Lligar per internet, el flirteig del segle XXI

BarcelonaÉs dona. El seu nom és C.S. El xat d'un portal de contactes li va permetre conèixer l'home que avui és la seva parella i pare dels seus tres fills. "Tenia 30 anys i passava una etapa molt esbojarrada; per això hi vaig entrar". Curiosament, el seu marit estava en el mateix moment emocional. "Érem adults, sabíem el que ens fèiem, i no em fa vergonya explicar-ho, però ara mantinc les meves inicials del meu nom perquè no vull que ho sàpiguen els meus fills", diu. A ells no els han explicat com es van conèixer el pare i la mare. Conèixer la parella per internet és cada cop més habitual, tot i que encara hi ha algunes reticències a admetre-ho. És la manera de trobar parella del segle XXI, reconeixen els psicòlegs, perquè té característiques actuals, com la immediatesa. Ara bé, l'enamorament, sostenen, continua sent tradicional, perquè els seus fonaments requereixen temps. Es calcula que una de cada quatre relacions ja s'inicia a la xarxa. Hi té a veure l'ús quotidià d'internet que fan els joves.

Els envelats d'abans

"Ara, per internet, en un o dos dies hi ha persones que hi fan un estriptis emocional, que s'ho expliquen tot", diu la psicòloga Mercè Conangla, inventora juntament amb Jaume Soler del concepte ecologia emocional . Tot i reconèixer la rapidesa i la immediatesa dels portals de cites com a avantatge a l'hora de conèixer gent, també manté que "les relacions emocionals i l'enamorament necessiten un tempo lent: una mirada, tendresa, tacte..." Per això els experts recomanen quedar en persona com més aviat millor per saber si la relació pot tenir futur i evitar endur-se decepcions. No és com una cita a cegues, ja que amb l'altra persona ja s'hi han mantingut converses per xat, e-mails o s'han intercanviat prèviament informació i fotografies.

Els portals de cites serveixen tant per trobar relacions esporàdiques com duradores. És el cas de la C.S. i la seva parella, que després de setmanes de xatejar, van quedar, per fi, cara a cara. Va ser a la finestreta 10 d'atenció al client de l'estació d'Atocha de Madrid. Es van enamorar. Eren les 7 del matí, van anar a esmorzar, van parlar i es van agradar. "Justament havia pensat de quedar a Madrid perquè fos lluny de casa, i el que em pensava que era un avantatge, la distància, es va convertir en un inconvenient, perquè volíem estar junts cada dia", reconeix.

La psicòloga clínica especialitzada en teràpia de parella Maribel Martínez tracta amb pacients que fan servir els portals de cites per buscar parella. Són com les noves agències matrimonials. "I si, a més, són en català, són un filtre molt bo de cara a buscar parella". Considera que els portals de cites són com els antics balls de festa major, on els joves que avui són avis trobaven parella o com les discoteques dels caps de setmana que van venir després. L'objectiu sempre és el mateix: conèixer gent. Només que ara, per internet. A més, algunes webs especialitzades permeten fer recerques molt precises dels candidats a parella. Es poden filtrar els perfils pel color dels ulls, el nivell d'estudis, les aficions, els plans de futur o el tipus de relació que es vol.

La primera cita

Ara bé, parlar i escriure és molt diferent. Per escrit, la persona pot emmascarar el seu perfil real o mentir sobre les seves preferències, tot i que els portals especialitzats acostumen a comprovar minuciosament tots els perfils.

En tot cas, els portals de cites tan sols són un primer pas. Després el segon pas, el veritable, serà la cita real, en persona, que és quan es posarà en marxa la química i la informació no verbal. És a dir, el que fa que una persona s'enamori d'una altra o no. "Jo no ho descarto com a mitjà per conèixer una parella, però a l'hora de la veritat l'amor continua pels mateixos passos tradicionals: veure's i parlar en persona", diu Martínez. La sexòloga, terapeuta de parella i psicòloga Sònia Cervantes recomana que la primera cita es faci sempre en un lloc públic, i no a casa d'un dels dos. També aconsella que mai no es diguin per escrit coses que no es dirien en persona. "També és el consell número u que dono als adolescents sobre l'ús del Facebook: que no hi escriguin el que no voldrien que llegissin els seus pares". Esclar, continua Cervantes, que hi hagi sinceritat, però que no s'hi expliquin coses íntimes que no explicaríem a un desconegut del carrer.

Són consells bàsics, però a vegades s'obliden perquè, segons Cervantes, "internet, la pantalla i el teclat creen processos d'alienació i de llibertat absoluta" quan et comuniques amb una altra persona.

I a l'hora de la veritat el que farà que dues persones es converteixin en una parella duradora serà el contacte físic. "La parella és com una planta; tant se val on l'hagis adquirit, l'important és que la reguis i que la cuidis cada dia del món", conclou la sexòloga Sònia Cervantes. I això serveix tant per a parelles que es van conèixer a la xarxa com per a les que ho van fer a l'envelat.