Salut
Societat 18/03/2021

L'eutanàsia supera tots els esculls polítics i serà legal a Espanya d'aquí tres mesos

El Congrés aprova les esmenes a la llei que havia proposat el Senat, que incorporen que si el pacient ho ha demanat els metges podran aplicar-la encara que els familiars s'hi oposin

4 min
Ángel Hernández va ser detingut el 2019 per ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco.

BarcelonaL'eutanàsia serà legal a l'estat espanyol d'aquí tres mesos després que avui el Congrés de Diputats hagi aprovat definitivament la despenalització proposada pel PSOE, que ha rebut el suport de la majoria de formacions i només els vots en contra del PP i Vox. En total, 202 diputats hi han votat a favor, 141 en contra i dos s'han abstingut. La llei permet que un metge pugui ajudar a morir un pacient que ho hagi demanat prèviament en cas que aquest pateixi una malaltia greu, incurable, crònica o que no es pugui valdre per si mateix. Amb aquest canvi històric, l'estat espanyol es converteix en el quart país europeu, després d'Holanda, Bèlgica i Luxemburg, i el sisè de tot el món que regula la mort assistida.

La llei ja havia superat al desembre passat una primera votació al Congrés i també una altra al Senat, on es va aprovar però proposant alguns canvis al text inicial. Aquest matí, el Congrés ha donat el vistiplau a totes aquelles esmenes. Dos dels canvis més polèmics proposats pel Senat -i ja acceptats amb la votació d'aquest matí- són el de permetre que els metges puguin practicar l'eutanàsia encara que els familiars s'hi oposin sempre que el pacient ho hagués demanat prèviament, i el d'incloure en una llista el nom dels metges que es neguin a practicar-la, ja que tindran aquesta opció.

"La llei ve pitjor de com va marxar", ha lamentat el diputat del PP José Ignacio Echániz. El diputat, que ha advertit que Espanya corre el risc de tenir "turisme eutanàsic", ha assegurat que la petició d'eutanàsia dels pacients es farà "des de la depressió [...], des de la falta de plenes facultats", i ha defensat que "quan aquestes persones són tractades, el desig de morir desapareix". El diputat conservador també ha criticat que la llei inclogui "la intimidació d'una llista negra" amb el nom dels metges que es neguin a garantir el dret a la mort dels seus pacients.

Per contra, la majoria de partits han celebrat el pas que fa avui Espanya. La diputada socialista que ha defensat la iniciativa, l'exministra de Sanitat Maria Luisa Carcedo, ha assegurat que la llei respecta la "llibertat individual, les creences i els valors" de cadascú, i ha llegit una frase de Fernando Cuesta, un asturià malalt d'ELA que va haver de viatjar fins a Suïssa (on l'eutanàsia es considera alegal) per poder morir: "Qui vulgui viure que visqui, però que ens deixin a la resta morir dignament". La intervenció de la diputada socialista ha estat molt aplaudida, donada la importància de la votació.

L'actual ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha defensat que la societat avança cap al reconeixement de drets i que ara és "més justa i més decent". Les dues diputades socialistes han agraït en el seu torn els esforços fets per totes les persones i entitats que han lluitat per aconseguir aquest dret.

Demanar-ho fins a quatre vegades

Amb la nova llei, els pacients que ho desitgin hauran de deixar per escrit, abans d'arribar a un hipotètic moment de no ser conscient per demanar-ho, que volen que se'ls practiqui l'eutanàsia, i que sigui un representant legal qui ho sol·liciti. Per intentar garantir que el pacient no es precipita, ho haurà de demanar fins a quatre vegades. Després de demanar-ho per primer cop, el metge estarà obligat a explicar-li, abans que passin dos dies naturals, quines són les possibilitats terapèutiques i els seus resultats esperables i quines són les possibles cures pal·liatives. Si el pacient ho torna a demanar, el metge li resoldrà tots els dubtes possibles i, si ho demana una tercera vegada, el metge ho haurà de comunicar a la resta de l'equip i, en cas que l'interessat vulgui, també als seus familiars. Caldrà un paper signat. El professional sanitari haurà de traslladar la demanda a un metge consultor que estudiarà l'expedient, consultarà el pacient i l'examinarà. Si es compleixen tots els requisits, ho haurà d'elevar a la Comissió de Garantia i Evaluació. Si la resolució és positiva, el pacient haurà de decidir si es pren ell mateix la substància mortal o si l'hi administra l'equip mèdic.

La normativa estipula que hi tindran dret les persones majors d'edat "en plena capacitat d'obrar i decidir" que estiguin sotmeses a un "patiment físic o psíquic que considerin intolerable" a conseqüència d'una "malaltia greu i incurable amb un pronòstic de vida limitat o un patiment greu, crònic i impossibilitant, sense possibilitat de cura o millora". Cal tenir la nacionalitat espanyola, la residència legal a Espanya o el certificat d'empadronament que acrediti un temps de permanència en territori espanyol superior a un any.

"Un pecat greu"

El secretari general de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, ha considerat la despenalització "una mala notícia", segons un comunicat enviat per la institució aquest migdia. En el text, demana als espanyols que facin un testament vital deixant clar que, arribat el cas, volen "cures pal·liatives" i, en cap cas, "l’aplicació d’aquesta llei d’eutanàsia". També demana als metges que facin "objecció de consciència" i es neguin a acabar amb la vida dels pacients que ho demanin.

L’eutanàsia és un dels drets als quals més s’ha oposat l’Església catòlica. Per als catòlics, autoritzar la mort d’una persona, encara que sigui la seva voluntat, és "un crim contra la vida" i "un pecat greu", segons la Carta de la Congregació de la Doctrina de la Fe aprovada pel papa Francesc el setembre de l’any passat. Aquesta oposició, com passa amb l’avortament, es basa en el cinquè dels deu manaments, que, segons els cristians i els jueus, Déu va escriure sobre dues taules de pedra i que diu "no mataràs".

stats