El 56% dels joves de les Balears cobren menys de 1.500 euros mensuals nets

PalmaEl 56% dels joves de les Balears que tenen entre 15 i 34 anys cobren menys de 1.500 euros nets al mes. D’aquests, el 44,3% en reben entre 1.000 i 1.499; el 10%, entre 500 i 999, i l’1,5% només arriba a 499 euros, segons consta a la primera Enquesta a la Joventut de les Illes Balears 2022. El desglossament per territoris mostra que Palma té el nombre més gran de persones joves que cobren menys de 1.000 euros (20,1%). A l’altra banda, les Pitiüses són el territori amb més joves que cobren més de 2.000 euros (l’11%). Segons s’exposa a l’Enquesta, a mesura que augmenta l’edat també ho fa la retribució. Així, el 22,9% dels menors de 25 anys ingressen menys de 1.000 euros nets, un percentatge que es redueix al 10,9% entre els joves majors de 30 anys.

Les diferències salarials també es deuen al nivell ocupacional. A més formació, més sou. Així, el 19,% dels que formen part del grup professional de gerents i directors ingressen més de 2.000 euros, mentre que el 23,3% dels que tenen una qualificació mínima perceben menys de 1.000 euros. Segons les dades de l’INE, el salari mitjà de les Balears l'any 2023 es va situar en els 2.237 euros bruts, una retribució que se situa per damunt de la que perceben la majoria dels joves. Ara bé, tant el salari mitjà de les Illes com el del 56% dels joves es troben molt lluny dels 1.983 euros nets mensuals que CCOO considera que són necessaris per viure dignament a les Balears.

Joventut sobrequalificada

L’Enquesta també evidencia que un 26,8% dels joves de les Balears fa feines per davall de la seva qualificació, mentre que el 64% s’hi ajusta i el 6,4% fa feines per a les quals no té la formació adequada. Els territoris amb més joves sobrequalificats són Palma i Menorca, amb el 29% del total, mentre que a l’altre extrem hi ha Formentera (15,8%). Les dades constaten que el 33% dels joves que es dediquen a feines domèstiques, de neteja, ajudants de preparació d’aliments, peons, etc., estan sobrequalificats.

El model econòmic de les Balears té un impacte clar en les oportunitats professionals de les noves generacions. Un 33,7% dels joves illencs treballen en serveis de restauració, personals, venedors... uns sectors en els quals hi ha una gran diferència per raó de gènere: s’hi dedica el 40,3% de les dones joves i el 28% dels homes. En canvi, aquells que fan activitats científiques i intel·lectuals (advocats, docents, sanitaris, etc.) són el 15,9% del total. Un 13,6% dels joves té ocupacions de formació elemental, i el 9,4% són tècnics professionals de suport (tècnics de les ciències i les enginyeries, tècnics sanitaris i professionals de teràpia).

Un altre indicador de la precarietat és que el 34% dels joves fan més de 40 hores setmanals de feina. És a dir, excedeixen la màxima jornada laboral permesa. La situació afecta especialment els homes (39,4%), mentre que només el 27,9% de les dones tenen aquest tipus de jornada. Pel que fa a la jornada més habitual, el 48% del jovent fa entre 31 i 40 hores setmanals. També n’hi ha un 9,3% que fa entre 20 i 30 hores, un 3,9% que té una feina tan irregular que no pot definir-ne una jornada; un 1,4%, entre 10 i 19 hores setmanals, i un 1,3%, menys de 10 hores.