Mallorca ja competeix amb Turquia pel turisme de trasplantament de cabells

PalmaD’ençà de la pandèmia, les clíniques que es dediquen a fer tractaments de regeneració capil·lar han experimentat un increment substancial de clients. Un estudi de Medihair assenyala que Espanya és l’Estat amb més homes calbs del món, amb un 44% de la població masculina afectada per aquest problema. I dins l’Estat, les Balears són l’autonomia amb major incidència (48,2%). Més enllà dels clients locals, tot apunta que els viatges d’oci ja no seran els únics causants de la massificació turística, sinó que les Illes aspiren a ser el nou paradís dels tractaments pels cabells: “Serem la nova Turquia, perquè la marca Mallorca és molt sòlida i dona molta seguretat als estrangers”, explica Jaume Nadal, director de la Clínica Capil·lar Nadal, que ja s’ha llançat a la recerca dels estrangers amb alopècia: “Estam fent campanyes a Alemanya, Anglaterra… És un mercat que està per explotar”.

Un d’aquests anuncis dirigits al públic alemany competeix directament contra el mercat hegemònic dels trasplantaments capil·lars: ‘Vergiss die Türkei und komm nach Mallorca’. La traducció és ‘Oblida’t de Turquia i vine a Mallorca’. Sota del somriure del jove protagonista es pot llegir el preu: només 2.990 euros, impostos inclosos, dins del rang de les ofertes del país otomà.

No només són els alemanys i els anglesos (mercats turístics tradicionals), els que ara veuen Mallorca com un nou paradís dels fol·licles capil·lars, sinó que també ho fan suecs, danesos i estatunidencs. De fet, aquest darrer mercat desperta un especial interès comercial pel seu poder adquisitiu. “D’ençà que es va obrir la ruta Palma-Nova York no ha aturat de créixer la demanda”, explica Lorena Rosselló, coordinadora de quiròfan d’Asensi Clinic, un centre que funciona des de fa cinc anys.

Confinament

Més enllà del creixement del turisme capil·lar, l’interès dels residents per tenir cabells també s’ha disparat. La pandèmia i els confinaments derivats al llarg de 2020 i 2021 van aportar un element molt necessari quan es fa un trasplantament capil·lar: calma i, fins a cert punt, estar aïllat. La raó és que el postoperatori i durant els primers mesos l’aspecte del cuir cabellut no és estètic. De fet, fins a l’any no s’obtenen els resultats esperats. “Durant la pandèmia, la gent estava molt a casa seva i va optar per fer-se l’operació perquè era el moment ideal, amb el teletreball i altres mesures com el tancament de la vida social. I des d’aquest moment, ha pujat moltíssim la clientela”, exposa Rosselló.

Una de les causes d’aquest augment és la democratització dels preus. Fa anys, indica Sergi Ibáñez, expert en Tricologia a la Clínica Juaneda, un trasplantament capil·lar no baixava dels 10.000 euros, mentre que ara “se’n poden trobar a partir de 3.500, a les clíniques més econòmiques”. La de Jaume Nadal, per exemple, ofereix un trasplantament capil·lar que no arriba als 3.000 euros, mentre que Asensi se situa en una forquilla que comença entre els 5.000 i 6.000 euros. Les facilitats de finançament també han fet un efecte crida entre els interessats.

Les intervencions i els ingressos continuen creixent. La Clínica Nadal ha passat de fer cinc cirurgies al mes a fer-ne tres cada dia durant el període de temporada alta, que va de setembre a abril. “És un boom”, assenyala. Aquest centre va obrir el 2017 com a clínica estètica, amb serveis diversos, com per exemple l’odontològic, i no va ser fins al 2019 que va començar a fer trasplantaments capil·lars i altres tractaments enfocats a mantenir el màxim temps els fol·licles. Ara com ara, aquests procediments i intervencions ja suposen entre el 50 i el 60% de la facturació de l’empresa.

Més joves i més dones

El perfil de client ha variat i, de cada vegada, es veuen més homes joves “a partir de 18 anys, però amb una representació majoritària de la franja de 35 a 55 anys”, explica Ibáñez. Els més joves, però, es fan notar a consulta. “Moltes vegades no els fa falta el trasplantament, i se’ls recomanen altres tractaments com la mesoteràpia capil·lar amb plasma ric en plaquetes o amb Deutasteride (medicament emprat contra l’alopècia)”, diu. Pel que fa a les dones, tot i que són menys, estan més decidides. Socialment, els afecta més no tenir cabells, “i quan venen tenen clar que volen resoldre el problema com sigui; els homes s’ho pensen més”, assegura Rosselló.

El negoci creix i és gràcies a uns clients que volen ser fidels als cànons de bellesa. “Hi ha molts homes calbs, però ningú vol ser calb. La paraula calb, es continua emprant com a insult”, explica Joan, un jove de 29 anys que l’any passat es va trasplantar i que, per passar el procés de recuperació capil·lar, es va demanar un any sabàtic i se’n va anar a Xile. “Ningú em va arribar a veure mai sense cabells”, explica. “Tenc molts d’amics, fins i tot més joves que jo, que els estan perdent i ja estalvien per a quan hagin de fer-se tractaments”, afegeix. Aquest perfil de clients de menys edat creix i Rosselló n’indica un patró: joves que han acabat Selectivitat o que estan opositant. Ambdós, períodes que provoquen estrès, una causa important de la pèrdua de cabells.