L’acampada per l’habitatge torna a la plaça d’Espanya: “Cap dret s’ha aconseguit demanant-ho ‘per favor’”

Els activistes acusen Cort de prioritzar el negoci de les terrasses i el turisme per damunt de l’ús ciutadà dels espais públics i defensen que l’article 21 de la Constitució empara la protesta

3 min
L'acampada de Palma abans del desallotjament que dugué a terme la Policia Local a principis de novembre
13/11/2026 - 12:11 h
  • CAST
  • ENG
  • DE

PalmaL’acampada per l’habitatge de Palma ha tornat a instal·lar-se a la plaça d’Espanya recentment per continuar denunciant l’especulació immobiliària i reclamar mesures efectives que garanteixen el dret de l’habitatge. Després de les actuacions de la Policia Local i les pressions de l’Ajuntament de Palma per retirar les tendes i els elements de protesta, els activistes han reivindicat la necessitat de mantenir l’espai de lluita i han defensat que ocupar la via pública forma part del dret de manifestació.

“Acampar per habitar ha tornat a la plaça d’Espanya per continuar exercint el nostre dret de manifestació”, han expressat en un comunicat difós a través de les xarxes socials. El col·lectiu assegura que l’acampada neix de la “ràbia i la impotència de tot un poble ofegat per l’especulació” i que ha aconseguit reunir persones de diversos punts de Mallorca que comparteixen les dificultats per accedir a un habitatge digne o que empatitzen amb la problemàtica.

Els activistes també han volgut respondre a les crítiques que habitualment rep la protesta, especialment les que qüestionen l’ocupació de l’espai públic o consideren que l’acampada molesta els ciutadans. “Manifestar-se implica ocupar els espais públics, fer renou, molestar, interrompre la monotonia de la ciutat i provocar els polítics que ignoren les penúries dels ciutadans”, argumenten. En aquest sentit, el col·lectiu considera que les institucions no veuen les places com a espais de trobada i convivència per als residents, sinó com a escenaris que han de mantenir-se lliures d’activitat reivindicativa o com a oportunitats dels visitants i dels empresaris que volen ampliar les terrasses dels bars, que sovint passen per davant del dret dels residents a fer ús dels espais públics.

Una de les principals reivindicacions dels acampats és que la protesta també ha servit per recuperar la plaça com a espai de socialització. El col·lectiu destaca que durant les darreres setmanes s’hi han organitzat concerts, activitats de ball, acroioga, dibuixm brodat, llengua de signes, teatre i poesia, totes gratuïtes i obertes a la ciutadania. “Als polítics no els molesta que s’hagi ocupat un espai públic, els molesta que no s’hagi pogut fer negoci amb aquesta ocupació”, sostenen. Els activistes contraposen aquestes activitats a l’ocupació i qüestionen que tinguin més acceptació institucional que una iniciativa ciutadana sense ànim de lucre.

La defensa del dret de manifestació

El comunicat també fa referència a les actuacions municipals contra l’acampada i a les declaracions del batle de Palma, Jaime Martínez, que ha anunciat que la Policia Local està aixecant actes administratives contra els participants per presumptes incompliments de les ordenances municipals de civisme i d’ocupació de la via pública. Cort també estudia si pot retirar novament les tendes i els objectes instal·lats a la plaça.

Davant aquesta situació, els activistes defensen que la protesta està emparada per l’article 21 de la Constitució, que reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. El batle, per la seva banda, ha qüestionat que aquest dret pugui emparar la instal·lació de tendes i altres elements a la via pública i ha reclamat a la Delegació del govern espanyol que intervingui per posar fi a l’acampada.

Els activistes asseguren que continuaran a la plaça d’Espanya per reclamar que l’habitatge deixi de ser un negoci i que els residents puguin continuar vivint a l’illa. “Ocupam la via pública perquè cap dret s’ha aconseguit demanant-ho ‘per favor’, sinó sortint al carrer i desafiant el sistema que ens oprimeix”, conclouen.

stats