¿L'ozó és un gas bo o dolent per a nosaltres?

BarcelonaEns agrada posar etiquetes i determinar si un element del nostre entorn és bo o no per a nosaltres, però en el cas d'un gas com l'ozó la informació que rebem ens pot generar confusió. Des de fa molts anys el forat de la capa d'ozó ha estat considerat un dels nostres grans problemes ambientals a escala global, però al mateix temps és probable que hàgiu vist avisos o comunicats de Medi Ambient que alerten dels perills alts d'aquest gas. ¿És, doncs, un gas imprescindible o perjudicial per a nosaltres?

La resposta a aquesta pregunta és que depèn de la part de l'atmosfera en què es trobi. A l'estratosfera, a uns 20 quilòmetres d'altura hi ha bona part de l'ozó de l'atmosfera terrestre. En aquest nivell l'ozó és un gas imprescindible per filtrar els rajos ultraviolats més nocius que ens arriben del sol. Sense la seva funció la vida terrestre seria impossible. El gran problema ambiental de la capa d'ozó es basa en el fet que, quan enviem gasos CFC a l'atmosfera, aquests gasos generen una reacció fotoquímica que en destrueix les molècules. Per tant, l'ozó a l'estratosfera no només és bo, sinó que ens fa molta falta.

Hi ha una petita part de l'ozó de l'atmosfera que és al voltant nostre, a les capes baixes de l'atmosfera. Si el respirem, l'ozó és un gas nociu, pot provocar l'empitjorament de les funcions pulmonars, problemes d'asma i malestar general entre altres problemes. Per això el concebem com un gas contaminant i se'n vigilen els nivells com es fa amb altres gasos nocius per a nosaltres.

L'ozó troposfèric, el que ens fa mal, és molt més abundant a l'estiu que a l'hivern. El motiu d'això és que un agent necessari perquè es formi és que la radicació solar sigui intensa. L'ozó que ens fa mal es forma bàsicament a partir de la reacció que aquesta radiació solar produeix amb contaminants com els òxids de nitrogen, la font dels quals és sobretot el trànsit i la indústria. Per tant, i curiosament, de la mateixa manera que amb la introducció dels CFC a l'atmosfera els humans vam afavorir la destrucció de la capa d'ozó, tendim a afavorir la formació del que ens perjudica. L'ozó ens fa falta per viure, però si el tenim massa a prop ens fa mal.