea Landeira, biòloga i educadora ambiental de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània, que com Coll també continua el llegat de Caballero.

Un dels principis bàsics és no trepitjar mai la terra conreada, per no compactar-la. Per això, les parades van envoltades de passadissos fets amb unes lloses de ceràmica que permeten accedir a l’hort sense malmetre’l.

La plantació és més densa del que estableix l’horticultura tradicional: les plantes estan més juntes, les fulles es toquen i creen un microclima que redueix l’evaporació, impedeix el creixement de males herbes i afavoreix la retenció d’humitat.

Entre les parades es planten aromàtiques i flors que compleixen una doble funció: atreure pol·linitzadors i repel·lir plagues. A més, Caballero hi afegia un sistema de reg exsudant –un tub de tela que deixa anar aigua de manera uniforme– i una rotació de cultius per famílies botàniques que manté la fertilitat del sòl i evita l’aparició de malalties.

Un mètode nascut a Mallorca i escampat pel món

"Ningú és profeta a la seva terra", diu Joan Coll. Tot i ser mallorquí, l’èxit de Caballero va ser més gran fora de Mallorca que a dins. Va dur el seu sistema a moltes escoles del País Basc, "va anar fins a 60 centres", diu Coll. També va desenvolupar projectes educatius a diferents indrets de les Canàries i va fer formacions a Cuba, al Schumacher College a Anglaterra i va arribar a l'Àfrica. Fins i tot va fer projectes amb les fundacions Miró, tant a Palma com a Barcelona.

Joan, que també és activista ecològic i és el propietari del restaurant Es Ginebró a Inca, va conèixer Gaspar fa més de 30 anys. "Mai vaig arribar a fer un curs i ell m'ho deia: 'Aquest que no ha vingut mai a cap curs fa les parades millor que jo'. Però el meu truc era que jo podia cridar el mestre sempre que tenia dubtes; tenia el mestre en línia, encara que en aquella època no hi havia internet", diu entre rialles. "Vaig arribar a tenir 28 parades, totes seguint el seu mètode", recorda. "Era un professional com un campanar", resumeix.

La biòloga Andrea Landeira explica que l'èxit del mètode radica en el fet que "és un sistema que reprodueix les condicions naturals del bosc: una coberta de matèria orgànica que protegeix, nodreix i manté la humitat, cosa que encara que ara és habitual, quan ell va començar a aplicar-ho va ser una cosa molt nova". Segons diu Landeira, el sistema destaca per la simplicitat i l'ús del compostatge local.

El llegat de Caballero

Gaspar Caballero va morir el 2024 després de lluitar durant els darrers anys contra un càncer. Tant la seva filla, Sabina Caballero de Segovia Amengual, com la seva vídua, Celsa Amengual Mariano, coincideixen que el reconeixement del seu mètode a Mallorca no va ser fàcil. "Ell tenia una pena perquè allà on va néixer no li van donar importància, no se'l va reconèixer malgrat que el mètode s'hagués reproduït amb èxit a moltes parts del món", explica Celsa.

La seva filla, que manté viu el seu llegat i continua fent cursos i difonent la feina del seu pare, apunta que Gaspar va ser un pioner, encara que al seu moment el tenien com el boig del poble. Destaca que el mètode és molt senzill i de fàcil iniciació i que té fins i tot "un vessant terapèutic per a gent gran acostumada a viure al camp, ja que es pot adaptar per a persones que utilitzin cadires de rodes".

Sabina també recorda la figura de Tomás Martínez, que va ser el company de lluita de Gaspar "a favor de l'horticultura ecològica" i en destaca "especialment" la tasca per dur a les escoles l'hort ecològic escolar amb el mètode de son pare. "Van ser dos visionaris que es van avançar 25 anys en el temps; segur que tots dos n'estan fent una de grossa allà on siguin", diu.

Tot i les traves i la inicial manca de reconeixement, el llegat de Gaspar és més viu que mai. Els ensenyaments continuen circulant entre col·lectius d’agricultors i educadors. I el seu mètode continua implantant-se a escoles, terrasses urbanes, finques, horts i jardins familiars. "Creure en el que fas", aquesta era la clau, segons explica Joan. "I ell hi va creure de veritat. Tenia molta consciència ecològica. Va estimar la terra, la va respectar i va ensenyar els altres a fer el mateix... era la seva filosofia", acaba.