Joves

Els joves balears residents a l’estranger s’han duplicat en deu anys

L’accés difícil a l’habitatge continua frenant l’emancipació juvenil i fa que només el 16% dels joves d’entre 16 i 29 anys estiguin emancipats

Un avió en vol.
09/02/2026
3 min

PalmaEl nombre de joves inscrits a les Balears però residents a l’estranger no ha deixat de créixer en els darrers anys. Segons les dades incloses a l’Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2025, aquest any hi havia 13.330 joves d’entre 15 i 34 anys empadronats a les Balears que vivien fora, una xifra que gairebé triplica la registrada el 2009, quan eren 3.409 (+291%). L’increment també és molt notable si es compara amb el 2015, any en què es comptabilitzaven 6.425 joves en aquesta situació. L’evolució sostinguda d’aquest indicador apunta a una possible sortida de joves formats cap a l’exterior, en un context que, paradoxalment, és de recuperació del pes demogràfic de la població jove a les Illes.

De fet, l’Anuari constata que la població jove torna a créixer després d’anys de tendència a la baixa. Els joves de fins a 34 anys representen actualment el 24% del total de la població. Per primera vegada, municipis com Palma i Manacor superen el 20% de població jove, mentre que ja no hi ha cap municipi per sota del 12%, fet que evidencia una distribució territorial més homogènia del jovent.

Pel que fa a l’origen, el 59% dels joves han nascut a les Balears, el 10% procedeixen d’una altra comunitat autònoma i el 30% són d’origen estranger. Aquesta realitat és especialment accentuada a les Pitiüses. A Formentera, només el 45% dels joves han nascut a l’illa, una proporció que no arriba a la meitat, amb Eivissa en xifres molt similars. Segons l’Anuari, aquesta composició demogràfica té repercussions socials, culturals i lingüístiques.

En l’àmbit educatiu, l’informe posa el focus en un dels principals punts febles del sistema: l’abandonament escolar prematur. Entre els 17 i els 18 anys es produeix una caiguda molt pronunciada de l’escolarització, que passa del 84% al 52% en només un any. Aquesta davallada situa les Balears molt per sota de la mitjana estatal, on la taxa d’escolarització en aquesta franja d’edat és del 81,2%. L’Anuari assenyala aquest moment com un punt crític en la trajectòria educativa dels joves. El percentatge d’alumnat estranger se situa en el 18,3%, una xifra elevada en comparació amb altres territoris. Els joves nascuts a les Balears representen el 65% de l’alumnat, mentre que un 7% cursa estudis en centres privats i la resta ho fa en centres concertats.

L’estudi també analitza la relació entre formació i mercat laboral. A mesura que augmenta el nivell d’estudis, millora la taxa d’ocupació entre els joves, tot i que l’Anuari adverteix que una major ocupació no garanteix necessàriament feines estables ni de qualitat. En termes generals, la situació laboral del jovent continua sent més fràgil que la de la població adulta. La taxa d’atur del conjunt de la població se situa en el 9,3%, però s’enfila fins al 25% entre els joves de 16 a 24 anys.

22 anys de sou per comprar una casa

Les dificultats d’accés a l’habitatge continuen sent un dels principals obstacles per a l’emancipació juvenil. Només el 16% dels joves d’entre 16 i 29 anys estan emancipats, i el lloguer és la fórmula majoritària, escollida pel 58% dels que aconsegueixen sortir de la llar familiar. El cost de l’habitatge és especialment elevat: els joves destinen de mitjana fins al 60% dels seus ingressos al pagament del lloguer, una proporció que, en el cas de les persones que viuen totes soles, pot arribar fins al 135% del sou mensual. Aquestes condicions tenen també un impacte social. El risc de pobresa entre els joves de 16 a 29 anys se situa en el 18,6%, mentre que entre els menors de 16 anys s’eleva fins al 26,4%. A més, l’Anuari calcula que calen de mitjana 22 anys de sou per poder accedir a la compra d’un habitatge a les Illes Balears.

En conjunt, l’Anuari de la Joventut 2025 dibuixa un escenari amb més pes demogràfic del jovent, però també amb importants dificultats estructurals en educació, ocupació i habitatge. Un context que ajuda a explicar per què cada vegada més joves inscrits a les Balears opten per desenvolupar el seu projecte vital fora de l’arxipèlag, tot i el creixement global de la població jove.

stats