Inca aixeca un mur civil contra el retrocés en memòria democràtica

Palma“Ma mare, que va morir fa uns anys, va poder veure els homenatges que es feien al meu padrí i escoltar totes les històries, de ca seva, dels veïns… Fins i tot va poder inaugurar una plaça a Inca que du el nom de son pare. La família estam molt satisfets encara que no n’hagin trobat el cos”. Són paraules de la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, neta de l’inquer Andreu París Martorell, que va ser empresonat a Can Mir (Palma) l’any 1936 i varen fer desaparèixer l’any següent.

La mare d’Oliver no va arribar a veure el mural on l’artista Roc Blackblock va pintar París i altres represaliats. Inaugurat el febrer del 2025, va ser un missatge que Inca enviava sobre la importància de la memòria democràtica com a política estructural del municipi. L’any 2019, l’Ajuntament va crear-ne una àrea específica amb una idea clara: donar-li entitat pròpia i evitar que quedàs diluïda entre altres competències.

“La memòria ha de tenir un lloc de qui dependre i que no sigui difús”, explica la responsable de l’àrea, Alice Weber (MÉS per Inca). Per a la regidora, no es tracta només d’organitzar actes puntuals, sinó de consolidar una política pública amb continuïtat. “Si t’ho creus de veres, li has de donar contingut”, resumeix.

Dels homenatges a una política pública

Abans de la creació de l’àrea, Inca ja impulsava iniciatives vinculades a la memòria democràtica. Des del 2015, cada febrer s’hi organitzen homenatges a figures represaliades pel franquisme. Però el 2019 marca un punt d’inflexió: la memòria s’amplia i es diversifica amb conferències, teatre, projeccions i activitats educatives.

“Vàrem veure que no bastava amb actes puntuals. Havíem d’arribar més enfora”, assenyala Weber. D’aquesta voluntat neix el cicle Inca té memòria.

En paral·lel, la col·laboració amb la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica del Govern va posar de manifest una realitat incòmoda: Inca era un dels municipis amb més vestigis franquistes i calia actuar-hi. “Vàrem voler fer-ho bé perquè ningú no ens pogués atacar”, explica la regidora. El Consistori va elaborar un protocol d’actuació que es va convertir en model per a altres municipis.

Derogació

El gir definitiu arriba amb l’anunci de derogació de la llei de memòria democràtica de les Illes Balears per part del PP i Vox. “Quan vàrem veure que es podia derogar una llei que havia costat tant, vàrem decidir actuar”, afirma Weber.

La regidora és especialment crítica amb el Partit Popular, a qui acusa d’haver romput el consens amb què es va aprovar la norma. “La seva paraula no val res perquè aquí hi havia un acord”, diu. En canvi, diferencia la posició de Vox: “Fan el que esper que facin”.

Weber posa èmfasi en el fet que “en aquell moment, es va fer un esforç molt gran de diàleg amb el PP perquè fos una llei de consens i quedàs”. “Que fos una llei de tothom, no una cosa d’esquerra. Es podria haver aprovat sense el PP i se’n va rebaixar moltíssim el to i l’exposició perquè s’hi sentís a gust i que pogués aprovar una llei autonòmica que venia per quedar”, afegeix.

Per això, considera que el debat no hauria de ser ideològic: “Som alemanya i a Alemanya això no va de dreta o esquerra. La història s’accepta i es condemna com a tal”.

Davant aquest escenari, Inca decideix actuar des de l’àmbit local amb una ordenança pròpia de memòria democràtica. L’objectiu és clar: garantir la continuïtat d’aquestes polítiques, independentment del context autonòmic. “Cream una normativa local que pugui suplir l’autonòmica si l’eliminen”, explica Weber.

El text es va elaborar amb la participació de juristes, experts i entitats, i va incorporar aportacions molt valuoses d’organitzacions com Amnistia Internacional i Memòria de Mallorca i de persones com el president de l’Obra Cultural Balear, el jurista Antoni Llabrés. “La memòria democràtica és una responsabilitat col·lectiva i, per això, aquest text ha nascut del consens i la cooperació amb la societat civil”, remarca la regidora.

Compromisos

El document aprovat estableix una sèrie de compromisos que afecten de manera directa les polítiques públiques locals. Entre d’altres, preveu la retirada de simbologia franquista, el suport a les víctimes i familiars, i la creació d’espais de memòria. L’Ajuntament es compromet també a impulsar activitats educatives i commemoratives, a conservar i digitalitzar arxius històrics, i a facilitar el reconeixement institucional de les víctimes. Tot plegat es vehicula a través del Consell Municipal de Memòria Democràtica, un òrgan de participació plural amb representació institucional, social i memorialista.

“Amb aquesta iniciativa l’Ajuntament reafirma el compromís ferm amb la recuperació de la memòria, la dignitat de les víctimes, la veritat, la justícia i la transmissió d’aquests valors a les noves generacions”, remarca el regidor Andreu Caballero (PSOE Inca).

Un dels aspectes més rellevants del text és que reconeix explícitament el paper repressiu del franquisme a Inca i posa nom a algunes de les víctimes locals com Antoni Mateu Ferrer, Llorenç Beltran Salvà, Andreu París i els germans Sancho, entre d’altres.

Malgrat que el PP a escala autonòmica feia temps que estava entestat en la derogació de la llei de memòria democràtica, el PP d’Inca hi va votar a favor.

La neta d’Andreu París, Maria Antònia Oliver, va intervenir a aquest ple i hi va assenyalar: “Tots els demòcrates ens hem de fer nostres les polítiques públiques que es facin en pro de la recuperació de la memòria democràtica. La memòria d’aquestes víctimes és de tots, és patrimoni del nostre poble”.

Una de les peces centrals de la nova normativa és la creació del Consell Municipal de Memòria Democràtica, un òrgan que integra sindicats, entitats memorialistes, col·lectius socials i representants polítics.

Tot i que l’Ajuntament d’Inca fa feina des de fa anys amb els col·lectius cívics i memorialistes en favor de la memòria democràtica, Caballero assenyala que aquest Consell Municipal “ha de permetre ordenar i coordinar millor totes aquestes iniciatives i formalitzar la cooperació amb les entitats”.

Però, subratlla, “també és un posicionament polític i institucional clar en defensa de la memòria democràtica, en un moment en què determinats discursos en qüestionen la necessitat i el sentit, i en què algunes institucions en relativitzen o fins i tot en reneguen”.

“Un consell pot ser una foto o pot ser una eina real. Depèn de si la gent se’l fa seu”, adverteix Weber. La seva funció va més enllà de la participació simbòlica: es tracta de generar una xarxa que faci seva la memòria democràtica i en garanteixi la continuïtat.

La idea és que, davant qualsevol intent de desmantellar aquestes polítiques, sigui la mateixa societat civil qui en reclami la pervivència. “Si t’ho vols carregar, potser ho podràs fer, però el moviment continuarà al carrer”, afirma. I ho resumeix amb una referència clara a Aurora Picornell: “Amb quines bales mataran les idees?”.

Un espai obert i en construcció

Al Consell hi participen sindicats com CCOO, UGT i l’STEI; entitats memorialistes com Memòria de Mallorca i les fundacions vinculades a Aurora Picornell i Darder-Mascaró; a més de l’Obra Cultural Balear, investigadors locals i representants municipals del PP, el PSOE i MÉS.

Weber assenyala que, tot i haver contactat amb totes les entitats d’Inca perquè hi poguessin participar, una vegada publicada l’ordenança, altres organitzacions s’hi han volgut afegir i hi tenen la porta oberta de pinte en ample.

En l’àmbit operatiu, el Consell es dota d’una comissió permanent que es reunirà com a mínim dues vegades a l’any per elaborar propostes i plans de feina.

El Consell es va constituir el 24 de febrer a Sant Domingo. No és una data a l’atzar, sinó que coincideix amb l’assassinat del batle republicà d’Inca, Antoni Mateu Ferrer, executat l’any 1937 juntament amb Emili Darder, Alexandre Jaume Rosselló i Antoni Maria Ques Ventayol.

Per aquesta mateixa raó, el cicle Inca té memòria omple la ciutat d’actes cada febrer. “El repte és dotar el Consell d’un contingut que faci que tothom que hi participi el percebin com un òrgan útil, propi, amb sentit”, remarca. Weber apunta directament al context actual: “Ens trobam davant un ressorgiment preocupant de discursos revisionistes i d’extrema dreta, que banalitzen o fins i tot neguen la repressió franquista. Així, enviam un missatge clar: Inca no oblida, Inca defensa els valors democràtics”.

En aquest sentit, Maria Antònia Oliver subratlla que durant anys la societat civil s’ha hagut d’organitzar per reclamar aquestes reivindicacions. I remarca que és necessari que tothom “agafi la memòria com una eina per combatre els discursos d’odi que tornen una altra vegada”.

“És una eina fantàstica per anar contra el feixisme i per evitar que es tornin a repetir els fets. Cal que tothom agafi aquesta memòria com a seva perquè ho és i com una qüestió de drets humans”, emfasitza Oliver.

Així, a la capital del Raiguer la memòria democràtica ja no és només un exercici de record puntual, sinó una política pública que aspira a quedar blindada en el temps i protegida per un mur ciutadà.u