El lloguer del Palau podria dur Cort als tribunals
Un advocat alerta que el preu està per sota del que marca la llei i podria acusar de prevaricació 10 regidors
PalmaLa croada d’un advocat contra el preu pel qual Cort decidí arrendar el complex del Palau de Congressos podria dur el batle, José Hila, i nou regidors més als tribunals. Agustí Cerveró, qui assegura que actua a títol personal, ha registrat un requeriment a les dependències municipals en què reitera que l’acord de la Junta de Govern del 2 de novembre del 2016, en què es ratificà l’adjudicació de la gestió de l’edifici a Melià Hotels International, podria ser constitutiu d’un delicte de prevaricació perquè, segons defensa, el preu acordat incompleix el Reglament de béns de les entitats locals.
En l’escrit, Cerveró recorda que, el juliol passat, ja va advertir la Junta de Govern (integrada pel batle i nou regidors) de les possibles conseqüències penals si es ratificava l’acord adoptat pel consell d’administració del palau. Una vegada adjudicat l’arrendament del complex i davant la manca de resposta -assegura- de Cort, Cerveró exigeix la “revisió amb la consegüent declaració d’il·legalitat de l’acord”. Si en un termini de tres mesos l’Ajuntament continua fent-ne cas omís, amenaça d’interposar un recurs contenciós administratiu.
Per sota del 6%
Melià va rebre l’adjudicació del palau i l’hotel adjacent per un import de renda anual fixa de 2.151.000 euros i una renda variable corresponent al 5,59% del volum anual de negoci. Cerveró argumenta que aquest import infringeix l’article 92 del Reglament de béns de les entitats locals, que estipula que a l’hora d’arrendar qualque bé patrimonial, “en tot cas, l’usuari haurà de satisfer un cànon no inferior al 6% del valor en venda dels béns”. Val a dir que només l’hotel té la categoria de bé patrimonial, per tant, el requeriment no afecta el palau. Amb tot, segons l’acord aprovat l’estiu del 2013, els tècnics van determinar que el preu de compravenda de l’hotel seria de 40.500.000 euros. Per tant, calcula Cerveró, Cort no l’hauria d’haver adjudicat per un cànon inferior a 2.430.000 euros. En canvi, Melià acabarà pagant 2.151.000 pel palau i l’hotel, gairebé 300.000 euros menys del que, segons afirma el misser, hauria de pagar només per gestionar l’hotel.
Sense informes
A banda de la discrepància en el preu de l’adjudicació, el misser critica també que la Junta de Govern optàs per aprovar la proposta sense demanar un informe als serveis jurídics o a Intervenció. Aquesta actitud contrasta amb la mostrada només un any abans, quan, en el moment de ratificar una primera proposta d’adjudicació, van demanar un informe a la UIB i un altre a Intervenció. Arran del contingut d’aquells informes, els deu regidors van decidir tirar enrere la primera proposta. Un any després, però, la junta va aprovar la nova proposta per la via ràpida, un comportament que el misser qualifica de “contradictori” i de “manifestament arbitrari”.
Cort, segur de si mateix
Els deu membres de la Junta de Govern local i que, per tant, podrien ser demandats en el contenciós administratiu amb el qual amenaça Cerveró són: el batle, José Hila; els sis tinents de batle, Aurora Jhardi, Toni Noguera, Susanna Moll, Aligi Molina, Neus Truyol i Joan Ferrer; el regidor d’Economia, Hisenda i Innovació, Adrián García; la regidora de Benestar i Drets Socials, Mercè Borràs, i la regidora de Sanitat i Consum, Antonia Martín. Per tant, els líders municipals dels tres partits que integren el pacte de Cort podrien sortir-ne esquitxats.
Curiosament, la regidora de la qual ha depès la gestió del palau fins a l’adjudicació a Melià, Joana María Adrover, titular de Turisme, Comerç i Treball, no figura a la llista. Amb tot, en declaracions a l’ARA Balears, assegura que “la renda final prové d’un procés de licitació que s’ha duit a terme amb totes les garanties jurídiques i tots els informes necessaris”. Respecte a les queixes de manca de resposta de l’advocat, fonts de Cort han assenyalat, a aquest diari, que “la nostra resposta se circumscriu a l’àmbit privat de la consulta i/o requeriment”. En aquest sentit, insisteixen que “es tracta del requeriment d’un particular i, com a tal, li respondrem de la mateixa manera que ho hem fet en altres ocasions”.