Societat 02/02/2022

L'IMAS veu necessari un centre d'acollida només per a dones, que són el 18% de persones sense llar

L'àrea d'Inclusió Social ha fet públics els resultats de la primera enquesta als usuaris del seus serveis

3 min
La pandèmia cronifica la situació dels sensellar

PalmaLa perspectiva de gènere és una de les principals qüestions a enfortir de l'àrea d'Inclusió Social de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS). Així ho revela l'enquesta feta a 191 persones membres de la xarxa feta entre els mesos de gener i febrer del 2021. El fet que només un 18% d'usuaris siguin dones ha fet que la vicepresidència segona de l'IMAS es plantegi crear un centre de primera acollida només per a la població femenina.

Segons ha informat l'Institut en un comunicat, ja s'han "començat a adequar espais específics per a dones a la xarxa d'inclusió" i "s'està treballant en la formació del personal des de la perspectiva de gènere per millorar l'atenció a les persones usuàries segons el seu sexe". Les dades de l'enquesta –feta concretament a les allotjades a Ca l'Ardiaca, sa Placeta, Primera Acollida, Casa de Família i als pisos dels programes de Housing First i Housing Led– revelen que de les 191 persones entrevistades, un 82% són homes i majoritàriament de nacionalitat espanyola.

Per edats, la gran majoria de les persones enquestades tenen entre 45 i 54 anys, mentre que just un 7,3% tenen menys de 34 anys, un 17,3% entre 34 i 44 anys i un 26,2% entre 55 i 64 anys. Quant als estudis, just un 11% reconeix no tenir cap mena d'estudis, mentre que la majoria (un 41,9%) ha cursat estudis primaris, seguit d'un 33% que té estudis secundaris i un 6,3% que té estudis superiors.

Un centre per a joves

A banda de la perspectiva de gènere, els altres dos pilars que l'IMAS vol enfortir són la salut mental i els grups d'edat com a pilars del nou model assistencial. "Les necessitats de cada un dels perfils d'aquests col·lectius no són les mateixes i requereixen una atenció específica", ha declarat en aquest sentit la vicepresidenta segona de l'IMAS, Magdalena Gelabert. Per això, també s'han iniciat els tràmits per engegar un centre especialitzat en atenció a persones joves amb programes d'inserció laboral.

La intenció és "evitar que visquin en l'ambient de cronificació de les persones que ja fa molts d'anys que són a la xarxa i no tenen edat per accedir al món laboral", segons ha indicat el director insular, Guillermo Montero. Per grups d'edat, l'enquesta revela que la majoria de persones en risc d'exclusió tenen entre 45 i 64 anys, un 24,6% tenen menys de 44 anys, i un 13,1% en té més de 65.

Salut mental

A l'altra banda de l'espectre d'edat, l'IMAS està treballant amb la Direcció Insular d'Atenció a Sociosanitària en l'agilització de l'accés a les residències de les persones usuàries de la xarxa majors de 65 anys. A més, es preveu formar el personal d'aquests centres de gent gran en l'atenció específica de les persones majors que provenen de programes d'inclusió.

Quant als problemes de salut dels usuaris, la majoria diuen que pateixen malalties mentals, un 34,6%. Per donar resposta a aquesta situació, l'IMAS ja fa feina en la incorporació de psicòlegs perquè tots els centres de la xarxa en disposin d'un de propi, a més dels que ja treballen a serveis com Casa de Família i sa Placeta o els programes de Housing First i Housing Led. Igualment, l'IMAS té previst treure a licitació un nou servei sociosanitari per allotjar i atendre aquelles persones sense sostre que requereixen una atenció especial, bé per problemes derivats d'una malaltia mental i per algun tipus de discapacitat física.

Per què han perdut la casa?

Pel que fa als motius pels quals han perdut el lloc on vivien abans d'accedir als recursos de la xarxa, els principals són problemes econòmics (46%), laborals (31,4%), familiars (30,9%), per consum d'alcohol o drogues (27,7%) i problemes de salut (17,3%). En aquest sentit, un 40,3% de les persones enquestades assegura que vivia en una casa pròpia, mentre que un 33% ho feia a un pis compartit o a casa d'amics o familiars. Aquesta dada desglossada des de la perspectiva de gènere, les dones majoritàriament vivien a una casa pròpia (46,9%) enfront del 39,5% d'homes. Igualment, quasi un 70% de les persones usuàries enquestades d'ambdós sexes enquestats reconeixen haver dormit alguna vegada al carrer i un 56% reconeix que l'allotjament individual seria la seva llar ideal.

Pel que fa als ingressos econòmics, un 46,6% just disposen d'ajudes públiques com la pensió (27,7%) o el subsidi d'atur (8,4%) i un 50,8% reconeix estar satisfet amb les ajudes socials. De les 191 persones usuàries entrevistades, un 37,2% ha acudit recentment a les oficines del SOIB, un 29,8% dels tallers d'inserció i un 12,6% a centres de formació. Quant a les necessitats mèdiques de les persones usuàries de la xarxa d'inclusió, el percentatge més gros (un 34,6%) assegura patir alguna malaltia mental.

stats