Invasió turística i pèrdua d’interès

Al lloc on hi ha hagut el darrer any un souvenir d’aquests que ni regalat vols res del que hi venen, ara han obert un d’aquests espais per a exquisideses gastronòmiques locals d’aquests que tant estan proliferant. Parl de Palma, del centre de la ciutat, dels carrers pels quals transit cada dia i on, també cada dia que passa, em sent més estranya. Si al souvenir desaparegut ja li vaig dedicar unes línies en aquest mateix espai, ara no voldria que s’entengués que la botiga dels productes d’alimentació balear no em sembli infinitament millor, però així i tot és un d’aquests locals en els quals mai no veurem ningú de Palma, ni cap mallorquí comprant. No és per una qüestió de preu, ni tampoc pels productes que ofereix, perquè m’hi he fixat des de fora i n’hi ha que qualsevol de nosaltres els compra per a ca seva al mercat o a una d’aquestes botigues de proximitat que tots freqüentam. A mi el que em rellisca és que, una vegada més, el negoci esmentat sigui concebut exclusivament per als turistes. Així, com ha passat i està passant en altres ciutats, el turisme ha envaït el centre de Palma i ho ha fet amb tanta virulència que en els darrers temps s’ha donat una transformació absoluta dels comerços, dels bars amb les seves terrasses i també, òbviament, dels vianants, fins al punt de sentir-te com un foraster en ciutat pròpia. En cap cas vull anar contra l’arribada de turistes (sí que tenc més arguments per criticar els comerços només pensats per als estrangers), però crec que a Palma li convindria pensar com pot mantenir la identitat i la població que li dóna interès, abans que no el perdi davant els propis i els estranys.