“Farem espinagades a casa, que encara no les han prohibides”

M’aixec devers les 6.30 h i sempre bec un tassó d’aigua. Com que em duen el diari a ca nostra el llegesc i prenc alguna cosa. Abans de la pandèmia berenava en un bar de sa Pobla amb els amics, però com que ara s’ha d’estar a fora ja no hi anam. No es pot aguantar. Enguany s’ha anul·lat tota la programació de Sant Antoni i només podrem parlar del que ens agradaria poder fer. Si no hi hagués coronavirus, hauria participat en l’entrega de premis de cartells que feim cada any al poble. Els guanyadors s’enduen doblers i una ximbomba. És un acte que serveix per presentar l’inici de les festes.

Crec que ni la Guerra Civil va aturar les festes de Sant Antoni, però el que puc dir amb seguretat és que fa uns 50 anys que hi participi i sempre he tingut salut per poder-hi estar. He tingut la sort de no fallar, però enguany és una cosa estranya. Em va fer molta pena no haver vist ningú als carrers del poble el dia dels Reis. Així i tot, farem festa a casa penjant ornaments com forques i caretes de dimoni, ximbombes, caparrots i fotografies. També farem espinagades, que encara no les han prohibides. A la meva dona també li agrada molt fer coques, i com que a ca nostra som quatre, segur que cantarem el que vulguem. Tant de bo totes les famílies puguin fer el mateix.

Crec que totes les festes populars són importants, i com més petit és el poble més gent hi participa. Em duc bé amb els Manacor i els d’Àrta, que cadascú en gaudeixi com pugui. Si no hagués estat per Uep, com anam!, no coneixeria la meitat de les coses que he pogut aprendre de les Illes. Les coses que tenim són fabuloses. Totes. Crec que hi ha molts d’illencs que ho desconeixen.

No sé quan he de gravar fins dos dies abans, quan m’avisen. Aquesta setmana, si deixa de ploure i sabem quina persona hem de visitar, hi anirem. Uep, com anam! només pot tenir fins a dos programes avançats, perquè han de ser molt actuals i coincidir amb el temps de la cirera, per dir alguna cosa.

El programa m’obliga a estar dos dies fora de casa, i per això no tenc animals a la finca. Qui en té i no els cuida, val més que no en tingui. Els animals han d’estar ben atesos cada dia. Com a rutina, després de dinar m’agrada fer una migdiada de només un quartet d’hora. Quan t’aixeques sembla que has carregat les piles al cent per cent. Tenc una finqueta i faig quatre coses de pagès els dies que no he d’anar a gravar. Si ens confinen tenc la sort de poder-hi anar tot sol. Aquestes setmanes ha plogut molt, i si dimarts o dimecres atura, no hi podré anar perquè la terra encara estarà massa banyada i no podré treballar-la. Com a mínim, hauré d’esperar una setmana sencera per tornar-hi. Si la situació sanitària no canvia i no posen més restriccions, diumenge aniré al mercat municipal, com faig sempre. Si fa bon temps, a més, berenarem fora.