L'Assemblea de Docents desafia Vera en el dia que explicarà la segregació lingüística

PalmaAquest dijous l'educació torna a ser a l'epicentre informatiu a causa que coincidiran pràcticament en el temps dos esdeveniments que poden marcar la realitat i la pau (o discòrdia) educativa de tota la legislatura. A les 16 h, el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, compareixerà a la Comissió d'Educació del Parlament a petició pròpia per explicar l'elecció de llengua, i el pla pilot lingüístic que pretén aplicar a partir del pròxim curs a Primària i el 2025-2026 a Secundària. Dues hores després que Vera intervingui, a les 18 h, l'Assemblea de Docents ha convocat a Inca la primera reunió d'ençà que el 2017 decidí suspendre la seva activitat.

La compareixença de Vera ha generat gran expectació i es preveu un ple absolut a la Sala Verda, entre representants sindicals, associacions i ciutadans anònims que volen escoltar què diu el conseller. De fet, no hi cabran tots els assistents i el Parlament habilitarà cadires a una altra zona de l'edifici. Fonts de l'oposició, però, no esperen grans novetats i creuen que Vera es limitarà a mantenir la mateixa tesi que ha defensat fins ara: "No hi haurà segregació".

D'ençà que al novembre Vera va comparèixer davant els mitjans per explicar l'acord amb Vox per aplicar la lliure elecció de llengua a l'escola i desbloquejar la tramitació dels pressupostos, no s'han sabut més detalls de com es farà. Tant els mitjans de comunicació com l'oposició i representants de la comunitat educativa han demanat en successives ocasions com s'aplicarà, sense obtenir resposta, més enllà de negar la segregació i dir que s'aplicarà amb "desdoblaments i grups flexibles", com ha declarat Vera també en nombroses ocasions. El que sí que se sap és que, per exigència de Vox, es destinaran 20 milions d'euros a l'elecció de la primera llengua i al pla pilot, una quantitat que ha provocat recels entre la comunitat educativa.

De fet, l'STEI assegura que amb aquests doblers es podrien contractar "1.500 professors més", un fet que permetria una "rebaixa considerable" de les ràtios i una "millora de l'atenció a la diversitat" de l'alumnat. De fet, entre 2016 i maig de 2023 l'Ibisec va fer 2.093 intervencions a centres i noves escoles i instituts, per valor de 135 milions, la qual cosa dona una idea de la quantitat de projectes que es podrien fer amb el cost de l'esmena de la formació d'extrema dreta. I és que els 20 milions són per a un trimestre, el primer del curs, això vol dir que la quantia total ascendiria a 60 milions en el cas d'un curs complet. És a dir, pràcticament la meitat del pressupost en infraestructures dels vuit anys de govern del Pacte.

L'Assemblea torna, set anys després

Sota el lema 'Ja és ben hora, en parlam?', l'Assemblea de Docents pretén, amb aquesta primera trobada, mesurar els ànims, i veure quin seguiment poden tenir. En el text de la convocatòria, els organitzadors recorden que, des de fa unes setmanes, són molts els claustres de centres que s'han animat a publicar una fotografia amb una pancarta amb l'advertència 'La llengua no es toca' i que alguns han constituït assemblees. "Però qui diu llengua podria dir educació, dignitat o llibertat de càtedra. També s'hauria pogut posar 'els docents i les docents no es toquen'", diu l'Assemblea. A més, el passat mes de novembre més de 450 docents varen firmar un escrit a favor de la reorganització de l'Assemblea, un fet que ha donat un impuls definitiu a aquesta primera trobada.

"Malestar general"

Marina Vergés, portaveu de l'Assemblea, explica que en aquesta primera convocatòria es pretén "escoltar què diu el col·lectiu de docents". "Hi ha un malestar general, i es nota. Volem veure fins a quin punt la gent està disposada a posar-se a fer feina. És clar que, amb la resposta que hi ha hagut per la llengua i amb la venda de camisetes de l'IES Capdepera, hi ha ganes. Ara, hem de veure quina disponibilitat hi ha i, a partir d'aquí, prendre les decisions que considerem oportunes", afegeix.

L'Assemblea assegura que els docents "tornen a ser la diana, el sac dels cops d'una política podrida i malintencionada". "Ho som perquè el Govern ha arribat a acords amb l'extrema dreta que passen la pilota de determinats temes directament a les escoles i als docents que elaboren els projectes educatius", afirma. Entre els motius de malestar, també es fa referència al pin parental, que, juntament amb l'elecció de llengua, "provocarà un augment de les pressions cap a l'escola i els docents", consideren.