Societat 23/04/2022

Mallorca espera una pujada del 50% dels delictes sexuals

Les autoritats i els serveis d’emergències ja preveuen que els abusos i les agressions sexuals recuperin les xifres del 2019 amb la temporada turística

5 min
Mallorca espera una puada del 50% dels delictes sexuals

PalmaUna turista, en un carrer de Cala Major, de matinada, sense sabates i desorientada. L’únic que recorda és que l’home que li ha ofert casa seva –perquè ella ha quedat sense allotjament– ha abusat d’ella. Una patrulla de la Policia Nacional la troba, amb poca roba i sense documentació, i la trasllada fins a un hospital. Amb la seva denúncia, la jove pràcticament dona el tret de sortida a l’escalada de delictes sexuals que experimenta Mallorca un any qualsevol, sense pandèmia. Els fets, relatats en una nota de premsa de la Policia Nacional, varen ocórrer a finals del mes de març d’enguany i representen una de les moltes escenes que les autoritats esperen que es comencin a multiplicar amb l’arribada del turisme. Les xifres del 2021 ja han recuperat el ritme del 2019 i es preveu el mateix increment, del 50%, amb l’inici de la temporada.

Els detalls d’aquesta agressió sexual són una mostra de l’allau que rep la UFAM (Unitat d’Atenció a la Família i la Dona, en castellà) entre els mesos d’abril i setembre a Palma, segons el seu cap, Víctor García. “Continua havent-hi els mateixos i, per desgràcia, n’hi haurà”, diu en referència als que s’esperen per a aquesta primera temporada turística de normalitat total. A hores d’ara, la Unitat ja treballa amb el mateix nombre de casos que abans de la pandèmia, “prop de 15 o 20 diaris”. Entre aquests hi ha “delictes de violència masclista, a menors, bullying, delictes sexuals...”, diu l’agent, però aquesta xifra tendeix a créixer en els mesos de més turisme.

Les darreres dades d’un estiu normal a les Balears són les del 2019, en què es varen comptar 442 delictes contra la llibertat o indemnitat sexual entre abril i setembre –la majoria a Mallorca–, segons el balanç de criminalitat del Ministeri de l’Interior. La mitjana d’aquests sis mesos va ser un 50,3% superior a la del primer trimestre de l’any, en què es varen denunciar 147 d’aquests delictes. Encara que la previsió és que es mantinguin aquestes dades, cal tenir en compte que el 2021 ja les va superar. El total d’abusos i agressions sexuals l’any passat va ser de 777 i la del 2019, de 734, quan ja va haver-hi un augment del 27% respecte del 2018. El 2020, per part seva, va ser un any excepcional , amb 520 casos en total, malgrat el confinament. 

Increment de policies

Una de les raons que expliquen aquest increment és la població flotant que absorbeixen les Illes durant la temporada turística i que multiplica tots els fets delictius. En previsió d’això, el govern d’Espanya incrementa cada any la plantilla dels cossos policials de les Illes a principi d’estiu. El 2021 la Policia Nacional i la Guàrdia Civil varen sumar uns 300 agents més en total. Per a aquest 2022, García espera que els arribin prop de 150 policies a repartir entre tot el cos, la qual cosa permetrà “multiplicar per tres o per quatre les patrulles que hi ha a la zona de costa”, on més incideixen per “prevenir” els delictes.

Malgrat que el cap de la UFAM diu que la seva unitat –formada per una trentena d’efectius– sortirà reforçada, reconeix que “mai donarà a l’abast; sempre faria falta més personal”. A diferència d’ell, fonts del departament homòleg de la UFAM a la Guàrdia Civil, l’EMUME (Equip Dona-Menor), afirmen que tenen “els efectius i mitjans necessaris per fer la seva tasca”. Sigui com sigui, aquest cos també incrementarà la plantilla els propers mesos.

Un altre colador d’abusos i agressions sexuals són els serveis d’Urgències dels hospitals, des d’on els deriven a Ginecologia. “Tenim por. Tothom té moltes ganes de viatjar, de sortir, i no sabem com anirà. El 2019 va ser molt dolent per a nosaltres, vàrem tenir molts casos de tot”, admet Sandra Guiu, doctora d’Urgències de l’hospital Son Espases, on treballen uns sis metges, més els residents. Conscients que enguany tornaran a la normalitat, Guiu indica que tot just abans de Setmana Santa es va reunir amb Atenció a l’Usuari i Ginecologia per revisar el protocol d’agressions i abusos sexuals, atès que “no s’havia actualitzat res amb la pandèmia”.

La doctora apunta que actualment ja estan veient “el mateix nombre de casos que el 2019”, en referència al conjunt de patologies que arriben a aquests serveis. El fet que hi hagi “el mateix nivell d’urgències que aleshores” li fa pensar que enguany es poden “superar” les dades d’abans de la pandèmia. Per fer front al volum de casos que es preveuen, les unitats dedicades a atendre les víctimes de violència sexual volen “revisar els circuits i aconseguir que tot estigui més lligat, perquè molta gent no sap què ha de fer” quan li passa una cosa així, subratlla Guiu, qui recorda que els facultatius poden avisar el jutjat de guàrdia per recollir les mostres. A banda d’això, volen assegurar que “la pacient tingui una sortida, un lloc on anar a dormir”, perquè “la majoria són turistes joves”.

Alcohol i abusos

Com en el cas descrit a l’inici d’aquest reportatge, les denúncies solen ser d’una dona jove i estrangera, que no té cap relació anterior amb l’agressor, segons el policia. “El més habitual és l’abús sexual o alguna cosa més enllà, sobretot a les zones de platja. Aleshores ja està unit a l’alcohol. Si la víctima ha begut de més i s’aprofiten d’ella, continua sent abús –segons el Codi Penal–, atès que no hi ha hagut intimidació ni violència”, puntualitza García. Tot i que “és molt difícil veure abusos i agressions sexuals per submissió química (facilitades per substàncies com el burundanga)”, l’agent manté que el que reben són víctimes amb “un alt contingut d’alcohol en sang”, que fa que “no se n’adonin”. Si bé aquestes situacions són les que proliferen durant els mesos d’estiu, l’expert adverteix que no és tan fàcil dibuixar un perfil concret. “En termes d’edat, trobam un ventall grandíssim. Hem tingut abusos comesos per al·lots de 15 anys fins a un senyor de 70”, detalla. Pel que fa al tipus de delicte, sí que existeix una diferència: quan es tracta de menors, gairebé sempre és un abús, atès que els cometen persones properes que s’aprofiten de la seva confiança i no necessiten la violència o la intimidació. En canvi, quan es tracta de víctimes adultes, també es troben agressions sexuals, habitualment de desconeguts. Tant si hi ha relació entre ambdós com si no n’hi ha, denunciar és complicat per a les víctimes. “En les majors d’edat, és estrany que l’agressor sigui del seu entorn, perquè sap que així podrà identificar-lo”, manifesta García, mentre que, quan es tracta de menors, el vincle amb l’abusador els inhibeix de denunciar.

Sigui com sigui, el policia destaca que les condemnes per delictes sexuals “sempre comporten penes molt fortes, perquè són contra la dona”. En el cas de les agressions, poden rondar els deu anys, mentre que en el d’abusos oscil·len entre els dos i els cinc anys. Ara bé, la seva gravetat no és proporcional a la seva abundància, en comparació amb altres delictes. Només els furts, per exemple, “els multipliquen per deu”, matisa García. Tot plegat fa que el grau de resolució sigui de prop del 70% i que la majoria acabin en judici. 

Així ho confirma el president de l’Audiència de Palma, Diego Gómez-Reino. “Una tercera part dels assumptes que rep l’Audiència són delictes relatius a l’àmbit sexual o hi tenen connexió”, declara el magistrat. Gómez-Reino corrobora les afirmacions anteriors i diu que “el context lúdic de les Illes, motivat pel turisme, està molt relacionat amb aquests delictes”. Fins i tot, va més enllà i detalla que “pot haver-hi autors responsables relacionats amb la restauració o l’hostaleria”, mentre que les víctimes que denuncien solen ser turistes, de vegades afectades per “abús d’estupefaents o consum d’alcohol”. Aquestes circumstàncies dificulten el procés judicial, tant per recollir mostres com per prendr’n el testimoni. Finalment, coincideix que “fa falta més suport i mitjans, sobretot a la clínica forense, per fer informes psicosocials, i a les oficines d’atenció a les víctimes”.

stats