Els joves, obligats a compartir pis: “Ni amb molta feina, no ens podrem permetre el futur que desitjam”

PalmaLa realitat de les Balears mostra que l’accés a l’habitatge dista molt de ser un dret materialitzable i efectiu en especial per a les persones joves. El darrer anuari de la joventut de la UIB (2023) recull que l’edat mitjana d’emancipació ha superat els 30 anys (30,3 anys) per primera vegada des que es registren les dades. I la taxa d’emancipació juvenil és del 16%, la meitat que la mitjana de la Unió Europea, fixada en un 32%. Així mateix, en la majoria dels casos, una persona jove hauria de destinar més del total del seu salari mensual a un lloguer en solitari de mitjana a les Balears. En aquest segment, les Illes es veuen superades per la majoria de les comunitats autònomes. Segons les darreres dades del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), el 70% dels joves del país s’emancipen mitjançant el lloguer i el 87% d’ells viuen a habitacions a pisos compartits. A més, un terç dels joves necessita ajuda econòmica de la seva família per assolir el preu del lloguer. L’Observatori d’Emancipació del CJE situa la taxa d’emancipació actual com la més baixa des que es fan registres.

Un projecte de vida trencat

A les Balears només s’ha emancipat un 16% del total de joves i els que han pogut accedir a un habitatge en solitari hi dediquen el 122% del seu sou per pagar el lloguer, segons les darreres dades de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB). Pau Emili Muñoz, president d’aquesta organització, expressa que “un dels grans inconvenients que genera aquesta situació és que els plans de vida dels joves s’acaben trencant”. Segons Muñoz, els joves “ja no senten que siguin lliures de triar el seu futur” i aquest fet acaba afectant la seva salut mental: “Els sous no basten per viure i assolir totes les despeses que suposa emancipar-se i això deixa molt poc espai per a altres activitats com l’oci, la cultura i les relacions socials". Per això, el president del CJIB expressa que la situació és preocupant, ja que “no poder dur un projecte de vida satisfactori afecta la salut mental”.

El lloguer s’ha convertit en una opció forçosa perquè l’accés a una hipoteca requereix l’estalvi de més de 6 sous anuals per als joves de les Balears. I arribat el cas que puguin comprar un habitatge, han de destinar-hi, de mitjana, el 99,8% del salari, que deixa un 0,2% per viure”. A més, tant el preu de compravenda d’habitatge com el del lloguer escalen mensualment des de fa uns anys, per la qual cosa, “si no es prenen mesures des de les administracions, aquesta situació empitjorarà amb els anys”, assegura Muñoz.

Jose Artero té 32 anys i ha compartit pis des dels 22. Avui en dia viu de lloguer a un pis amb quatre companys a Palma. Treballa des de fa més de set anys i considera que la seva situació econòmica “és estable”. “Encara amb un sou mitjà, trobar un habitatge en condicions al centre de la ciutat és inviable, perquè la pujada dels salaris no és equivalent a la dels preus dels lloguers”, expressa el jove. “Encara que amb la gentrificació que ha sofert Palma els darrers anys, aquest problema ja s’ha estès a totes les zones de la ciutat”, afegeix. Per això, Artero assegura que la sensació que tenen ell i els seus companys és pessimista: “Encara que tinguem una feina estable, si volem viure a les Balears i tenir prou doblers per no passar pena, estam predestinats a compartir pis”.

Aquest tema forma part de moltes converses que ha mantingut en diverses ocasions amb el seu redol d’amistats i explica que hi ha un “cansament” generalitzat entre els joves de la seva generació: “És una sensació de fatiga mental, estam esgotats perquè sabem que per molta feina que facem, no ens podrem permetre el futur que desitgem”. Artero afegeix que la majoria de gent del seu entorn que ha pogut emancipar-se ha estat perquè ha heretat pisos de la família i això genera comparacions que el fan sentir que, com que la seva família no té propietats, ell mai podrà permetre’s “el futur i la intimitat que desitja”.

Segons les dades d’un informe del portal immobiliari Idealista, la mitjana d’edat de les persones que comparteixen un pis de lloguer a les Balears és de 38 anys. A més, el 100% dels qui trien aquesta opció és per impossibilitat econòmica i tenen un sou anual inferior a 25.000 euros bruts. Per això, inverteixen entre el 35% i el 50% del seu salari mensual en pagar el lloguer. Per altra banda, l’informe del portal pisos.com explica que les Balears són la comunitat autònoma amb menys percentatge de lloguer jove (dels 18 als 25 anys) i l’única on aquesta franja d’edat és inferior a totes les altres. Cal destacar que les persones entre 25 i 30 anys representen la franja més comuna a les Balears i que Palma és la setena ciutat d’Espanya amb més demanda de pis compartit.

En moltes ocasions, els joves han pogut emancipar-se si tenien una parella amb qui compartir les despeses del lloguer. No obstant això, la situació actual afecta fins i tot aquelles parelles que, encara ajuntant els dos sous, el preu dels lloguers no els permeten independitzar-se en solitari. Aquest és el cas de David Viondi, un jove que viu amb la seva parella a una habitació d’un pis compartit des de fa quatre anys. En aquest moment, viuen amb una altra dona, propietària del pis i a qui no coneixien abans de mudar-se, a un carrer del centre de Palma. Per a David, aquesta situació és “bastant inestable” i “una sobrecàrrega constant”. Tot i que ell i la seva parella fan feina, durant anys han hagut de destinar la meitat dels seus salaris al lloguer, però expressa que “en aquests moments, qualsevol alternativa sembla bona per sobreviure”. El projecte de vida de Viondi i la seva parella es veuen afectats per aquesta situació, per això tots dos s’han arribat a plantejar d’anar a viure fora de Mallorca: “Ens agrada viure a l’illa, però els preus de l’habitatge d’aquí mostren que estan fets per a persones amb més capacitat adquisitiva i sentim que nosaltres sobram. No podem triar la vida que volem”, lamenta el jove. Viondi assegura que ells encara tenen la visió que poden canviar de vida, però que “el pitjor és la gent gran que viu en aquestes circumstàncies”.

“La nostra generació ja no espera poder independitzar-se”, expressa Miquel Duran, militant del sindicat d’habitatge de les Balears. Duran manifesta que “la falta d’esperança cap al futur del jovent per no trobar opció a viure en solitari” es troba dins un context que “més enllà dels joves, afecta a tota la classe treballadora”. Per tot això, assegura que l’habitatge “hauria de ser un dret constitucional, però és evident que està desprotegit, l’accés és inviable i hi ha desnonaments cada setmana a les Balears”. Duran també comparteix pis amb dos amics seus, però defensa que aquelles persones que han de conviure amb desconeguts “es troben en una situació encara pitjor”.

“Sensació penosa”

Aurian Botella té trenta anys i viu amb la seva parella i un altre company de 26 anys a un pis llogat a Palma des de fa tres anys. “Tenim una habitació a un pis compartit per motius econòmics, perquè si ara haguéssim d’afrontar un lloguer només entre els dos, suposaria pagar més d’un terç dels nostres salaris”, expressa. Per al jove, haver de viure en aquesta situació li genera “una sensació penosa”, perquè sent que ja tothom és vulnerable: “Ens comparam amb la generació dels nostres pares o familiars i hem perdut molta capacitat adquisitiva”. Botella assegura que compartir pis, actualment els permet pensar en el fet que les circumstàncies poden millorar en un futur, per això ara procuren “estalviar per poder sortir d’aquesta situació com més aviat millor”.