Els joves de fora de les Balears s’emancipen tres vegades més que els nascuts aquí

PalmaL’accés a l’emancipació juvenil a les Balears està prou condicionat pel lloc d’origen i pel gènere, però també per un context de precarietat laboral que dificulta la construcció de projectes de vida sòlids i independents. Així ho recull l’Anuari de la Joventut 2025, que assenyala que les diferències en l’accés a l’habitatge i la feina “mostren desigualtats estructurals que les institucions encara no han abordat amb prou contundència”.

Les dades evidencien una bretxa molt marcada segons el lloc de naixement. Entre les persones joves de 16 a 29 anys nascudes a les Balears, només un 8,44% estan emancipades. En canvi, la xifra puja fins al 26,84% entre els nascuts en altres comunitats autònomes i al 27,25% entre els nascuts a l’estranger, que gairebé tripliquen el percentatge dels autòctons.

El patró es manté en la franja de 25 a 29 anys: només el 23,42% dels joves nascuts a les Balears estan emancipats, davant el 44,73% dels nascuts en altres comunitats i el 42,35% dels nascuts fora de l’Estat. Segons l’informe, aquest comportament s’explica en part perquè “el jovent migrat a les Balears sovint ja arriba en situació d’emancipació o es veu forçat a independitzar-se per manca de xarxa familiar de suport”, fet que evidencia el pes del context familiar i migratori en la possibilitat d’iniciar una vida independent.

L’Anuari també subratlla que aquestes diferències no responen a decisions individuals, sinó a condicions estructurals. En aquest sentit, afirma que les desigualtats d’origen i gènere “no són fruit de la casualitat ni de decisions individuals, sinó el reflex de condicions materials, socials i culturals desiguals”, i que aquestes condicionen directament les trajectòries vitals dels joves.

Precarietat laboral i dificultat d’emancipació

El context laboral apareix com un altre factor clau que limita l’emancipació. Tot i que la taxa d’ocupació juvenil pot suggerir activitat laboral, l’informe adverteix que no implica estabilitat. L’ocupació dels joves a les Illes Balears està marcada per la temporalitat, les jornades parcials no desitjades, la sobrequalificació, els salaris baixos i una elevada rotació. Aquesta combinació de factors dificulta l’accés a prou ingressos per independitzar-se.

Les dades per sexe reflecteixen, a més, una bretxa persistent. La taxa d’ocupació masculina se situa en el 58,6%, mentre que la femenina baixa al 47,8%, gairebé 11 punts menys. Aquesta diferència indica que les dones joves tenen més dificultats per accedir al mercat laboral i que, quan ho fan, sovint ho fan en condicions menys estables i més precàries.

L’atur juvenil reforça aquesta desigualtat. Així, mentre que entre els homes és del 10,6%, entre les dones arriba al 19%, gairebé el doble. Segons l’Anuari, això no només mostra dificultats d’accés a la feina, sinó també una “distribució desigual de la precarietat laboral segons el gènere”, que suposa una doble penalització per a les dones joves.

En aquest context, l’informe recorda que “les xifres ens recorden que tenir feina no és sinònim de viure amb dignitat”, ja que moltes persones joves no poden construir un projecte vital autònom a causa de la inseguretat econòmica i els sous que no s'ajusten a un cost de vida disparat.

Desigualtats de gènere

Pel que fa al gènere, les dades mostren que les dones joves nascudes fora de les Balears presenten taxes d’emancipació més elevades que els homes. Entre les nascudes en altres comunitats autònomes, la taxa és del 32,49%, i entre les nascudes a altres països arriba al 36,73%. L’informe interpreta que això pot reflectir una major necessitat d’autonomia en contextos migratoris, però també situacions de vulnerabilitat i manca de suport familiar que acceleren la sortida de la llar d’origen. El gènere actua com un factor que amplifica desigualtats ja existents, especialment quan es combina amb la migració i la precarietat laboral.

L’accés a l’habitatge apareix com un dels principals obstacles estructurals. L’Anuari recull que el cost d’adquirir un habitatge lliure supera àmpliament la capacitat econòmica del jovent. Els ingressos mínims necessaris arriben als 65.276,40 euros anuals, una xifra que està molt per sobre dels salaris mitjans juvenils, fet que dificulta la independència. Aquest desajust entre ingressos i preus del mercat immobiliari, sumat a la precarietat laboral, dibuixa un escenari en què l’emancipació es converteix en un objectiu cada vegada més difícil d’assolir.

Resposta política

Davant aquest panorama, l’Anuari de la Joventut 2025 reclama polítiques públiques que vagin més enllà de la creació d’ocupació i que garanteixin condicions laborals dignes, estables i amb drets plens. També subratlla la necessitat d’incorporar una perspectiva feminista per reduir les desigualtats de gènere en l’accés al mercat laboral.

En paral·lel, l’informe insisteix en la necessitat de mesures específiques per garantir l’accés a l’habitatge i compensar les desigualtats estructurals que condicionen l’emancipació. L’objectiu, segons el document, és que la possibilitat d’independitzar-se no depengui del lloc de naixement ni del gènere, sinó que sigui una opció real per a tota la joventut de la terra.