A les Illes només reciclam un quart de tot el plàstic que llençam

PalmaLes dades no enganyen, i en aquest cas deixen ben clara una realitat: la gent de les Illes recicla poc. I el plàstic, que a efectes de separació de residus està, en la seva pràctica totalitat, classificat dins els envasos, n’és un exemple. L’any 2017 se’n varen recollir de manera selectiva més de 23.300 tones, poc més de 17.200 de les quals eren de Mallorca, 2.057 de Menorca, 3.830 d’Eivissa i 245, de Formentera. Però la xifra que ens deixa retratats és que, segons les estimacions, al fems no classificat hi llençam el triple del volum d’envasos que a la recollida selectiva. Per exemple, a Mallorca -l’illa que té més dades en aquest sentit- es varen llençar sense separar una mica més de 56.000 tones d’envasos. Si la feina de separació dels residus no es comença des de cada llar, aquest plàstic ja no pot ser classificat ni reciclat, ja és directament incinerat. Per tant, si estenem a tot l’Arxipèlag aquestes estimacions, podem dir que a les Illes Balears produírem durant l’any passat al voltant de 96.000 tones de residus d’envasos, tres quartes parts de les quals són incinerades i només una arriba al procés de reciclatge. Perquè ens en facem una idea més clara: el 2017 es carreguen de plàstic 3.000 tràilers amb la màxima capacitat permesa i, d’aquests, només 750 s’han pogut dur a les plantes de reciclatge.

Què es fa amb el plàstic que no és incinerat? Aquest volum que ha estat dipositat al contenidor groc viatja cap a la planta de Son Reus, i allà és classificat de manera manual o mecànica segons els diversos tipus de plàstic -PET, PEAD, PVC, PEBD, PP, P8 i d’altres-, atès que cadascun té el seu propi procés de reciclatge. A partir d’aquí, Ecoembes, l’empresa encarregada de vigilar tot el procés des dels estàndards de fabricació del plàstic fins al reciclatge i la reutilització, és qui transporta aquest residu plàstic ja classificat cap a les plantes de reciclatge. Cada sis mesos surten a subhasta aquestes concessions, la qual cosa obliga aquestes plantes a posar al dia constantment els seus sistemes. Segons ens ha explicat la consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Sandra Espeja, aquestes 23.300 tones que surten de Son Reus cap a la Península Ibèrica van ara a les plantes de reciclatge de plàstic de PET CIA i Acteco al País Valencià, i la de Genepol a Terol. El percentatge que es recicla en aquestes fàbriques respecte d’allò que arriba és molt proper al 100%, segons la consellera, ja que només se’n descarten aquells plàstics que contenen alguna impuresa que n’impossibilita el tractament. Una vegada completat el procés de reciclatge, aquestes empreses venen la matèria primera a les companyies manufactureres.

Si bé pràcticament s’ha duplicat la quantitat de residus plàstics recollits els darrers set anys -període del qual es tenen dades més precises-, també és cert que és més fàcil de quantificar pel fet que el costum de separar els residus a les llars illenques va creixent a poc a poc. En set anys hem passat de separar un 16% del plàstic que rebutjam a un 24%. Però encara continua havent-hi molta feina per fer si es vol aconseguir arribar a la plena sostenibilitat. Als darrers temps veim com des de l’activisme i també les administracions locals i insulars s’intensifica la detecció dels principals problemes que tenen a veure amb els residus plàstics i la presa de mesures de diversa índole per capgirar la situació.

La campanya ‘Per una mar sense plàstics’, posada en marxa per Amics de la Terra, Greenpeace, GOB, Fundació Deixalles, Rezero, Pimeco, Recircula i Retorna n’és un dels exemples. Aquesta campanya inclou la instal·lació d’una màquina que recorrerà multitud d’indrets de les Illes Balears. Per la via del sistema de dipòsit d’envasos de begudes, es retornen 10 cèntims per envàs a cada persona que els dipositi a la màquina.

Margalida Ramis, portaveu del GOB, explica que aquest sistema ja funciona a 40 regions del món i permet recuperar el 99% de les llaunes i ampolles que es venen. Ramis afegeix que implantar aquests sistema evitaria que es perdin 350.000 ampolles de les 500.000 que es venen cada dia a les nostres illes i que contaminen el nostre entorn. Eusebio Martínez de la Casa, fundador de Recircula, xifra en 6 milions d’euros anuals la pèrdua econòmica que suposa l’abandonament massiu d’aquest material. La consellera insular Sandra Espeja, per la seva banda, diu que els consells insulars han pres nota d’aquesta iniciativa i n’estan preparant la implantació com a mesura incentivadora per erradicar la pràctica d’allò que anomena littering, que consisteix a llençar a qualsevol banda els envasos dels productes que consumim.

Llei de residus, pionera a Europa

Pel que fa al Govern de les Illes Balears, a més de la campanya de conscienciació ‘Separar ens uneix’, posada en marxa enguany i destinada a incidir en l’hàbit global de separar a les llars illenques els diversos tipus de residus per fer-ne possible el reciclatge, es va presentar l’avantprojecte de llei de residus i sòls contaminants de les Balears, que podria ser pionera a Europa. A més d’aclarir a qui pertanyen les competències de cada àrea i avançar-se a la normativa espanyola en l’establiment dels objectius marcats pel Parlament Europeu, aquesta llei té l’objectiu, segons explica el director general d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus, Sebastià Sansó, de reduir els residus i augmentar la preparació per a la reutilització, el reciclatge i l’economia circular”.

Pel que fa a les mesures concretes que tenen a veure amb els residus plàstics, a partir de l’1 de gener de 2019 els establiments comercials no podran utilitzar bosses de plàstic. Com a molt, només podran usar bosses de plàstic molt lleugeres per a la compra a granel. Un any més tard quedarà prohibida la venda de vaixelles d’un sol ús, a no ser que aquestes siguin biodegradables o aptes per al compostatge domèstic. Quan entri en vigor la nova llei, ja no es podran vendre càpsules de cafè d’un sol ús si no estan fabricades amb materials fàcilment reciclables de manera orgànica o mecànica. A més, aquest avantprojecte deixa en mans dels consells insulars la posada en marxa del citat sistema de dipòsit i retorn d’envasos.

La nova llei balear de residus obligarà el mercat a adaptar els seus productes al nou marc i fer-los més sostenibles, i, tot i que es preveu que entri en vigor l’1 de gener del 2019, ja trobam entre la iniciativa privada alguns exemples que s’hi ha avançat. És el cas de Lidl. La cadena alemanya de supermercats, que ha obtingut nombrosos premis i certificacions pels seus criteris de sostenibilitat mediambiental, va deixar de subministrar a final del mes de maig bosses de plàstic als 23 establiments que té repartits per tot l’Arxipèlag. El director general de Lidl a Espanya, Claus Grande, explica que, tot i que això tindrà un cost de 1,5 milions d’euros a l’empresa, implementaran aquesta mesura també a la resta de l’Estat al llarg d’aquest any, primer a Barcelona i Madrid, i paulatinament a la resta del territori. Grande explica que aquest milió i mig d’euros és, en realitat, una aposta de futur que suposarà 1.000 tones de plàstic menys cada any per al medi ambient.

Altres empreses i entitats tenen trobades pendents amb la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears per mirar de trobar un encaix entre la nova llei i els seus interessos. El cas més conegut és el de Nespresso, que va sol·licitar una trobada formal tan bon punt va conèixer les condicions de l’avantprojecte de llei de residus. L’Associació Espanyola d’Embotelladors d’Aigua i la multinacional de comerç per internet Amazon també tenen reunió pendent amb el govern.

Des d’Europa arriben lloances per la nova normativa balear pel que fa als plàstics, especialment des del grup d’eurodiputats dels Verds, que han ofert el seu suport per donar-li difusió i han proposat que sigui estudiada com a exemple pel Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea. Aquest organisme prepara actualment un dictamen sobre nous acords per als consumidors amb mesures per potenciar l’economia circular tal com preveu l’avantprojecte del Govern.

També altres illes de la mediterrània, amb les quals les Illes Balears comencen a estrènyer vincles dins l’àmbit polític europeu, com ara Sardenya i Creta, s’han mostrat molt interessades a cooperar i exportar les mesures que proposen les Illes Balears amb l’objectiu de reduir el plàstic, i fins i tot a fer polítiques conjuntes.

Detectats dos focus de plàstics

Tot això es produeix de manera simultània a la detecció de dos grans focus d’acumulació de plàstics a la nostra mar, un a l’illa d’Eivissa i l’altre a Mallorca. El projecte de recerca Nixe3 ha estat el que ha trobat aquestes concentracions, que superen tres i fins i tot quatre vegades els nivells màxims registrats en altres zones de la mar Mediterrània. Aquest és un dels efectes que crea el citat littering a la nostra mar, que en aquest cas se sospita que procedeix dels corrents marins de França i Catalunya en el cas del trobat prop del port del Canonge, i de zones terrestres turísticament molt madures en el cas de la d’Eivissa.

Ens trobam, doncs, en una cruïlla que per mar i terra ens posa davant un mirall i obliga tothom a ressituar-se de manera ràpida, tant les administracions i les empreses com cadascun de nosaltres en el petit acte diari d’allò que compram i d’allò que llençam i la manera com ho llençam.