Instal·len una càmera per observar el cicle reproductiu de l'àguila peixatera a Cabrera en directe
També es podran veure la cria, l'alimentació i el creixement dels pollets, així com el canvi de plomatge
PalmaL'àguila peixatera (Pandion haliaaetus) és una espècie catalogada com a vulnerable al Catàleg d'espècies amenaçades. Ara, tothom que ho vulgui podrà veure en directe tot el cicle reproductiu d'una parella d'aquesta espècie que s'ha instal·lat al Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera. Això serà possible gràcies al projecte Càmeres d'aus en directe, de l'organització SEO/BirdLife, que disposa del finançament de l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals (OAPN) i la col·laboració de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
La càmera, que està col·locada al costat d'un niu situat a sa Rambada, al port de Cabrera, té com a objectiu donar a conèixer la realitat d'aquesta espècie amenaçada i mostrar-ne el cicle reproductiu sencer: preparació del niu, aparellament, posta, incubació, eclosió i naixement. A més, també es podran veure en directe la cria, l'alimentació i el creixement dels pollets, així com el canvi de plomatge, les interaccions entre ells i la relació amb altres espècies i els seus primers vols fins a l'abandonament del niu. Per no interferir en la biologia de l'espècie, es va instal·lar la càmera fora del període de cria, quan el niu estava buit, segons han explicat de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
Àguila peixatera
L'àguila peixatera és de mida mitjana i pot viure fins a 25 anys. S'alimenta de peixos, que captura a la superfície de l'aigua, i sol nidificar als penya-segats litorals. Els nius, que es reutilitzen al llarg dels anys, poden arribar a ser molt grans. El seu període reproductor va des del mes de febrer fins al mes d'agost i pon entre un i quatre ous, normalment tres.
Segons les darreres dades del seguiment de l'espècie, corresponents al 2023, al Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera es varen detectar sis parelles, cinc de les quals es varen reproduir amb èxit, amb cinc cries. A Mallorca, es varen localitzar vuit parelles, de les quals set varen fer posta, però només cinc varen tenir èxit reproductor, amb deu polls. A Menorca, es varen reproduir amb més èxit: de sis parelles conegudes, cinc varen fer posta, amb cinc cries. D'altra banda, a Eivissa la reproducció no va ser tan bona: dues parelles iniciaren la reproducció, però només una va fer posta i, finalment, no en va néixer cap poll.