L’herència que deixaran els ‘boomers’: més patrimoni i més desigualtat

PalmaLa Gran Transferència de la Riquesa que varen predir economistes i premsa especialitzada internacional està en marxa. En les dues dècades vinents, es preveu que els baby-boomers –els nascuts entre el 1945 i el 1964, aproximadament– lleguin una part important del seu patrimoni, sobretot immobiliari, als seus hereus. La primera conseqüència és que aquesta riquesa passarà a dues generacions que acumulen menys fortuna, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE): la generació X (1965-1980) i els mil·lennistes (1981-1996). Però aquest transvasament de patrimoni, en una societat amb rendes més baixes i enormes dificultats per accedir a l’habitatge, també incrementarà la desigualtat social entre aquells que heretin i els que no, molts d’ells immigrants.

Diversos experts consultats adverteixen que aquest fenomen afecta especialment les Illes Balears, on els preus de l’habitatge baten rècords cada any, la renda mitjana neta se situa en uns 15.926 euros anuals –segons dades de l’INE del 2024– i la meitat de la població no ha nascut aquí. En paral·lel, el Govern de Prohens ha eliminat l’impost de successions i donacions entre pares, fills, padrins, nets i cònjuges, i ha fet una davallada important del tribut per a la resta per incentivar aquestes transferències patrimonials.

Una diferència existencial

Paula [nom fictici] té 31 anys i és pastissera. Gràcies a l’herència en vida que li ha deixat son pare, també té un pis de 50 metres quadrats, que ha reformat. “Com que he passat de fer els estudis superiors a independitzar-me aquí, mai no he hagut de pagar lloguer”, explica a l’ARA Balears. És conscient de la sort que ha tingut si es compara amb la gent de la seva edat –el sou mitjà d’un jove entre 25 i 34 anys a les Illes Balears és de 22.244,97 euros anuals, segons l’INE. “Per mi, la diferència ha estat poder ser independent: si no, ara no podria viure fora de casa els meus pares”, diu. Sense l’herència, la seva situació seria la mateixa que la del 57% dels joves de les Illes, que viuen amb els seus progenitors, i la majoria no es podran emancipar fins passats els trenta anys, tal com va publicar l’Institut Balear de la Joventut (IBJove).

Lluís, periodista de 32 anys, ha passat per una situació semblant. Després de mesos cercant pis –va trobar un petit estudi per 800 euros que li varen prendre en el darrer moment–, va arribar a la conclusió que pagar un lloguer als seus pares, que tenien un immoble a Palma, seria la millor opció. En aquell moment el llogaven per 800 euros al mes, però hi varen accedir. “Em varen dir que no volien cobrar-me, però tampoc que pensàs que independitzar-se era tan fàcil: al final, vàrem pactar un lloguer de 400 euros al mes, a més de totes les despeses de la casa”. Uns anys després, la família va pactar que es quedàs el pis. “Després que jo n’assumís tota la reforma, vàrem arribar a aquest acord”, explica. Ara estan en procés de formalitzar la donació.

Segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat), el 2021 hi havia 136.877 persones (l’11,3% de la població) que vivien en un pis heretat o donat, una xifra que es preveu que pugui augmentar sensiblement en les dècades vinents. D’altra banda, 303.077 persones vivien el 2021 en una casa completament pagada (el 25,02%), i 352.427, en un immoble comprat mitjançant un crèdit hipotecari, amb pagaments pendents (el 29,09%). Pel que fa als residents que lloguen un pis, el percentatge cau lleugerament a un 22,84%: 276.655 persones.

Segons fonts de la Conselleria d’Economia, “té sentit” que el fenomen de la Gran Transferència de la Riquesa tingui un impacte a les Illes Balears. “La generació mil·lennista ha passat per dues grans crisis econòmiques, la financera del 2008 i la del covid-19, que han tingut un impacte molt significatiu sobre les rendes mitjanes”, apunten. “Els joves tenen enormes dificultats per comprar un habitatge malgrat les mesures que s’hagin pogut emprendre, i la transmissió hereditària acaba sent una via”, continuen les veus coneixedores. El Govern és conscient que actualment “el principal factor de desigualtat és tenir o no un habitatge”, insisteixen. En aquest sentit, creuen que l’eliminació de l’impost de successions facilita que més persones hi puguin accedir.

En canvi, alguns dels economistes i sociòlegs consultats per l’ARABalears adverteixen que, malgrat que pugui ser una taula de salvació per a alguns joves, aquesta opció contribuirà a engrandir la desigualtat intrageneracional entre els que heretin i els que no. “La Gran Transferència ho serà, sobretot, perquè el preu dels pisos ha crescut molt, i també perquè la generació dels baby-boomers és molt nombrosa”, explica Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Tant els boomers com una part de la generació següent varen comprar habitatge al final de l’expansió de la bombolla immobiliària”, concreta. “A Espanya, el 75% de les famílies viu en un habitatge en propietat: atesa l’estructura demogràfica del país, que tendeix cap a l’envelliment, el dubte és saber fins a quin punt aquesta transferència distorsionarà la percepció dels ingressos en el futur”, continua.

En aquest sentit, l’expert creu que es produirà una “divisió entre natius i immigrants, que estan fora de la compra com a gran col·lectiu”. Especialment, els que varen arribar al país després de l’esclat de la bombolla immobiliària, a partir del 2008. “Els immigrants treballen amb sous relativament baixos, i no tindran recursos per comprar un habitatge, mentre que entre els fills de propietaris, a més de l’herència en si, hi ha moltes maneres indirectes d’ajudar que els fills puguin ser propietaris, sigui avalant-los en un crèdit hipotecari o cercant fórmules perquè estalviïn”, defensa. És el cas de Joana, autònoma de 30 anys que va heretar una casa antiga, però no té doblers per reformar-la, i finalment ha optat per viure temporalment a l’antic pis de la padrina. O el de Mar, metgessa de 34 anys, que quan va tornar d’estudiar a Barcelona també va viure uns anys a un pis de la seva mare, mentre estalviava. Finalment, son pare li va donar un pis que estava llogat en règim de renda antiga. Va haver de reformar-lo complet, un procés que es va allargar durant més d’un any, i va “sortir car”. “Vaig haver de demanar un préstec hipotecari, però va ser menys del que valdria un pis com aquest a Palma”, conta.

“A les Illes hi ha hagut una generació que va fer molta feina, va poder estalviar i, en conseqüència, ha generat un patrimoni que majoritàriament és immobiliari, però no exclusivament”, apunta Pep Ignasi Aguiló, professor d’Economia a la UIB i exvicepresident Econòmic i conseller d’Economia amb el PP (2011-2013). “La generació del baby-boom esgotarà una bona part d’aquest patrimoni, perquè s’han jubilat aviat”, considera. Adverteix que el fenomen de la Gran Transferència “passa, però no es pot generalitzar, perquè quan hi ha una acumulació de riquesa, una part de la població pot optar per fer menys feina”. “Actualment, hi ha una transferència de riquesa dels joves als vells a través del sistema de pensions, i la idea que puguin heretar amb vista al futur, ja ho veurem, com acaba passant”, sosté. Creu que el preu de l’habitatge podria baixar en les dècades vinents, i també el creixement demogràfic. Sigui com sigui, està d’acord amb l’eliminació de l’impost de successions:“Aquests habitatges s’han de posar al mercat, a tots ens convé”.

Els rics, encara més rics

El doctor en Geografia, expert en sostenibilitat ambiental i en dinàmiques d’especulació immobiliària Ivan Murray explica que “ja fa temps que es va assenyalar aquest fenomen, que ara es fa més extens”. “La desigualtat a Espanya, especialment a les zones més turistificades i les grans àrees metropolitanes, està travessada per la qüestió de l’habitatge”, argumenta. “S’aprofundeix la bretxa de la desigualtat quan les classes propietàries van passant el patrimoni de generació en generació, i la resta, sobretot els migrants, es queden cada vegada més desplaçats per accedir a l’habitatge”, lamenta. “Això exemplifica el gran fracàs de la política d’habitatge”, afegeix Murray: “El nostre sistema social tan precari se sustenta no per la via política, ni per les polítiques socials, sinó perquè encara hi ha unes estructures familiars amb un cert teixit que aguanten, però això cada vegada va tensant més el sistema”. Censura, a més, les polítiques de fiscalitat “laxa o nul·la” del Govern pel que fa a les transmissions patrimonials. “Publiciten que afavoreix la gent que viu en condicions precàries, quan els grans beneficiaris d’aquestes deduccions són aquells que se situen a la cúspide de la piràmide social”, denuncia.

La doctora en Comptabilitat i professora d’Economia Financera i Comptabilitat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Ester Oliveras no creu que aquestes herències puguin representar “un canvi gros a escala global”. Amb tot, sí que evidencia que “l’ascensor social està espatllat”: “Abans, una persona es podia comprar un pis si treballava, però ara el preu dels pisos està desorbitat en comparació als sous, i és molt difícil”.

En el mateix sentit, Alexandre Miquel, professor d’Antropologia de la UIB, coincideix que “la desigualtat no només és el teu salari, sinó la teva capacitat d’accedir al que ha deixat de ser un bé d’ús i s’ha convertit en un actiu financer: una llar”. “El món occidental s’encamina a un increment de la desigualtat: si has nascut fill de pobre, seràs pobre, i si tens algun patrimoni per transmetre, dependrà del nombre de persones amb el qual l’hagis de compartir”, conclou.