Pilar Prieto Vives: "Els infants amb un vocabulari ric s'han exposat a entorns amb moltes paraules"

PalmaLa filòloga Pilar Prieto Vives és professora i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És especialista en prosòdia. És a dir, la branca de la lingüística que estudia l’expressió oral i corporal, i la funció que això desenvolupa en la transmissió del missatge. Prieto serà a Mallorca per participar en les ‘Jornades de Llengua i Ensenyament. L’oralitat’ del 17 i 18 de març a la UIB.

Quins efectes té l’entonació de la veu i el moviment corporal en la transmissió del llenguatge?

— Fa poc he participat en un projecte d’investigació sobre com les narracions i històries que s’expliquen als estudiants d’Educació Infantil, de 3 a 6 any, fan augmentar l’ús i el coneixement del català. L’estudi l’hem fet en tres escoles de l’Hospitalet de Llobregat. La llengua dominant d’aquests infants és el castellà i, tot i que n’hi ha alguns que són catalanoparlants, es comuniquen habitualment en castellà. Hem observat que amb unes determinades tècniques, així com els mestres els expliquen les històries, la freqüència d’ús del català ha arribat a augmentar un 70 per cent, cosa que també ha repercutit en unes majors habilitats i coneixement en aquesta llengua.

Els mestres n’han contades sempre, d’històries. Quina és la novetat en aquest cas?

— Efectivament, explicar històries i contes és el que fan els mestres d’Educació Infantil amb molta freqüència. Ara bé, la novetat consisteix a estimular els mestres a fer preguntes als infants per comprovar si els joves n’han seguit el fil i fer-los-ho explicar a ells mateixos. En la nostra investigació hem determinat quin és el nivell de comprensió dels joves en funció de si veuen una història enregistrada amb dibuixos animats sense àudio associat, de si escolten una veu enregistrada que explica un conte o de si és una persona que els explica el relat, fent-los preguntes de manera contínua. Aquesta manera d’inquirir és el que contribueix a l’adquisició de llenguatge. Amb just nou sessions de contacontes, aquests infants de l’Hospitalet han adquirit unes destreses que abans no tenien

Aquestes tècniques ajuden a enriquir el vocabulari?

— Els infants, i les persones en general, que tenen un vocabulari ric i divers és perquè han estat exposades i han crescut en un entorn de persones que utilitzen moltes expressions per designar una mateixa cosa. Aquests matisos del llenguatge, contextualitzats, en unes situacions determinades, és allò que fa créixer aquesta riquesa. Està clar que l’entorn familiar és on més creixen aquestes adquisicions, però l’escola també és un entorn que ho afavoreix. Per explicar un conte, un mestre no sempre ho fa de la mateixa manera, perquè no és un relat memoritzat, sinó que és una història interioritzada que es pot explicar de mil maneres, sempre diferent, però amb un sentit igual.

Sou especialista en prosòdia. D’on neix el vostre interès per aquesta branca de la lingüística?

— Vaig fer el doctorat als Estats Units, a principis dels anys noranta. Aleshores la universitat en què estudiava tenia un conveni amb AT&T, el principal proveïdor de serveis telefònics d’aquell país. En aquells moments, es començaven a desenvolupar programaris d’assitents de veu. Són l’antecedent de l’actual SIRI, però molt menys desenvolupats. El meu treball va consistir a contribuir al desenvolupament de l’assistent de veu en castellà per als Estats Units, i que bàsicament era la veu que responia als serveis de telefonia, en un moment que ni internet ni la telefonia mòbil no estaven desenvolupats. Quan hi pens, veig que aquelles veus eren molt robòtiques si es comparen amb les que ara s’han arribat a desenvolupar.

Darrerament, s’ha criticat que molts dels assistents de veu desenvolupats tenen veu i nom de dona.

— És ben normal que això hagi succeït, perquè si tots els assistents són femenins, algú podria pensar que es pressuposa que hi ha una actitud de submissió en aquestes veus. Això són coses que a principis dels noranta es tenien poc en compte. Ara, però, la societat ha fet un canvi i mira molt aquests aspectes.

Com de diferents o d’iguals són les entonacions arreu del territori del domini lingüístic?

— La manera de parlar i d’articular els sons de cada cop s’assemblen més a tot el territori. És veritat que, conversant amb tu, noto una entonació diferent. Al llarg dels anys de docència he tingut alumnes mallorquins i hi he avesat l’oïda. Recordo un cop, estant a la platja de Cadaquès, parava l’orella a la gent major. Aquella entonació em recordà la mallorquina. No soc una especialista en aquesta matèria, però probablement es tracta d’entonacions més arcaiques que han evolucionat al marge de la resta de parlars.