El preu del lloguer comença a davallar a Palma

PalmaLa crisi del coronavirus ha provocat que el lloguer residencial augmenti a Palma prop d'un 40%, en detriment del turístic. Mentre que als barris amb major oferta vacacional –Sindicat, la Missió o la Llotja– l'oferta d'habitatges de llarga durada era de 176 abans de la pandèmia, ara aquesta xifra ascendeix a 247. Tot i això, el preu del metre quadrat només s'ha reduït un 5% al conjunt de la ciutat. Totes aquestes dades estan recollides al darrer estudi elaborat pel Departament d'Habitatge de l'àrea de Model de Ciutat.

La regidora Neus Truyol ha explicat que l'Ajuntament va encarregar l'estudi perquè pensav qaue "el sentit comú faria reconduir el mercat immobiliari i l'allunyaria de les dinàmiques especulatives dels darrers anys". Però no ha estat així. Actualment, el preu mitjà del lloguer a Palma –segons dades de diferents plataformes d'oferta de lloguer de principi de juny– se situa en 12,4 euros per metre quadrat, mentre que el mes d'octubre de l'any passat era de 13,2 euros. "Això significa una petita disminució, d'un 5%", ha puntualitzat Truyol.

En aquest sentit, la regidora ha recordat que els darrers sis anys el preu del lloguer a Palma ha augmentat un 55%. "Vivim en una dinàmica d'alta especulació", ha advertit. Aquesta situació es veu agreujada per la situació actual que pateixen moltes famílies a Ciutat arran de la crisi del coronavirus. Una mostra es troba en el nombre de sol·licituds que l'Oficina Antidesnonaments ha rebut per ajuts al lloguer durant el primer semestre del 2020, que duplica les del mateix període del 2019.

Per districtes, ha puntualitzat Truyol, els que han registrat uns preus més elevats han estat Ponent i Centre. Un altre fenomen que revela l'estudi és que "el metre quadrat és més car als habitatges d'un sol dormitori", ha afegit l'edil. Això afecta especialment els barris de Sant Agustí, Cala Major, Santa Catalina, el Coll d'en Rabassa i Can Pastilla, on hi ha un major nombre d'habitatges amb un sol dormitori. Tenint en compte que "la mitjana d'habitants per habitatge és d'1,4", indica Truyol, aquesta dada afecta "molta població que viu sola" i que té necessitat d'aquesta mena d'habitatges.

Sense resposta del Ministeri

Davant aquesta situació, la regidora denuncia "la mala praxi de part de la banca i els fons voltor, que tenen segrestat un gran volum d'habitatges a causa de l'anterior crisi econòmica". Segons Truyol, aquestes entitats privades "estan donant l'esquena a les famílies més vulnerables i eviten fer lloguers socials als habitatges que tenen buits".

Amb l'objectiu de fer front a aquestes circumstàncies, ha recordat l'edil, fa prop d'un mes que l'Ajuntament va enviar "una carta al ministre de Foment per demanar-li mesures de manera urgent", però encara no han rebut resposta. Entre les peticions que varen fer arribar al govern espanyol, el Consistori va demanar "poder diferenciar a l'Impost de Béns Immobles (IBI) els habitatges que estan buits i els que estan dins el mercat de lloguer turístic", per tal que aquests darrers paguin més.

Així mateix, la regidora ha aprofitat per destacar algunes de les mesures incloses al nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) del 2020, com ara l'increment de l'1% al 6% de l'habitatge de protecció oficial en 20 anys. "Això significa que el 2040 tindrem més de 12.000 habitatges socials", ha explicat Truyol, la qual cosa "multiplica per vuit la situació actual i per quatre la mitjana d'habitatge protegit de l'estat espanyol, que és d'un 1,5% del total".

66.000 habitants més en 20 anys

Un dels efectes que l'Ajuntament espera que tingui aquest augment és que "el mercat es reguli", ha explicat Truyol, atès que les dades actuals –amb un increment del lloguer residencial– revelen la dificultat de davallar els preus. Per això, també el PGOU farà "responsable el sector privat" i obligarà els "nous desenvolupaments urbanístics a fer més d'un 40% d'habitatge protegit".

El PGOU preveu que Palma patirà un creixement demogràfic d'un 0,66%, "una mitjana entre mitjana i alta, però realista", precisa Truyol, la qual cosa suposa uns 66.000 habitants més. Per donar resposta a aquesta demanda, l'àrea de Model de Ciutat calcula que caldran 53.000 habitatges, tot i que no tots s'hauran de construir, sinó que molts s'aniran "alliberant", ha dit l'edil. En qualsevol cas, preveuen que un "80% de les noves edificacions estarà ubicat en sòl urbà i només un 19%, en sòls urbanitzables".