L’amnistia en rústic posa xifres a la destrucció del camp
Centenars de cases, piscines i altres estructures avancen cap a la legalitat gràcies a les mesures del Govern
PalmaPollença tramita actualment 360 expedients per legalitzar cases i elements constructius en sòl rústic. Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) en té 235 entre mans, tot i que n’ha descartat 26 per incomplir els requisits. No hi ha cap xifra global, perquè els consells, tot i tenir l’obligació de vetllar pel sòl rústic, s’han desentès del procés i no el supervisen. “Ho fan directament els ajuntaments”, han respost a l’ARA Balears fonts dels governs insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa. Però, si dos municipis importants sumen més de 500 expedients, queda clar que l’amnistia en rústic que va aprovar el Govern de Marga Prohens ha tingut una acollida molt important. La mesura ha servit per retratar l’agonia del sòl rústic, i “el fracàs complet com a societat”, en paraules del gerent d’Urbanisme de Pollença, Tomeu Antich, a l’hora de fer complir la llei i la disciplina en el territori rural, fonamental per a la biodiversitat, l’agricultura, la generació de paisatge i la preservació de la cultura.
A Pollença, l’allau es veia venir pel llarg historial d’il·legalitats en rústic del terme, que inclou algunes cases que durant anys s’han dedicat i es dediquen al lloguer vacacional. L’Ajuntament ha hagut de mobilitzar recursos i reforçar Urbanisme amb un misser i un arquitecte per fer front a uns expedients que obliguen a reconstruir la història urbanística de cada propietat: anar a l’arxiu, comprovar què es va construir i quan, i determinar què ha prescrit i què no. “Aquest és l’element clau, especialment en els sòls protegits”, resumeix Antich.
Les darreres dècades s’ha construït irregularment no només en sòl rústic comú, sinó en sols d’interès paisatgístic i als d’alta protecció. L’allau ha estat més gran a Mallorca i les Pitiüses que a Menorca, on des del 2003 no es pot edificar el rústic i és més difícil colar una edificació als sistemes de control.
L’ARA Balears ha pogut constatar com alguns dels expedients que tramita Sant Josep corresponen a cases de gran format i amb piscina. Un promotor immobiliari en tramita quatre. “No són casetes d’eines construïdes per anar-hi a fer una paella, com s’ha volgut dir per part del Govern”, explica un funcionari que demana l’anonimat. N’hi ha moltes que són xalets que s’han consentit, especialment pels ajuntaments que no han cedit les competències de disciplina al Consell, cosa que és el que haurien de fer tots”.
En la mateixa línia, el gerent d’Urbanisme de Pollença assegura que els 360 expedients que tramiten no responen a un únic perfil. “A Pollença hi ha habitatges sencers, però també cases dels anys 50 a les quals posteriorment s’han afegit ampliacions, annexos i piscines sense llicència. N’hi ha en sòl rústic protegit. I també hi ha habitatges que es dediquen a l’activitat turística i disposen de llicència vacacional. “Aprofiten per posar-se en ordre”, explica Antich.
L’amnistia ha posat en relleu el que es pot comprovar passejant per foravila: si ara entren centenars d’expedients de legalitzacions a determinats ajuntaments, quant es va arribar a construir durant dècades al marge de la legalitat en sòl rústic?
De la caseta al xalet amb piscina
El portaveu de Terraferida, Jaume Adrover, admet que la regularització extraordinària pot tenir sentit per a una determinada tipologia d’edificacions. “Aquella casa petita que varen fer els padrins, que s’hereta i no té papers i tampoc no es pot ampliar ni canviar-ne una biga”, posa com a exemple. Construccions dels anys 70 i 80 que es varen fer irregularment, i que avui no es poden esbucar, perquè la infracció ha prescrit, però tampoc no es poden legalitzar.
Segons Adrover, el problema és que aquest perfil és minoritari entre el que està aflorant. “Veim entrades massives de centenars de projectes de legalització a cada ajuntament”. Entre els casos que coneixen hi ha xalets, ampliacions i piscines. “El nivell d’il·legalitat és lamentable”, afegeix.
Les xifres del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears donen una idea de la magnitud. A mitjan 2025 s’havien visat 1.040 projectes de legalització extraordinària, 571 dels quals eren habitatges. Les legalitzacions varen ser un dels principals factors de l’augment de l’activitat visada dels arquitectes.
Els expedients continuen entrant. Als 360 de Pollença i els 235 de Sant Josep se n’afegeixen 85 a Inca des del darrer trimestre del 2025, 43 a Calvià –5 ja en tenen llicència– i 60 a Alcúdia.
La legalització extraordinària només és possible quan ha prescrit la infracció. Això condueix inevitablement a una altra pregunta: com és possible que tantes obres arribassin a prescriure sense que l’Administració actuàs?
“No hauria d’haver anat així”, diu Antich. Segons el gerent d’Urbanisme de Pollença, la regularització hauria d’anar acompanyada d’un compromís amb el futur: “Si posam el comptador a zero, que no torni a passar res més en sòl rústic”. “No hi ha cap garantia que això sigui així. Al contrari, ja hi va haver una regularització fa anys, i aquestes mesures transmeten la idea que, si pots evitar la llei, millor. Algú vindrà a legalitzar-te”, diu Adrover.
Els tècnics municipals consultats assenyalen una debilitat del sistema: que la disciplina urbanística estigui en mans dels ajuntaments. Mallorca disposa de l’Agència de Defensa del Territori (ADT), que pot assumir per delegació municipal la inspecció, la sanció i el restabliment de la legalitat en rústic, però aquesta delegació és voluntària. “L’Agència hauria de dur la disciplina de tots els ajuntaments, perquè la proximitat amb l’administrat mai no va bé”, observa Antich. El responsable d’Urbanisme d’Alcúdia, Rafel Ferrer (PP), hi coincideix: “Costa anar contra un veí”. I admet que “els ajuntaments haurien d’haver estat més diligents en l’assumpte de la disciplina”.
A la proximitat s’afegeix la manca de recursos. Pollença té retards i manca de personal tècnic, i ara ha d’absorbir centenars de legalitzacions. “Es legisla des de dalt, però sense tenir en compte la manca de recursos que tenim”, lamenta Antich.
Centrar el problema del rústic només en la il·legalitat seria enganyós. Mentre surten centenars d’edificacions irregulars, la transformació legal del camp tampoc no s’ha aturat. Les darreres dades de Terraferida indiquen que només entre el 2021 i el 2024 es varen artificialitzar 546 hectàrees de sòl agrari i forestal de Mallorca. El 57% correspon a habitatges residencials i turístics: 846 xalets construïts o ampliats en quatre anys, pràcticament cinc cada setmana. Una quarta part correspon a instal·lacions fotovoltaiques.
Un xalet en rústic no ocupa només la superfície de la casa. Implica camins d’accés, aparcaments, vehicles, tancaments, jardins, consum d’aigua i, sovint, una piscina. Entre el 2015 i el 2021 es varen construir 1.765 piscines noves en sòl rústic a Mallorca. Antich explica que a Pollença ho noten als camins: se n’ha disparat la intensitat d’ús i també les queixes. És la conseqüència de convertir progressivament un territori agrari en un espai residencial dispers.
El Col·legi d’Arquitectes ha advertit del problema. El degà, Bernat Nadal, ha defensat en diverses trobades professionals i empresarials que el territori rural “mai no ha de perdre la protecció” i també ha reclamat començar a limitar-hi la construcció. Si no es protegeix el territori, adverteix, les Illes es poden convertir en “un decorat de cartó pedra”. Segons entitats com el GOB_Mallorca, “cal aprendre de qui ho ha fet bé”. “A Menorca el 2003 es va decretar el sòl rústic com a inedificable. És la mesura que requerim, encara que ni l’esquerra la va aplicar”, diu la vicepresidenta de l’entitat, Tonina Siquier.
Els expedients municipals de legalització retraten un escenari constant de transformació del territori al camp:piscines, barbacoes, estructures estranyes i molt impactants que han anat transformant el territori rural conviuen amb els parcs solars que han anat omplint foravila. “De tot menys el sentit original, la producció d’aliments”, lamenta Jaume Adrover, de Terraferida.
Per a la pagesia, la qüestió és més elemental. “Sense territori, no hi ha pagesia”, diu el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià. Gaià considera que Mallorca està “rematant la gallina dels ous d’or”, el paisatge i el territori, i alerta de la competència directa entre el valor agrari i l’immobiliari de la terra. “Si ho convertim tot en solars, com que hi ha solars de 15.000 metres, és un drama”. Quan el valor d’una finca depèn del que s’hi pot sembrar, el pagès pot aspirar a comprar-la o arrendar-la. Quan depèn de la possibilitat de construir-hi una casa amb piscina o obtenir-ne rendiment turístic, difícilment pot competir. Gaià assegura que s’ha arribat a oferir doblers a algun pagès perquè deixàs de cultivar una finca. I hi ha un altre recurs en disputa: l’aigua. Unió de Pagesos ha rebut queixes d’agricultors per la pressió sobre els pous mentre necessiten aquest recurs per mantenir la producció d’aliments.
El fenomen té una altra cara. El regidor d’Urbanisme d’Alcúdia, Rafel Ferrer, admet que alguns xalets construïts en rústic s’han destinat al lloguer turístic, però recorda el paper que aquests ingressos han tingut per a moltes economies familiars. “Això permet pagar les carreres als fills, i tothom ha de mirar una mica l’economia també”, afirma. “Cal que hi hagi un equilibri”, afegeix. Joan Gaià fa temps que ho explica d’una manera més senzilla: “Si ens menjam el camp, menjarem xalets”.
