L'artista Mar Grimalt i l'experta en Dret Internacional Margalida Capellà debaten sobre la memòria democràtica i llibertats
L'acte tindrà lloc aquest dimecres a l'Estudi General Lul·lià i el moderarà Cristina Ros
PalmaL’ARA Balears organitza aquest dimecres, 28 de gener, una taula rodona per reflexionar sobre la memòria democràtica, les discriminacions i el sistema de llibertats, en un context marcat per la derogació de la Llei de memòria democràtica a les Balears i la revifada de l’extrema dreta. L’acte tindrà lloc a les 18.30 h a l’Estudi General Lul·lià de Palma i l’entrada és gratuïta, amb inscripció prèvia.
La trobada parteix de la idea que la memòria democràtica va més enllà de la imprescindible reparació a les víctimes del franquisme, sinó que també planteja la memòria com un dret de les generacions més joves, nascudes en democràcia i que sovint han rebut una formació insuficient sobre la dictadura. En un moment en què tornen a circular discursos que banalitzen o neguen el passat feixista, el debat vol posar el focus en la necessitat de conèixer-lo per evitar-ne la repetició.
La taula rodona reunirà Margalida Capellà, una de les impulsores de la Llei de memòria democràtica i experta en Drets Humans; Mar Grimalt, artista jove, compromesa i conscienciada, i Cristina Ros, directora del setmanari ARA Balears, qui moderarà la conversa. El diàleg s’estructurarà al voltant de diversos blocs temàtics que connecten passat, present i futur.
El debat començarà analitzant què ha significat la Llei de memòria democràtica a les Balears, tant per a les víctimes i les famílies com per a la societat en conjunt, i què implica la derogació en termes democràtics i simbòlics. A partir d’aquí, s’abordarà l’actualitat política i comunicativa amb preguntes sobre si existeix una aturada real de les polítiques de memòria i una desaparició del relat als mitjans i a l’espai públic.
Un altre eix central serà la construcció del sistema de llibertats després de la dictadura i la seva progressiva erosió en un món globalitzat, amb poders econòmics i polítics cada vegada més concentrats. També s’analitzarà la revifada de l’extrema dreta a les Illes, a Espanya i a Europa, i la relació amb la negació o banalització del passat feixista.
La mirada sobre els joves ocuparà una part destacada de la conversa: què saben realment del franquisme, què han après a l’escola, quines idees circulen entre ells i d’on neix el discurs que afirma que “amb Franco es vivia millor”, repetit sovint per persones que no han viscut la dictadura. En aquest sentit, també es parlarà dels discursos reaccionaris que associen la idealització del franquisme a idees masclistes, racistes i antiimmigració, com també del relat que assegura que “ara hi ha massa drets”.
Finalment, la taula rodona abordarà el paper de les xarxes socials i la desinformació, especialment en plataformes com TikTok, i com la memòria democràtica pot competir amb formats simples i sovint falsos. El debat clourà amb una reflexió sobre memòria, cultura i futur, i sobre el paper que poden tenir l’art, l’educació i el periodisme com a espais de resistència i transmissió de memòria.
