Jaume Ensenyat Cifre: Un temps agafàvem peixos que els mariners d’ara no coneixen

Jaume Ensenyat Cifre, es Maonès (Sóller, 1939), és mariner. Quedam amb ell a la cantina del Port de Sóller. Conversa sobre la mar amb passió, de tècniques de pesca que gairebé ningú recorda. Entra la barca del bou del seu fill i anam a veure quin peix duen: molls, gamba, calamars, escrites...

Vàreu fer d’al·lot de barca?

Sí, a 8 anys ja em vaig embarcar tot l’estiu amb un llaüt, just acabar l’escola. Havia nascut el meu germà petit feia poc, i perquè ma mare el pogués mantenir, vaig embarcar-me amb el meu padrí. Al Port de Sóller crec que no queda cap mariner que començàs com a al·lot de barca.

Quins arts de pesca empràveu aquells anys?

Nosaltres pescàvem de gambí (1). A partir de dia 23 de juny en calàvem una quinzena i hi pescàvem tot l’estiu. Pescàvem anfosos, que feien de dos fins a deu quilos o més. En aquell temps ens estimàvem més agafar-los no gaire grossos, perquè eren mals de vendre.

Com ho fèieu per calar i treure els gambins?

Els escàvem amb peix i llavors cercàvem els llocs bons mirant el fons amb el balde (2). També hi posàvem trossets de plats romputs perquè és un material lluent i així eren més bons de trobar mirant des de la superfície. A l’hora de llevar (3) usàvem un trescapous (4), que duia un pedaç blanc fermat un metre més amunt i que servia de guia.

N’agafàveu de grossos també?

Sí, i tant. Una vegada érem amb mon pare i el padrí que miràvem amb el balde i el padrí va dir: “Aquí a baix n’hi ha un i és dels vells”. Va prendre senyes (5), prop de sa Calobra, i en haver dinat baixàrem a terra a cercar verducs (6) d’ullastre per fer un gambí gros. Quan el vàrem tenir fet, al cap de dos dies, el vàrem calar al mateix punt. El primer dia ens va espenyar el gambí i el padrí va dir: “Avui m’has fotut, però demà no em fotràs”.

Se us va escapar, idò...

Vàrem reparar el gambí i quan hi tornàrem no teníem esca. Hi escàrem un altre anfós viu que dúiem, de devers dos quilos, i hi deixàrem una guia passada. Al cap de dos minuts de calar-lo, l’anfós gros va començar a voltar el gambí i, plam!, va entrar-hi. Mon pare i el padrí s’hi aferraren tots dos i el vàrem treure. Va fer 26 quilos. Tenia aquell redol molt gelós, ell, i en veure l’altre anfossol dins el gambí, s’hi va afuar tot d’una.

Com manteníeu els anfossos frescos?

Nosaltres havíem de passar el Coll per vendre’ls a Palma i el camió sols hi anava un dia o dos a la setmana. Això ens obligava a mantenir el peix dins vivers, a la mar. Quan en pescàvem de grossos, els obríem la boca i, amb molt d’esment a no fer-li gens de sang, li fèiem un tallet amb la ganiveta a cada banda del morro. Després li passàvem una corda i el tornàvem a deixar en remull, vora el llaüt. Vàrem arribar a fer un viver dins el llaüt amb el temps.

Amb quins altres arts heu pescat?

Des del 1971 només he pescat al bou. Abans d’això pescàvem de palangre, de curricà, la llampuga i els calamars amb fanal. En temps d’albercocs anàvem a les cigales, de nit amb un llum i cercant-les amb el balde. El rem de banda en terra era més curt, per poder anar ben aferrat a les penyes. Les pescàvem amb un cigaler (7), que és una anella amb xarxa que té tres cames. Fins a mitjanit elles pugen cap a les tenasses, més tard davallen a més aigua.

Com s’usava el cigaler?

Quan vèiem una cigala, l’hi amollàvem damunt, estiràvem la guia i les tres cames tancaven. Si la cigala espolsava i el cigaler estava ben col·locat, la treies, però el 90% solien escapar-se. Es pescava en llocs amb molta roca i si hi havia una barbacana (8) o una punta era difícil treure-la. Si la nit era bona, de molt bon temps, en podies pescar deu o dotze.

Hi ha altre peix que es pescàs un temps i ara no?

Un temps agafàvem peix que els mariners d’ara ni coneixen. Les quissones i les cabres (9) es van esvair fa 30 o 40 anys. El xisclet (10), n’hi ha tan poc que ni es pesca. Nosaltres l’agafàvem amb la xiscletera (11), que calàvem i cobràvem de damunt les penyes. És un peix petit, però molt bo.

Com és que deixàreu de pescar l’anfós i la cigala?

Pels fusellers (pesca submarina). Ens robaven els anfosos de dins els gambins, fins al punt que ho vàrem haver de deixar. Des del 1971 ja només vaig pescar al bou. Els fusellers han acabat amb la cigala, els escorballs, la cabra... no hi ha hagut control.

Com és això?

Segons quin peix, és molt bo d’agafar amb el fusell. Un pic va venir per aquí un campió del món de pesca submarina i un mariner li va demanar: “Quantes cigales has agafat enguany?”. I aquell va dir: “Prop de 600!”. Quina animalada! Un temps, els cigalers de Sóller no les agafaven en tota la vida.