Mahécor Mbengue: "Per mi, parlar català és un acte de respecte i de voluntat d'integració"

PalmaMahécor Mbengue va néixer al Senegal l'any 1962, on va estudiar Història Contemporània i va ser cooperador, educador i també va participar en la política municipal a la seva ciutat, Pikine. L'any 2006, un canvi polític va ser el detonant perquè decidís partir. Després d'un llarg trajecte i un viatge en pastera, va arribar a Mallorca, on ha aconseguit ser part activa del teixit social i cultural gràcies a la seva estima a la terra i la llengua. Com ell diu: "Sempre que em demanaven d'on era contestava que som mallorquí, que mon pare és de Caimari i ma mare, de Búger". Ha escrit un llibre sobre la seva experiència d'immigració, ¿Occidente como meta? De Senegal a Mallorca. Aviat tindrà versió en català.

Quin ha estat el vostre camí per integrar-vos a Mallorca i aprendre la llengua catalana?

— Ha estat gradual, però molt enriquidor. Des del primer moment, vaig entendre que conèixer la llengua i la cultura locals era essencial per formar part activa de la societat. Vaig començar escoltant les converses quotidianes, observant i aprenent expressions bàsiques. Amb el temps, em vaig apuntar a cursos gratuïts de català d'entitats socials com Càritas Mallorca i l’Obra Cultural Balear. També he fet un esforç personal per parlar-lo sempre que puc. Llegir en català i relacionar-me amb persones catalanoparlants m’ha ajudat molt. A poc a poc, m’he sentit més còmode amb la llengua, i això m’ha permès participar més activament en la vida social, laboral i comunitària de l’illa. Aprendre català ha estat, per mi, una porta d’entrada a una convivència més plena i respectuosa amb la cultura mallorquina.

En quin sentit parlau de convivència més plena ?

— M’ha facilitat la comunicació amb les persones del meu entorn: ara entenc millor les converses diàries, puc participar en activitats comunitàries i, sobretot, sentir-me part d’aquesta terra. A més, ha estat essencial per regular la meva situació, accedir a oportunitats laborals i donar suport a la meva família. Però l’aprenentatge del català va més enllà d'allò pràctic: m’ha permès descobrir la riquesa cultural de Mallorca. A través de la llengua, n'he conegut millor la història, tradicions i identitat, fet que ha reforçat el meu vincle amb l’illa i ha despertat en mi un profund respecte per la seva herència. El català no només m’ha ajudat a adaptar-me, sinó que, més enllà de les paraules, m’ha fet créixer. Avui, Mallorca no és només el lloc on visc: és ca meva, i el català n’és part imprescindible.

Algú s’ha sorprès perquè parlàssiu bé català? Us ha molestat aquesta sorpresa?

— Sí, sobretot perquè no he nascut aquí. En alguns casos, la sorpresa ha estat positiva, amb un "Que bé que parles català!", i fins i tot amb admiració i reconeixement per l'esforç. Però altres vegades, la reacció m'ha fet sentir una mica incòmode, com si parlar català no fos 'normal' per a una persona com jo. Tot i això, no em molesta la sorpresa en si, sinó el que pot amagar: que encara existeixen estereotips sobre qui té dret a parlar català. Per mi, parlar la llengua del lloc on visc és un acte de respecte i de voluntat d'integració. Crec que tothom hauria de sentir-se benvingut a aprendre-la i utilitzar-la, vingui d'on vingui.

El català us ha obert portes?

— Sí, tant a escala personal com professional. Gràcies al domini de la llengua, vaig accedir a formacions que em varen permetre especialitzar-me en cooperació al desenvolupament. Això em va donar l’oportunitat, juntament amb amics de Pòrtol, de posar en marxa una ONG que va fer un projecte al poble de Missirah, al sud del Senegal. Amb el suport del Fons Mallorquí de Solidaritat, vàrem rehabilitar un paritori i impulsar obres de sanejament al poble, i vaig poder aportar al meu país d’origen. A més, el català m’ha permès participar en activitats culturals i accedir a serveis que es duen a terme en aquesta llengua, cosa que ha enriquit molt la meva experiència. En definitiva, el català no només m’ha ajudat a comunicar-me, sinó que m’ha apropat a les persones, a la cultura i a noves oportunitats que han marcat positivament el meu camí.

 Ajudau a transmetre la importància d’aprendre l’idioma a persones que també han migrat a Mallorca?

— Ho procur entre persones que han arribat de fora i intenten obrir-se camí a Mallorca. Fa vuit anys, amb el suport de Càritas Mallorca i l’ajuda del meu company lingüístic i estimat amic Guillem Solivellas —que ens va deixar el 20 de març passat—, vàrem fer classes de català a la parròquia Corpus Christi, a Son Gotleu. Aquella experiència em va donar l’oportunitat d’explicar la meva trajectòria i d’encoratjar els participants, mostrant-los que aprendre la llengua no només és possible, sinó també una eina poderosa per transformar la seva vida. Sempre compartesc com el català m’ha ajudat a integrar-me, a accedir a millors oportunitats laborals i a sentir-me part d’aquesta terra, que avui també consider ca meva. Aprendre català és un acte de respecte, un pont cap a la convivència i una base sòlida per a una inclusió real. Per això, sempre que puc, particip en activitats comunitàries, tallers i espais que promouen l’ús del català entre persones nouvingudes. Perquè estic convençut que la llengua és una clau que obre moltes portes. Mai no deix de sensibilitzar-les sobre la importància d’aprendre el català per poder avançar i arrelar-se plenament a la societat mallorquina.

Com ha canviat la vostra vida d’ençà que vàreu arribar a Mallorca?

— Ha experimentat un canvi profund, tant en l'àmbit personal com comunitari. Els primers temps no van ser fàcils: adaptar-me a una nova cultura, aprendre l’idioma i trobar una mínima estabilitat. No obstant això, amb esforç i el suport valuós d’amics he anat trobant el meu lloc. Entre els anys 2017 i 2023, vaig col·laborar en projectes impulsats per Càritas Mallorca, com una enquesta sobre la venda ambulant a la Platja de Palma i Sant Jordi —comandada per l’Ajuntament de Palma— i en accions d’acompanyament, intermediació i assessorament a persones extracomunitàries dedicades a la venda ambulant i a les trunyelles, dins el marc del programa SIPEVA del Govern. També he participat en espais de diàleg intercultural i iniciatives de barri, especialment a Son Gotleu, on residesc. Actualment, em trob immers en la promoció del meu llibre, oferint xerrades a escoles i espais culturals, i alhora, estic en procés de recerca de feina.

Què poden trobar els lectors en el vostre llibre Occidente como meta? De Senegal a Mallorca?

— Els lectors que s'endinsin en el meu llibretrobaran molt més que un relat migratori. És un testimoni viu, sincer i íntim d’un trajecte complex, des de la sortida del Senegal fins a l’arribada i integració a Mallorca. Hi descobriran una mirada humana i personal sobre les causes que empenyen moltes persones a migrar: els canvis polítics, la recerca d’oportunitats, els somnis i també les pors. Vivències reals, des de la travessia en pastera fins a l’estada en centres d’internament, i les dificultats de començar de zero en un país nou. El llibre convida a trencar estereotips, generar empatia i promoure una mirada més justa i humana sobre les migracions. És una veu que normalment no s’escolta als mitjans, explicada des de dins i amb cor. Aviat tindrem la versió en català. Una amiga, professora de català a La Salle, li fa la darrera revisió. També faig feina en la segona part del llibre, que parlarà de la meva estada a les Illes.