L’alga invasora que a la Mediterrània només colonitza les Balears

A les Illes hi ha set espècies no autòctones com aquesta de les 11 presents a tota la mar

L’ Halimeda incrassata és una alga invasora que fins ara no s’ha detectat a cap altra banda de la Mediterrània llevat de les Balears. Colonitza els fons marins arenosos i fa que els peixos que resten enterrats sota una fina capa d’arena com el pedaç ( Bothus podas podas ) i la pastinaca ( Dasyatis pastinaca ) fugin de les zones afectades. D’altres, però, hi acudeixen per menjar-se els petits invertebrats que habiten en aquests boscos marins originaris del mar Carib. És el cas del peix xoriguer ( Dactylopterus volitans ) i el raor ( Xyrichtys novacula ). Aquestes alteracions causades per l’alga han estat documentades a la reserva marina de la badia de Palma, entre Cala Blava i el cap Enderrocat. És en aquesta zona on es va observar per primera vegada el 2011. Després es va anar expandint pel litoral fins a la Colònia de Sant Jordi i durant la tardor del 2016 es va localitzar a Cabrera, segons explica la biòloga i investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) Fiona Tomás. Dijous l’experta va participar en la segona jornada de recerca sobre el Parc Nacional de Cabrera.

A les Illes s’han detectat 7 -inclosa l’ Halimeda - de les 11 algues invasores que hi ha a Mediterrània. Les espècies introduïdes poden alterar els ecosistemes autòctons i són una causa de pèrdua de biodiversitat a tot el món. De fet, el nombre d’algues invasores es duplica cada 20 anys en aquesta mar. Tomás explica que, de les algues invasores presents a les Balears, la Lophocladia lallemandii s’ha estès per tot el litoral de l’arxipèlag matant la posidònia i la nacra, una espècie ara quasi extinta. “Creix damunt les fulles de la planta marina i no deixa que faci la fotosíntesi correctament”, comenta la biòloga, i afegeix que són tòxiques per a les espècies que filtren aigua quan s’alimenten, com és el cas de la nacra. La Lophocladia lallemandii prolifera on hi ha més espècies marines i s’ha detectat que té un impacte nociu sobre la biodiversitat.

Depredadors naturals

En altres casos les algues no autòctones es troben amb dificultats naturals com els peixos. Les salpes ( Sarpa salpa ), per exemple, es mengen la Caulerpa cylindracea i en poden controlar la presència en aigües poc profundes. Això s’ha pogut comprovar perquè un equip científic, en el qual Tomás va participar, va analitzar restes fecals de salpes. La Cylindracea va aparèixer a Mallorca el 1998 i també ha colonitzat la resta d’illes. A Itàlia es va documentar que l’alga degrada la Cymodocea nodosa, una planta marina molt similar a la posidònia. Aquests efectes, per ara, no s’han observat a les Balears. A més, els eriçons i els sards que es mengen l’alga s’intoxiquen i pateixen malformacions.

L’alga invasora Acrothamnion preissii també té un impacte similar a la Cylindracea, però en la posidònia. Creix sobre els rizomes de la planta, o sigui, la tija subterrània, i mata les algues i els organismes invertebrats que viuen davall les fulles. En la mateixa línia, la Womersleyella setacea prolifera sobre la posidònia i les gorgònies petites. La biòloga adverteix que si les poblacions juvenils d’aquests corals són colonitzades per l’alga i, al mateix temps, hi ha un escalfament de la mar durant un període suficientment llarg, la vulnerabilitat de l’espècie augmenta.

Finalment, de les set algues invasores que hi ha a les Balears, l’ Asparagopsis taxiformis i la Caulerpa taxifolia no tenen cap impacte negatiu important. La primera es va detectar per primer pic a Menorca el 1993. Actualment és present a totes les Balears, però malgrat que colonitza els fons no cobreix grans superfícies. La segona va arribar a Cala d’Or, però la seva presència és anecdòtica i ha desaparegut naturalment. “Les reserves marines són un potencial natural per evitar noves invasions”, assegura la biòloga, i diu que caldria establir un programa de seguiment d’espècies invasores per fer-ne una gestió adequada. Afegeix que com més aviat es detectin i s’erradiquin, millor.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF