Un investigador mallorquí descobreix una forma per vèncer el càncer de mama més agressiu

BarcelonaHi ha tumors que no responen, o que ho fan poc, a cap mena de tractament. Algun factor els fa resistents i això permet que la malaltia progressi, sovint amb mal pronòstic. El càncer de mama triple negatiu, que afecta de mitjana el 15% de les pacients, és un d’aquests casos. Per mirar de superar aquest escull, els últims anys s’han intentat estratègies basades en la immunoteràpia, però sense gaire èxit. Ara, però, una recerca liderada per investigadors de l’Hospital del Mar publicada aquest dijous a la revista Nature Cancer podria canviar aquest paradigma. Un equip liderat per l'investigador mallorquí Toni Celià-Terrassa, juntament amb Joan Albanell, ha trobat la manera de fer visibles aquesta mena de tumors al sistema immunitari perquè les cèl·lules immunes els reconeguin i els eliminin.

La investigació es troba actualment en fase preclínica i encara queda lluny de provar la seva eficàcia i seguretat en pacients. Tot i això, els investigadors confien que els resultats seran positius. “Hem trobat un mecanisme per activar el sistema immunitari en models experimentals”, explica Celià-Terrassa, coordinador del treball i últim signant de l’article. Aquest mecanisme, suggereix, té equivalència en humans, per bé que els resultats “probablement” no seran tan bons com amb ratolins, amb els quals s’han aconseguit curacions completes per sobre del 90% dels casos. 

El mecanisme descrit pels experts de l’Hospital del Mar es basa en la constatació que les cèl·lules mare dels tumors de mama triple negatiu –negatius a estrògens, progesterona i al gen HER2– són deficients en el gen LOCR. Aquest gen està vinculat a la producció d’antígens a la superfície de la cèl·lula tumoral. La deficiència fa que els tumors siguin “invisibles” a l’acció de les cèl·lules T del sistema immunitari, que són les que eliminen les canceroses. El repte, explica Celià-Terrassa, ha consistit en trobar la manera de “fer visibles” les cèl·lules tumorals.

Potencial universal

La fórmula utilitzada ha estat introduir la proteïna codificada per LCOR a l’interior de les cèl·lules. Mitjançant tecnologia d’ARN missatger, molt similar a la que s'ha fet servir en les vacunes de Pfizer i Moderna contra el covid-19, els investigadors han introduït el codi necessari per a la producció de la proteïna en nanovesícules fins a l’interior de la cèl·lula. Com a conseqüència, la producció d’antígens es multiplica fins a aconseguir que el sistema immunitari ataqui amb èxit aquesta forma de càncer.

Els resultats estan per sobre del 90% en ratolins, en els quals s’han aconseguit “curacions completes”. En tractar-se d’un mecanisme molecular més que no pas un gen concret, l’expert, que prèviament havia treballat a la Universitat de Princeton, confia que es podran trobar les equivalències no només per a aquesta forma de càncer en pacients sinó també per a altres tipus de càncer.

“El que hem trobat és una manera de fer més efectiva la immunoteràpia en una forma concreta de càncer”, afegeix. El que dona rellevància a l’estudi és que el mecanisme descrit podria ser universal. Des d’una perspectiva teòrica, el que caldria és identificar el gen que en cada cas limita la producció d’antígens per despertar el sistema immunitari, en aquest cas l'LCOR, i trobar la combinació de fàrmacs basats en immunoteràpia més adequada. El primer pas serà restaurar l'LCOR i vèncer així la resistència al tractament.