Joves, eivissencs i pagesos: encara hi ha resistència

PalmaQuant a relleu general en l’àmbit de l’agricultura, Eivissa romp tots els tòpics que normalment l’associen, tant dins com fora de les Illes, al sector turístic i als serveis. És molt més que això. Almanco així ho demostren les dades de la Conselleria d’Agricultura, segons les quals 200 persones d’entre 18 i 40 anys de les Pitiüses s’han incorporat al treball del camp entre els anys 2016 i 2022 a través de l’ajuda d’incorporació de joves agricultors que dona el Govern. Són 188 a Eivissa i 12 a Formentera, molts d’ells en agricultura ecològica. Alguns ho fan a temps complet, altres a temps parcial perquè ho combinen amb una altra feina. Hi ha qui sempre ha col·laborat a la finca de la seua família. És el cas dels germans Eva i Marc Ferrer o de Dani Juan, que han viscut la pagesia des de ben petits i avui dia, com els seus pares, en treuen profit econòmic. També hi ha qui, com Agnès Torres, una jove criada a Vila, ha començat fa poc a produir per a consum propi, amb la intenció, en un futur, de donar-li una sortida comercial. Tots aquests joves, que han conversat amb l’ARA Balears, han apostat per preservar la feina dels seus pares o avis i per cuidar les seues arrels. Encara que alguns s’hi dediquin a temps parcial i altres a temps complet, la majoria hi treu ingressos econòmics i explica que, a pesar de tots els entrebancs, es pot viure d’aquest sector.

El cert és que alguns productors locals varen registrar un augment de la demanda arran de la pandèmia, que va complicar l’arribada d’aliments de fora. De tota manera, Marc i Eva afirmen que abans de la covid la seua família ja treballava bé perquè anava venent tot el producte. Però matisen que encara que es pot viure d’això, implica molt de sacrifici: “T’ha d’agradar, si ho fas només per guanyar sous, no ho aconseguiràs. Això és feina de cada dia”, afirma Eva Ferrer, de 26 anys, en una conversa a la finca familiar: Can Malacosta (Sant Carles).

Tant ells com Dani Juan han tingut la sort que la seua família ja tenia una finca i no han hagut de començar de zero. “He crescut entre terrossos. Ho he viscut des de petit, perquè llavors ja ajudava el meu pare i el meu avi. És una vocació. El dia que el meu pare es jubili o falti, algú se n’haurà de fer càrrec. Això és patrimoni familiar i seria una llàstima abandonar-ho”, explica Dani Juan a Can Montserrat, també a Sant Carles. Aquest jove, de 30 anys, als matins treballa com a informàtic a Vila i pot compaginar-ho amb la seua tasca a la finca familiar. Anima la gent que tingui un terreny a treure-li rendiment: “Si t’ho muntes bé, es pot viure d’això. S’ha de fer molta feina, però si t’agrada en gaudeixes”. “El meu pare és soci de la cooperativa Agroeivissa, a través de la qual venem tots els nostres productes”, afegeix. A casa seua produeixen melons, xíndries, tomata, pebrera, patata o carabassa, entre d’altres.

Els germans Ferrer, que també treballen en família, es dediquen tant a l’agricultura (sembren patata tot l’any i, a l’estiu, meló, xíndria o tomata) com a la ramaderia (tenen cabres, ovelles, porcs i gallines). Els animals no poden quedar sols i suposen, per tant, molta més feina: “No pots marxar de vacances familiars ni res d’això, algú ha de quedar aquí”, apunta Eva. Ella va estudiar un grau superior d’Educació Infantil, i Marc, Magisteri. A pesar que treballen a la seua finca, també treuen profit als coneixements acadèmics, ja que Can Malacosta rep visites escolars i acull tallers en què els més petits poden aprendre sobre agricultura i ramaderia. Marc, de 30 anys, comenta que ells mateixos s’encarreguen de la comercialització dels productes, i que entre els seus clients, a banda de particulars, hi ha empreses locals: “Venem a alguna botiga, però sobretot a restaurants”, la majoria oberts tot l’any.

Ressorgiment del camp eivissenc

La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, va destacar en una visita recent a Eivissa el ressorgiment del camp en una illa on el sector turístic sovint ha eclipsat la resta: “És molt curiós que Eivissa, on el sector primari es va veure tan arrasat amb la irrupció del turisme, amb l’abandonament de la pagesia i els cultius, sigui on ressorgeix amb aquesta força”. També va destacar que aquesta situació es manifesta en la demanda dels consumidors: “Es podria dir que [els agricultors] venen tot el que produeixen, fet que possibilita poder continuar creixent en el futur”.

Segons Marc i Eva, a pesar de l’augment en les incorporacions dels darrers anys, encara no hi ha suficients joves al camp perquè es doni un relleu generacional. Marc diu tenir la sensació, això sí, que “es comença a valorar una mica més la gent que treballa en el camp”.

Aquest mes de juny, Agnès Torres, de 27 anys, va organitzar amb la seua parella un taller per aprendre a fer herbes eivissenques, dirigit a familiars i amics. Arran de la bona acollida que va tenir, Agnès i el seu company, Joan Micolau, de 42 anys, varen obrir un perfil a Instagram, Eivissa Resilient, en què mostren com apleguen garroves i tot el que produeixen: “Figues seques o codonyat”. El motiu de començar va ser, explica Agnès, l’estima que ambdós comparteixen “per la terra i les tradicions d’Eivissa”: “Sempre hem estat molt curiosos i preguntàvem coses als nostres avis”. I és que la seua àvia sempre havia tingut terra i animals. Els pares de Joan també s’han dedicat sempre al camp.

A Instagram, sovint empren un to humorístic a l’hora d’explicar el que fan, amb la finalitat de “demostrar que la pagesia és divertida”: “És cert que també és molt sacrificada, però té molts de punts positius”, defensa Agnès. Aquesta jove va créixer a Vila, però la seua família materna és de Sant Jordi. És biòloga marina i actualment professora en pràctiques en un institut d’Eivissa. Tot el que produeixen Agnès i Joan és per a consum familiar, encara que l’objectiu, amb vista al futur, és poder comercialitzar-ho a escala local.

Destaquen tres municipis d’Eivissa

Entre els 200 nous joves agricultors pitiüsos, hi ha 116 homes i 72 dones d’Eivissa i 9 homes i 3 dones de Formentera. Cadascun ha rebut un import mitjà de 30.000 euros per l’ajuda per a la incorporació de joves agricultors del Govern. Entre tots, han rebut 6 milions d’euros, que equivalen a un 27% dels 21 milions destinats a les Illes per a aquesta ajuda, segons les dades de la Conselleria. Dels cinc municipis balears on més joves s’han incorporat, tres són d’Eivissa: Santa Eulària, Sant Antoni i Sant Joan.

El director de Medi Rural i Marí del Consell Insular, Joan Marí, explica que a Eivissa una gran part de les incorporacions de joves són a temps parcial. “Ens agradaria que hi hagués més agricultors i també ramaders a temps complet”, apunta Marí, matisant que alguns dels que comencen a temps parcial acaben sent professionals. Segons dades del Consell, de l’any 2021, a les Pitiüses es varen aprovar 39 incorporacions de joves agricultors, 31 a temps parcial i 8 a temps complet.